Barça

SERGI SAMPER

FUTBOLISTA DEL FC BARCELONA

“M’he fet més fort en molts aspectes”

“La idea és quedar-me al Barça, fer una bona pretemporada i guanyar-me un lloc a l’equip”, comenta el migcampista

“L’any al Granada ha estat dur, però he après molt i em sento preparat per tenir una nova oportunitat aquí”

Robert m’ha transmès que estigui preparat, que el dia 12 de juliol [inici de la pretemporada] compten amb mi
Compaginar primer equip i filial no crec que sigui una opció; aquesta etapa es va acabar i ara ja penso en nous objectius
La competència no em fa por; soc conscient que estic al millor equip del món. Sempre ha estat així

Falten uns quants dies perquè comencin els entrenaments de pretemporada del Barça, però Sergi Samper (Barcelona, 20 de gener del 1995) ja comença a preparar-se, clara mostra de la motivació amb la qual enfoca el proper curs. La passada cessió al Granada va ser fallida pel que fa als resultats, però li ha servit per madurar com a futbolista. I precisament això és el que vol demostrar a Ernesto Valverde. El migcampista, que ahir va compartir una estona amb els nens que participen en el campus Media Base al Montanyà, ho explica per a L’Esportiu.

Després d’una temporada complicada al Granada, segur que li han anat bé les últimes setmanes de vacances per digerir l’experiència.
Sí, al final va ser una temporada dura. Tots els jugadors que van formar l’equip necessitaven un descans, però ara ja tinc moltíssimes ganes de tornar a començar.
Com diu, la cessió al conjunt andalús no va anar, esportivament, com s’esperava, però n’ha tret alguna cosa positiva?
Sí, moltes coses. Era la primera vegada que sortia del Barça i portava una altra samarreta. Tot és diferent. Cal adaptar-se a un altre estil de joc i m’he fet més fort, tant en aspectes del joc com mentalment.
Va tenir la mala fortuna que a Paco Jémez, el seu principal avalador, el van destituir a les primeres de canvi.
Sí. De fet, el gran motiu que tenia per anar al Granada va ser perquè Jémez em va trucar i em va convèncer per acceptar la cessió. Però vaig tenir la mala sort que després de quatre jornades el van destituir i a partir de llavors tot va ser més difícil per a mi.
Suposo que tota l’experiència ha estat una prova de maduresa personal.
És clar. Al Barça s’hi està molt bé. Els que venim del planter tenim la mateixa manera de jugar i d’entendre el joc des de petits. Al Granada tot és molt diferent. No hi ha un estil definit i cada entrenador fa el que li sembla millor. I si no t’hi adaptes és molt difícil.
Li va costar més del que preveia l’adaptació que comenta?
Una mica sí, sobretot pel meu perfil de jugador, molt marcat pel Barça. Però crec que vaig fer un canvi físic molt gran dos o tres mesos després d’arribar-hi i es va notar. Vaig aprendre coses que fins llavors no havia treballat tant: el joc aeri, els duels individuals, a ser més fort físicament... I això m’ajudarà en el futur.
Però si hagués sabut com aniria tot plegat, ara s’ho hauria pensat dues vegades abans d’acceptar aquella cessió?
En aquell moment era el que havia de fer. Al final mai se sap què pot passar, però entre el club i jo vam decidir que aquella era la millor opció i ja no hi ha marxa enrere.
Doncs ara que ha tornat al Barça, amb quines perspectives afronta el nou curs?
Encara tinc tres anys de contracte i sé que el club confia molt en mi. Em va renovar l’any passat abans de la cessió al Granada i la idea és quedar-me aquí, fer una bona pretemporada i guanyar-me un lloc a l’equip.
Tot i això, els minuts continuen sent molt cars al Barça. Entendria que li plantegessin una altra cessió?
Ho respectaria, però tinc clar que només penso en el Barça i el que vull és triomfar aquí. És el que he volgut sempre i ara més que mai em sento preparat. L’últim any ha estat dur però he après molt i em sento preparat per tenir aquesta nova oportunitat.
El fet que el primer equip arrenqui una nova etapa amb Ernesto Valverde a la banqueta el pot beneficiar?
Diria que sí. Al final sempre que hi un entrenador nou intentem mostrar-li el millor de nosaltres. Amb aquesta idea començo la pretemporada.
Ha tingut alguna conversa amb Valverde o algú del cos tècnic?
No, però sí que he pogut parlar amb jugadors que han coincidit amb ell i me n’han parlat molt bé. Només en tinc referències bones.
I pel que fa a altres responsables del club, hi ha pogut parlar de la propera temporada?
