un guru del futbol formatiu, amb molta experiència i prestigi. Amb aquestes paraules va definir fa dos anys el vicepresident esportiu Jordi Mestre, encara en plenes eleccions, qui seria el màxim responsable del futbol formatiu professional, Pep Segura, encara que sense donar-ne el nom en aquell moment. Ara, dos anys després, qui s’ha encarregat de governar el Barça B i els dos juvenils fa el salt i serà el nou mànager esportiu de l’àrea de futbol del club blaugrana. Una figura nova, però amb certes similituds amb la que ocupava Andoni Zubizarreta fins a la seva destitució, el gener del 2015. Ell serà l’encarregat de coordinar les diferents secretaries tècniques: la del primer equip, que ocupa Robert Fernández, la del filial i els dos juvenils, que des d’ahir ja té nous llogaters, José Mari Bakero i Guillermo Amor, i la de la resta del futbol formatiu, que integren Jordi Roura Aureli Altimira. Un dels objectius serà millorar la connexió entre el primer equip i la Masia i també la comunicació entre àrees. Per evitar o almenys minimitzar, entre d’altres coses, les fugides de nois del planter, com les que hi ha hagut recentment.

Nascut a Olesa de Montserrat fa 56 anys i professor d’INEF especialitzat en futbol, “Pep Segura és una persona amb molta experiència en temes de gestió professional i ho ha demostrat sobradament al llarg de la seva carrera, tant a Grècia, en l’àmbit de club i també a la banqueta, guanyant lliga i copa amb l’Olympiacòs, com després a Anglaterra amb el Liverpool”, explica el director del MIC, Juanjo Rovira, aquests dies a Andorra, on s’està duent a terme el Nike Camp. Amb ell va coincidir fa molts anys, a l’escola d’entrenadors de la federació catalana, al cos tècnic de la selecció catalana i també al Barça, en la primera etapa de Segura al club, a les ordres de Serra Ferrer quan era director del futbol base.

Una de les qualitats que defineix millor la trajectòria del nou mànager esportiu de l’àrea de futbol del Barça és la bona adaptació a l’hora d’ocupar diferents càrrecs. Com a blaugrana, entre el 1997 i el 2005 va arribar a entrenar el juvenil A, va ser assistent de Pere Gratacós en el filial i també va fer de cercapromeses. Un cop a Grècia, també va fer d’assistent del tècnic de sa Pobla a l’AEK d’Atenes i, ja a l’Olympiacòs, va fer de segon entrenador i també de primer, guanyant un doblet i deixant un equip guanyador, curiosament, a Ernesto Valverde, amb el qual es retroba aquesta temporada a can Barça. No serà l’únic, ja que amb Bakero i Amor també va coincidir en la primera etapa en què va treballar en el club. En el Liverpool, on va aterrar amb Rafa Benítez i s’hi va estar del 2009 al 2011, també va exercir diverses tasques, com la de dirigir l’Academy i entrenar l’equip de reserves. El nou desafiament per al professor Segura, com molts l’anomenen, no és menor, però “ell està molt ben preparat, té molta capacitat de gestió, de negociació i de treball i és una bona aposta”, assegura Juanjo Rovira.

Metòdic i disciplinat, a Pep Segura tampoc no li tremola la mà a l’hora de prendre les decisions que creu més correctes. Durant aquests dos anys s’ha pogut comprovar amb alguns canvis introduïts tant al filial, que ha acabat assolint l’objectiu primordial de tornar a segona A, com en els dos juvenils, que després de dues temporades sense ser campions de lliga enguany tots dos ho han tornat a ser. En el cas del conjunt de Gabri, també ha estat entre els millors a Europa i ha arribat a la final four de la Youth League a Nyon. L’exigència, a tots els nivells, també ha estat un dels seus trets identificatius, i això l’ha portat també fins i tot a dissenyar un pla personalitzat segons la posició de cada jugador, per intentar millorar certs aspectes individuals alhora relacionats amb els col·lectius. També ha donat molta importància a l’aspecte físic.

Quant a fitxatges per al planter, condicionat per la sanció FIFA, també s’ha donat molta importància al mercat estatal, tot i que també s’ha focalitzat part de la feina a trobar alguns dels jugadors més prometedors del mercat europeu per reforçar el juvenil i de l’extracomunitari per al filial, amb resultats, això sí, de tot tipus.