Congestió al cinturó central
Amb la previsible arribada de Jean Michaël Seri, Valverde tindrà a la seva disposició 11 migcampistes, una nòmina d’efectius massa àmplia que la direcció esportiva haurà de reduir en els nou dies que queden de mercat
La secretaria tècnica del FC Barcelona no només té nou intensos dies per mirar d’assolir els fitxatges que necessita l’equip d’Ernesto Valverde per tornar a ser un dels conjunts més competitius del panorama internacional, sinó que en aquesta setmana i mitja també s’haurà de trobar una sortida per als diversos jugadors que no entren en els plans de l’entrenador basc d’origen extremeny, que amb les incorporacions desitjades tindria a la seva disposició una plantilla de 29 futbolistes, quatre més de les que es poden inscriure. I és clar, en aquest evident overbooking d’efectius destaca l’enorme congestió que hi ha al mig del camp blaugrana, on als set jugadors de la temporada passada, dels quals no ha marxat cap, s’hi han afegit Sergi Roberto –que ja ha deixat definitivament el lateral dret–, Sergi Samper –que ha tornat de la seva cessió al Granada– i Paulinho, recentment fitxat a canvi de 40 milions d’euros, amb l’afegit de Jean Michaël Seri, que està a punt de ser nou futbolista del Barça. El cinturó central, doncs, necessita descongestionar-se de valent, i en un temps rècord.
Malgrat que en l’anàlisi s’ha de considerar que en només tres partits oficials Ernesto Valverde ja ha plantejat diversos dibuixos tàctics, i en ocasions usant més migcampistes dels clàssics tres dels últims anys, amb un pivot i dos interiors, ara per ara sembla clar que de la plantilla actual haurien de marxar entre dos i quatre migcampistes. Sergio Busquets, Iniesta, Rakitic i Paulinho són inamovibles, una situació de privilegi a la qual s’ha afegit darrerament Sergi Roberto, que després d’uns dies de dubtes, en què es va especular, i molt, amb una marxa del reusenc al futbol anglès, ha passat a ser una peça important, com ell mateix reclamava per sentir-se còmode. A més, també sembla pràcticament impossible que en aquest mercat marxi Denis Suárez, que tot i un suposat interès del Nàpols ja ha deixat clar que no es pensa moure del Camp Nou. A banda d’això, en aquest inici de temporada el gallec ha passat a ser extrem, tot i que aquesta situació podria variar si Dembélé acaba fitxant pel Barça. A aquests sis migcampistes pràcticament fixos, cal afegir-hi la figura de Carles Aleñá, que, tot i que s’ha de convertir en el líder del Barça B en el seu retorn a la segona A, ja ha quedat demostrat que entra en els plans de futur de Valverde, que no dubtarà a cridar-lo si s’acumulessin diverses baixes.
S’escolten ofertes
El segon esglaó el formen André Gomes i Rafinha, dos futbolistes que, en un principi, entren en els plans de Valverde, però als quals en cap cas se’ls tancarà la porta si a les oficines del club blaugrana arriba una oferta amb cara i ulls. Dels dos transferibles, el que té ara mateix més prestigi internacional és André Gomes, tot i la seva decebedora temporada passada, i en els últims dies s’ha especulat amb l’interès de la Juventus i del United. El Barça, però, només es plantejaria un traspàs del migcampista portuguès si el club venedor posés damunt de la taula un mínim de 35 milions d’euros, per recuperar la inversió duta a terme fa només un any, una situació que sembla força improbable quan només queden nou dies perquè es tanqui el mercat.
I més difícil encara és el cas de Rafinha, ja que, com que s’està recuperant de la seva lesió, no hi ha cap club disposat a assumir el risc de fitxar-lo pels 30 milions que reclama el Barça. El petit dels Alcántara, però, està a l’agenda de diversos equips, i ahir va transcendir que l’Atlético de Madrid s’està plantejant la seva incorporació per al gener, quan ja hagi finalitzat la sanció que li ha imposat la FIFA i que no l’ha permès fitxar en el mercat d’estiu.
A la línia de sortida
Amb un clar overbooking d’efectius i sense gaires possibilitats de tancar cap venda llaminera, els dos assenyalats per abandonar el vaixell blaugrana abans de l’1 de setembre són Arda Turan i Samper, dos futbolistes que ja saben que no compten per a Valverde. El turc interessa, i molt, al Galatasaray, club on és tota una llegenda, tot i que l’operació s’està allargant per la fórmula de l’operació. El Barça, que vol fer caixa, exigeix que el moviment sigui un traspàs, i amb una quantitat propera als 20 milions, mentre que el Galatasaray no pensa invertir aquesta quantitat de diners i demana la seva cessió. “La probabilitat que vagi al Galatasaray és del 10%, ja que el Barça el vol vendre”, va afirmar ahir Ahmet Bulut, el representant del jugador, una clara mostra de pressió al Barça perquè accedeixi a la cessió del migcampista turc.
Ben diferent és el cas de Samper, que, tot i que no entra en els plans d’aquest curs, és un futbolista que el Barça no vol perdre de vista de cara al futur. Per això, la idea del club és tornar-lo a cedir a un equip de la primera divisió, i en les darreres hores s’ha vinculat el nom de Samper al de Las Palmas de Manolo Márquez. El que no queden clares són les intencions del jugador, de qui es va especular fa uns dies que havia demanat la carta de llibertat, escarmentat per la seva mala experiència al Granada, tot i que el seu somni segueix sent triomfar al Barça. Sigui com sigui, és evident que el cas de Sergi Samper, com el d’Arda Turan, André Gomes i Rafinha, ha de quedar resolt abans de l’1 de setembre. A la secretaria tècnica del FC Barcelona, doncs, encara li queda moltíssima feina per fer.
Notícies
Dissabte,11 maig 2024