Sí. Mentre estava a Granada ja tenia contacte amb Robert Fernández. Segueixo en contacte amb ell i m’ha transmès que estigui preparat, que el dia 12 de juliol [quan arrenca la pretemporada] compten amb mi.
O sigui, que d’entrada no li han plantejat cap altra cessió.
No. La idea del club és que em quedi. Per tant jo estic molt content. Nomes penso en el Barça i a donar-ho tot.
La pretemporada es presenta molt atractiva pel que fa als amistosos programats.
Sí, serà una pretemporada molt atractiva i també exigent. Tenim tres partits de gran exigència [contra el Juventus, el Manchester United i el Real Madrid] i per a mi suposa una motivació afegida. Tinc ganes de demostrar el meu nivell.
Ja que ho ha viscut des de la distància, valori l’última temporada del Barça.
Potser ha estat una mica irregular, però el Barça és un club tan gran que al final ha acabat lluitant per la lliga, ha disputat els quarts de la Champions i ha guanyat la copa del Rei. No ha estat el millor any pel que fa a títols, però el proper curs estic segur que tornarà a ser un gran any.
Sempre se l’ha qualificat com el relleu natural de Sergio Busquets. Aquesta exigència li ha pogut jugar en contra?
Això sobretot s’ha dit en la premsa. Jo intento no fer-ne gaire cas perquè la realitat és diferent. Sergio ha guanyat molts títols i té una trajectòria importantíssima en el futbol i jo tot just començo.
Els últims dies Jordi Mboula i Eric Garcia han acceptat ofertes d’altres clubs. Entén que promeses del planter blaugrana decideixin buscar altres camins fora del Barça?
Jo ho respecto tot. Si l’oferta econòmica i esportiva és bona és normal que s’ho plantegin. Jo en el seu moment també vaig tenir ofertes, però tenia clar que volia triomfar amb el Barça. Era una qüestió de sentiment.
Durant aquella etapa el van temptar des de molts llocs?
Sí, de fet de la meva generació van marxar Héctor Bellerín i Jon Toral. Jo vaig tenir l’oportunitat, però tenia clar que volia triomfar al Barça i fins al dia d’avui res ha canviat.
Ara que esmenta Bellerín. Entenc que el faria especialment feliç veure’l un altre cop al Camp Nou aquest estiu.
Per descomptat. Amb set anys vam començar a jugar junts al FCBEscola i des de llavors tenim una fantàstica relació. Tant de bo que pugui tornar.
Ja que el coneix de prop, defineixi’m Bellerín.
És una persona molt propera, amic dels seus amics, tranquil... Molt normal.
I en l’aspecte futbolístic, presenta tots els millors arguments per encaixar.
Si vingués aquí s’adaptaria perfectament perquè coneix l’estil. És un jugador, ràpid i intel·ligent, que sap quan ha d’anar a l’espai o bé s’ha de quedar a lloc. Sap llegir molt bé les accions.
Passem a un altre nom propi, Gerard Deulofeu. També tindrà una nova oportunitat al Barça.
Estic molt content per ell. També hi tinc molt bona relació i es mereixia una nova oportunitat. Té molt nivell.
En el seu cas, el fet de tenir al davant tres bèsties com Messi, Neymar i Suárez suposa un repte afegit.
I tant que sí. Són els tres millors del món, però he llegit unes declaracions d’en Gerard i deia que se sentia preparat per jugar amb els millors. S’ha fet més fort després de viure diverses experiències fora del Barça i ara és un jugador més madur.
I què em pot dir de Verratti, un altre dels noms que apareixen com a possible reforç?
No segueixo tant la lliga francesa, però els partits que l’he vist m’ha semblat un gran jugador, amb molt de talent. És un interior menut i amb molta mobilitat. Entenc que podria ser un gran fitxatge.
Suposaria, però, més competència a la zona ampla, especialment concorreguda amb Busquets, André Gomes, Denis, Iniesta, Rakitic, Rafinha...
No em fa por. Soc conscient que estic al millor equip del món. Això és el Barça, des de petit que soc aquí i cada any passa. Res em soprèn, al final cadascú s’ha de guanyar el lloc.
Com a jugador format al planter l’ascens a segona divisió del Barça B li deu fer una especial il·lusió.
Estic molt content perquè tinc molts amics al filial i és una demostració que el planter continua funcionant.
I ara que el filial està en una categoria professional, què diria si li proposessin tornar a compaginar el filial i el primer equip?
No crec que sigui una opció ara mateix. Aquesta etapa es va acabar i ara ja penso en nous objectius.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)