Tres dies després que el Camp Nou visqués contra l’Olympiacòs una jornada de reivindicació política, quan no feia ni 48 hores de la detenció i l’empresonament de Jordi Sánchez, president de l’ANC, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, la història es va repetir ahir. No s’esperava menys, tenint en compte que només unes hores abans el govern estatal havia fet oficial l’aplicació de l’article 155 i que la ciutadania s’havia manifestat de manera massiva pels carrers de Barcelona.

L’estadi, que ahir va presentar una millor entrada –gairebé 75.000 espectadors, uns 20.000 més que dimecres– va ser un clam per la llibertat, ja abans que la pilota comencés a rodar. L’speaker, Aleix Santacana, va llegir per megafonia part del discurs que havia fet el president, Josep Maria Bartomeu, durant l’assemblea de compromissaris, en reacció a l’enèsim atac del govern estatal a Catalunya, i el públic, que primer va reaccionar amb alguns xiulets, va acabar celebrant-ho amb aplaudiments, per tot seguit, cantar de manera majoritària a favor de la independència i de la llibertat.

Fent referència també a Sánchez i Cuixart, es va desplegar a l’espai d’animació la pancarta, ben visible des de gairebé tot el camp, amb el lema “Llibertat, us volem a casa”, enmig d’un mar d’estelades, algunes blaugrana, i de pancartes del “Sí”, i també es van iniciar els càntics “presos polítics, llibertat” i “els carrers sempre seran nostres”, que, com la resta, també es van repetir en més d’un moment al llarg del partit, amb els punts àlgids dels minuts 17.

D’altra banda, també es va poder observar un desplegament d’efectius de seguretat especial al llarg de tot el perímetre del terreny de joc, per evitar una eventual invasió de camp, com va passar dimecres, quan va ser avortada a temps. També hi va haver alguns càntics contra Bartomeu, sorgits de manera molt tímida des d’un sector de l’espai d’animació i als quals la resta del públic no es va afegir, i algun càntic ofensiu dedicat al tècnic rival, Míchel, que sí que va tenir resposta de la resta de l’estadi, però de reprovació en forma de xiulets.