Llei de vida
Deu homes de l’actual plantilla del Barça, sis d’ells titulars clars, superen o voregen la trentena. El curs passat va fracassar la transició. Veurem què passarà amb Dembélé, Semedo i Deulo
“Vull tenir una plantilla competitiva, d’acord amb les nostres exigències.” Aquesta ha estat, sens dubte, una de les frases de l’estiu. Ernesto Valverde, acostumat a no sortir-se mai del guió en el seu discurs davant la premsa, va llançar un clar missatge a la directiva i a la direcció esportiva en l’última roda de premsa posterior al partit de lliga contra l’Alavés. Sempre de tarannà tranquil i prudent en les seves paraules, Valverde va suggerir, de manera elegant, com és ell, la importància de l’arribada de més fitxatges. Tothom ja sap el final del conte. Aquella petició feta a Vitòria el 26 d’agost ha tingut una resposta de cap fitxatge des de llavors. No perquè el club no hagi volgut. Simplement no ha pogut o no n’ha sabut més. Tot i que Robert va assegurar que vindrien un o dos fitxatges més, la realitat és que finalment no va arribar ni Coutinho ni ningú. És una evidència que no s’ha pogut confeccionar una plantilla al gust total de Valverde, una plantilla, per cert, preocupantment veterana. Només sis equips de la lliga tenen una mitjana d’edat superior a la del Barça. La dada és significativa. Ho és més encara si posem la lupa només a la zona noble. Dels equips amb aspiracions europees, només el Sevilla té una plantilla amb més edat (27).
El Barça de Valverde té una mitjana d’edat de 26,9. Contra l’Alavés, l’onze presentat a Mendizorrotza [Ter Stegen, Roberto, Piqué, Umtiti, Alba, Busquets, Rakitic, Iniesta, Aleix, Messi i Deulofeu] tenia encara una mitjana d’edat superior, amb 27,54. I aquí és on salten les alarmes. L’alineació de l’últim partit a Vitòria no diferiria segurament gaire del possible onze ideal. Aquell dia van jugar Aleix Vidal i Gerard Deulofeu a les bandes, amb Messi al centre de l’atac, però si al seu lloc entressin Luis Suárez i Dembélé, la mitjana d’edat del possible onze de gala seria de 27,45. Preocupa l’edat mitjana de l’equip en general, però encara preocupa més que els pesos pesants s’estiguin fent grans i no s’hagin sabut trobar alternatives o successors. Aquesta és una circumstància perillosa ja detectada des de fa temps per la direcció esportiva del club, però una circumstància de moment no resolta. Fins a un total de deu futbolistes de la primera plantilla tenen 29 anys o més. I sis d’aquests són, a més, titularíssims. Només cal mirar l’atac. Messi i Suárez, 30 anys tots dos. Messi s’esgota, sí. Ningú dubta de tot el futbol que encara queda al millor futbolista del món, però res és etern. Tampoc ell. El Barça, per molt que ens costi d’assumir, no viurà sempre de Messi. L’arribada d’Ousmane Dembélé (20) fa baixar clarament la mitjana d’edat en atac, però dos dels membres del trident estan instal·lats ja al club de la trentena i això és una evidència. Sergio té 29 anys, els mateixos que Rakitic, i Iniesta ja n’ha complert 33. El mig del camp titular, amb el permís de l’eclosió definitiva i el gran moment de Sergi Roberto, també preocupa quant a edat, i altres candidats a ocupar la zona ample com Paulinho (29) i Arda (30) no fan res més que corroborar una dura realitat. I el problema també s’estén a la línia defensiva. Piqué també forma part del club dels 30, Mascherano en té 33, Vermaelen, 31 i Jordi Alba, 28. El millor Barça de la història s’ha fet gran.
Amb els fitxatges de la temporada passada, el club va intentar revertir aquesta situació o almenys va pretendre començar a assentar algunes bases per al futur. Però la majoria d’apostes de la direcció esportiva no van donar el rendiment esperat. Fa un any, el Barça va fitxar Samuel Umtiti, Lucas Digne, André Gomes, Denis Suárez i Paco Alcácer [també Cillessen, 27 anys], cinc futbolistes d’entre 22 i 23 anys. El pla era clar. El resultat, però, ha estat un altre. El club va fitxar jugadors de talent amb la vista posada en el futur, però de tots ells només Umtiti s’ha fet un lloc a l’onze titular. El francès va ser el gran encert del curs passat. Indiscutiblement. Però ni Digne, ni Denis, ni Alcácer, ni Gomes van complir les expectatives i tampoc sembla que hagin de tenir un paper realment rellevant en els plans de Valverde. Almenys pel que s’ha vist fins ara en els quatre primers partits oficials de la temporada. De fet, a homes com André Gomes fins i tot se’ls ha intentat buscar una sortida a última hora del mercat, però cap de les ofertes rebudes permetia recuperar la inversió feta.
