I va sonar la dotzena campanada de la mitjanit, la que donava pas al dia 2 de setembre, que oficialitzava el tancament del mercat, i a la seu de la LFP encara no havia arribat cap fax procedent del FC Barcelona amb la tramitació d’una fitxa nova, ni se l’esperava. I això que els membres de la direcció esportiva, ben entrada la tarda, van intentar donar un cop de teatre amb el fitxatge de Di María, un jugador impopular entre la massa social blaugrana i propietat del PSG, el club que va dinamitar l’estiu del Barça en negar-se a negociar per Verratti per després endur-se Neymar pagant la clàusula. Ja llavors, però, Coutinho, el gran objectiu dels darrers dies, estava descartat, així que al club blaugrana no li va quedar més remei que empassar-se l’orgull i reactivar l’interès per El Fideo, encetant un estira-i-arronsa pel preu que va acabar amb el Barça trencant les negociacions quan semblava que l’operació ja era un fet, després que el PSG refusés l’última oferta blaugrana, de 40 milions d’euros. Es tancava així un mercat de fitxatges decebedor, marcat per la sensació constant d’improvisació i que ja havia viscut un cop molt dur al matí, després que el Liverpool reiterés per enèsima vegada que no acceptaria cap oferta per Coutinho. El brasiler, de fet, ja havia informat poc abans al món de la seva continuïtat, en la celebració del seu gol contra l’Equador, en què no va poder contenir les llàgrimes, conscient que el seu somiat pas al Barça ja formava part de la història dels fitxatges frustrats. “Estic molt content que Coutinho hagi marcat en aquest moment que està vivint, d’una tristesa molt gran”, va afirmar Neymar a la zona mixta, un argument més per refermar la sensació que el 10 del Liverpool no canviaria Anfield pel Camp Nou, com es va acabar confirmant poc després.

De res han servit els gestos de Coutinho, que va passar de demanar en privat la sortida a Klopp a acollir-se al transfer request, quedant en evidència davant de la seva afició, i, fins i tot, a negar-se a jugar la fase prèvia de la Champions amb el Liverpool, al·ludint un mal d’esquena, si més no, sospitós. Tampoc han estat fructífers els intents del Barça, mitjançant quatre ofertes diferents, amb un augment de diners en cadascuna, fins a arribar als 160 milions. Els propietaris del Liverpool, per petició de Klopp i de la direcció esportiva del club, que volen lluitar per guanyar la Premier, van decidir refusar-les totes, amb l’única escletxa de facilitar la sortida de Coutinho l’estiu vinent, una vegada s’hagi disputat el mundial de Rússia, un oferiment que el Barça es va negar a acceptar.

Així es va tancar de la pitjor manera possible l’últim gran serial de l’estiu en clau blaugrana –després dels de Verratti, Neymar, Íñigo Martínez i Seri–, el de Coutinho, que es va convertir en objectiu prioritari tan bon punt Verratti va canviar de representant i va jurar amor etern al PSG. Llavors, quedaven encara pràcticament dos mesos de mercat, i la direcció esportiva del Barça va donar per fet que, de mica en mica, es minaria l’immobilisme inicial del Liverpool, que ja en un primer moment va afirmar que no estava disposat a traspassar el seu jugador franquícia. Tot i així, la predisposició total de Philippe Coutinho per fitxar pel Barça i, tot seguit, la pluja de milions d’euros rebuts per la venda de Neymar, van fer creure que tot seria una qüestió de temps i de diners, malgrat que el preu final, amb el mercat inflat pel PSG i amb el Barça com a nou-ric d’Europa a ulls de tothom, seria molt elevat. Es va passar del “si el fitxatge de Coutinho està calent és perquè és agost” de Pep Segura, a la frase “el fitxatge de Coutinho està a prop”, del mànager esportiu del club. I, dilluns passat, de fet, Robert Fernández, durant la presentació de Dembélé, va arribar a afirmar que hi hauria un fitxatge més –referint-se a Coutinho– que es miraria de tancar dimecres, i que fins i tot hi podrien haver dues altes, depenent de com es mogués el mercat. La realitat, però, ha acabat sent ben diferent, davant d’una afició culer totalment incrèdula.