San Mamés va abraçar, ahir, la República Catalana. Meravellosa fotografia cromàtica. A dins i a fora de l’estadi. Dos pobles agermanats per dues banderes. L’estelada i l’ikurrin. Normalitat.

Perdre’s pels carrers annexos a San Mamés –com sempre, indispensable el passeig per l’avinguda Licenciado Poza– durant l’hora i mitja prèvia al partit permetia, ahir, precisament això, poder gaudir d’un ambientàs increïble de futbol i amb la possibilitat de fer-ho, a més, amb total normalitat. Futbol i política. Absolut respecte. Als bars i al carrer, no es parlava d’altra cosa. L’actualitat mana. Pintxos, canya i els anhels de dos pobles. El d’ahir era el primer partit del Barça en la lliga després que, divendres, el govern de la Generalitat proclamés la República Catalana, i en aquest sentit el calendari va jugar a favor. Partit lluny del Camp Nou, però el Barça jugava a casa. Visita amable.

Sempre s’agraeix que per la megafonia de l’estadi rebin els culers en la llengua oficial de Catalunya i cantin l’alineació del Barça en català. No passa en gaire estadis. I tampoc passa que quan això es produeix hi hagi aplaudiments enlloc de xiulets. Coses del respecte entre cultures. Tampoc passa en gaire escenaris que puguis lluir l’estelada sense incidents, amb orgull i amb naturalitat. A San Mamés, sí. Sergi Roberto, Piqué, Jordi Alba, Sergio Busquets i Deulofeu –també Aleix, ahir fora de la llista– ho van viure, per exemple, en l’Euskadi-Catalunya (1-1) del 28 de desembre del 2014 en aquest mateix estadi, en el partit que va servir per commemorar el centenari del primer partit entre ambdues seleccions (3 de gener del 1905), i, ahir, van repetir sensacions. Potser a escala més reduïda pel que fa a nombre de banderes que en un partit de seleccions i d’alta reivindicació nacional com aquell, però l’estampa cromàtica va ser similar. La càrrega política, sens dubte, superior. El sector on estaven ubicats els aficionats del Barça desplaçats a Bilbao va mostrar moltes estelades abans del partit, en el minut 17.14 i durant altres compassos del partit. Significativa també va ser la fotografia d’un dels córners on va defensar l’Athletic la primera part. El goig de poder expressar-se amb llibertat. Un dels moments àlgids va ser amb la sortida al camp dels dos equips. Fraternitat.

En el partit d’Europa League contra el Zoria, vuit penyes de l’Athletic ja van repartir estelades i paperetes per reivindicar el dret a vot del poble català en el referèndum del passat 1 d’octubre. I també es van produir crits d’independència. L’afició de l’Athletic va prioritzar, aleshores, el suport a la democràcia a una possible multa per part de la UEFA. S’agraeix el suport d’aleshores i s’agraeix la naturalitat d’ahir. Hola. República!