Ningú dubta que Gerard Deulofeu aglutina totes les virtuts per erigir-se en un futbolista extraordinari, unes sensacions que ja transmetia quan era la perla del Barça B. Ja llavors, el missatge que transmetia Eusebio Sacristán era que l’extrem de Riudarenes havia de tenir paciència i guanyar confiança, per assolir l’experiència necessària que el permetés decidir amb encert quan havia d’encarar el seu marcador i quan era millor no fer-ho. I aquest missatge, de fet, el va reiterar divendres passat Ernesto Valverde, en la prèvia de l’enfrontament contra el Màlaga, en què Deulofeu, tot i no signar un gran partit, va fer el seu primer gol de la temporada. “Un un contra un és un tot o res, així que el més important és que el jugador prengui la decisió correcta en cada moment. Deulofeu s’ha d’alliberar”, va advertir Valverde. I això és precisament el que va fer ahir el 16 blaugrana, líder d’una davantera que va compartir amb Paco Alcácer i amb Arnaiz, ja que des del xiulet inicial va encarar constantment el seu marcador, sense por de l’errada. L’alliberament, però, va necessitar un procés, ja que el cert és que en la primera mitja hora de joc Deulofeu, molt revolucionat, no se’n va sortir del tot bé, incidint massa en l’acció individual, i amb algun córner com a únic rèdit. L’extrem, però, i a diferència d’altres partits, es va mantenir ferm, i tot just abans del descans es va treure de la màniga una centrada teledirigida que Paco Alcácer va enviar al fons de la porteria amb una rematada amb el cap.