En aquesta última finestra de mercat, la filosofia ha estat semblant a la de fa un any, amb algunes excepcions. Després dels invents al carril dret arran de la marxa de Dani Alves, el club ha buscat aquest estiu cobrir aquesta posició amb un home de recorregut. El pla A va ser Héctor Bellerín, però la negativa de l’Arsenal a vendre va obligar a recórrer a una alternativa com Nélson Semedo. El portuguès, als 23 anys, té marge per créixer. L’exjugador del Benfica, però, haurà de convèncer Valverde que està al davant d’Aleix Vidal o Sergi Roberto. El retorn de Deulofeu (23) aporta aire fresc a l’extrem. També Ousmane Dembélé. Als 20 anys, el francès s’entreveu l’únic titular clar de les cinc noves incorporacions d’aquest estiu. Thomas Vermaelen (31) ha tornat de la cessió a la Roma i s’ha quedat finalment com a quart central i Paulinho arriba per aportar múscul i experiència al mig del camp. Als 29 anys, i després de tres temporades en la lliga xinesa, el brasiler no s’ho ha pensat dues vegades i ha decidit pujar al seu últim tren. El Barça és un repte gran per a ell. També per a Dembélé. Deulofeu va ser titular contra el Betis i l’Alavés, però l’home cridat a ser el nou soci de Messi i Luis Suárez és Dembélé. Per talent i per preu. Veurem com surt l’aposta. Ell, en l’entrevista concedida recentment a L’Esportiu, ja va avisar que la pressió no li fa por. Si funciona, el Barça s’assegura crac per molts anys.
Els de dalt són més joves
Dels vint equips de primera divisió, només el Getafe, el Leganés, l’Eibar, l’Espanyol, Las Palmas i el Sevilla tenen una mitjana d’edat superior a la del Barça. La majoria d’aquests conjunts –exceptuant els blanc-i-blaus i els andalusos– tenen com a objectiu prioritari mantenir-se a primera divisió, així que els seus responsables esportius sempre acostumen a prioritzar tenir unes plantilles amb majoria de jugadors experimentats en la categoria, de rendiment, a priori, immediat, que no necessitin ni períodes d’adaptació ni els espanti la màxima categoria del futbol espanyol. Són futbolistes, la majoria, de baix cost, ideals per a equips amb un potencial econòmic limitat, com és el cas dels abans esmentats.
Els equips que s’hauran de jugar el títol amb el Barça i els que disputen competicions europees tenen plantilles amb una mitjana més baixa que la que entrena Ernesto Valverde, tret del Sevilla. El Real Madrid, actual campió, té una mitjana força més baixa que el Barça –25,3 per 26,9– una dada que demostra que en els últims temps han fet els deures fitxant jugadors com Asensio, ja important per a l’equip, i d’altres que en el futur ho han de ser, com Theo, Ceballos, Llorente. A més, Isco, Carvajal, Kovacic, Casemiro també són joves i cada cop estan guanyant més protagonisme a l’equip de Zidane. El seu jugador més veterà és Cristiano Ronaldo, amb 32 anys, però encara es manté en un òptim estat de forma i no ha perdut olfacte golejador. L’Atlético de Madrid té una mitjana una mica per sota de la del Barça i el fet de no haver pogut fitxar aquest estiu no li ha permès rejovenir-se. A més, a Simeone també li agrada disposar de futbolistes amb certa experiència. L’Athletic de Bilbao i el Vila-real tenen unes plantilles que mesclen jugadors consagrats amb joves que ja acumulen algunes temporades a primera divisió. El conjunt basc sí que tindrà problemes per trobar un substitut del nivell d’Aduriz, que ja té 36 anys, i té alguns migcampistes que fa anys que són molt importants que en breu arribaran a la trentena. L’actual líder de la lliga, la Real Sociedad, té una mitjana de 25,6, també força baixa després de l’aparició de nous talents en les últimes temporades.
33
anys
Iniesta i Masche
Notícies
Divendres,26 abril 2024
