“Messi va signar la renovació a finals de juny.” Josep Maria Bartomeu (16 de juliol). “Neymar es quedarà al Barça al 200%.” Jordi Mestre (18 de juliol). “Coutinho i Dembélé? Tots dos estan a prop.” Pep Segura (23 d’agost). “El dia 31 espero tenir un equip més competitiu, d’acord amb les nostres exigències.” Ernesto Valverde (26 d’agost). “La meva intenció és que arribi un altre fitxatge i, si pot ser, dos.” Robert Fernández (28 d’agost). Estiu complicat als despatxos del Camp Nou. Estiu farcit de frases lapidàries. Algunes ja han entrat fa dies directes a l’hemeroteca, la majoria, però, serveixen per plasmar a la perfecció fins a quin punt s’han fet malament les coses. O com a mínim si denoten almenys certa desorientació i desconcert. La realitat és la que és. Neymar ja fa gols amb la samarreta del PSG, Coutinho seguirà a Anfield, Verratti seguirà a París i Valverde segurament no s’hauria imaginat mai ser testimoni d’una planificació esportiva amb tanta disparitat d’opinions en la concepció de la idea i amb tanta fragilitat en la determinació com la que li ha tocat viure. Massa veus i massa càrrecs. Acostumat durant les últimes quatre temporades a moure’s pel mercat de fitxatges condicionat per la cotilla inherent a la filosofia de club que defineix l’Athletic, amb l’arribada al Barça a Valverde se li obria un ventall enorme de possibilitats. Però a l’hora de la veritat el basc haurà d’afrontar la seva primera temporada al FC Barcelona amb una plantilla segurament menys rica futbolísticament, quant a talent i variants tàctiques, del que ell hauria volgut.

La fuga de Neymar abaixa el nivell. Valverde va exigir solucions i una plantilla que es correspongués a les exigències que la directiva i l’afició li demanarà pel que fa a títols, però tot i que Robert Fernández i Pep Segura van prometre més incorporacions, la realitat ha estat que el Barça va tancar divendres la finestra del mercat sense cap moviment més. Valverde no està satisfet i caldria saber si ho està Messi. Segurament no. A tots dos se’ls va prometre un equip competitiu. L’estiu va començar amb l’ambició de noms com els de Marco Verratti i Héctor Bellerín, i qui ha acabat arribant són Paulinho i Nélson Semedo. Preocupant canvi de guió sobretot en el cas de la peça del mig del camp, bàsicament per com estan d’allunyats l’italià i el brasiler pel que fa al perfil de futbolista. Del pla A al pla B, i del pla B i al Pla C. De totes les prioritats que la direcció esportiva s’havia marcat aquest estiu només s’ha culminat amb èxit l’arribada d’Ousmane Dembélé. L’exdavanter del Dortmund, de 20 anys, ja ha presentat candidatura a ser una de les futures estrelles del panorama futbolístic europeu dels propers anys, però el cas Neymar els ha passat factura de retruc amb operacions posteriors com la de Dembélé. Fitxatge a preu d’or. El més car de la història del Barça: 105 milions d’euros fixos més 40 en variables.

Aquest ha estat un estiu marcat per serials esgotadors, la majoria amb un final del conte infeliç. Molts noms propis i poca capacitat de seducció o inoperància en les negociacions. Mala imatge de portes en fora en general. El Barça sembla haver perdut força en el mercat. I el més preocupant de tot, Messi encara no ha signat. Bartomeu va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio que el contracte estava signat, però la realitat és que Messi no ha firmat. Renovarà, aquest és l’anhel de tot el barcelonisme, i hi ha acord, però de moment ni firma oficial ni fotografia oficial. La fotografia més buscada del president.

El PSG, l’Arsenal i el Liverpool s’han mostrat impertèrrits damunt la taula de negociacions. Ni Verratti, ni Bellerín, ni Coutinho, ni Di María, ni Íñigo Martínez ni Seri... Cap d’ells vestirà de blaugrana aquesta temporada. Al Barça li han sobrat diners, però li han faltat armes. I pel camí, molts cadàvers. Que li ho preguntin per exemple a Coutinho o a Seri. Somiaven a jugar al costat de Messi i companyia, però el seu present i futur estan lluny del Camp Nou. I, per a més inri, Dani Ceballos i Theo Hernández, dos homes pels quals el Barça va mostrar un interès públic, han caigut a la xarxa de Florentino Pérez. El Real Madrid s’ha reforçat amb criteri, i segurament criteri és el que ha faltat a can Barça. Criteri, consens i determinació.

El club ha invertit ni més ni menys que 187 milions d’euros fixos aquesta temporada en fitxatges, més variables (40 per Dembélé més 5 per cada 50 partits que jugui Semedo). Entre Paulinho i Semedo han volat 70 milions d’euros. A l’altra banda, a la carpeta d’ingressos, la marxa dolorosa de Neymar ha servit per omplir la caixa, però la resta de sortides han tingut un rèdit nul. Els 222 milions d’euros que ha deixat el PSG a les arques del club contrasten, i de quina manera, amb els altres 4 milions d’euros que ha ingressat el Barça sumant set sortides. Només el traspàs de Tello al Betis ha deixat alguna cosa de propina. La resta, res. Mathieu ha marxat amb la carta de llibertat i Masip va acabar contracte. Però resulta alarmant comprovar un estiu més les dificultats del Barça en l’operació sortida. Fa mal veure com el Madrid ha venut Morata al Chelsea per més de 60 milions d’euros i Mariano, al Lió, per uns 8 milions; i, en canvi, ha estat impossible trobar aquí sortida per a futbolistes descartats per Valverde. Arda Turan continua aferrat a la cadira i tampoc s’ha trobat equip per a André Gomes. Feina ara per al mateix Valverde, que els haurà de recuperar anímicament, sobretot en el cas del portuguès. Homes com ara Munir (Alavés), Douglas (Benfica), Marlon (Niça) i Samper (Las Palmas) tampoc tenien cabuda en els plans del tècnic basc i l’única manera d’alliberar fitxes ha estat recórrer a noves cessions que no fan més que allargar l’agonia fins que culminin els respectius contractes.

Enmig de tot aquest desencís, al barcelonisme només li queda aferrar-se a Valverde i Messi. Hauran de remar fort. Dembélé, Paulinho, Semedo i Deulofeu, també. Tots quatre seran inevitablement posats sota la lupa i tant de bo la resposta de tots quatre sigui positiva pel bé del Barça. Ja ho veurem. De moment, sis punts de sis en la lliga. La nota a final de curs. Esperem que sigui bona.