Parles amb futbolistes de l’actual plantilla de l’Athletic i tot són elogis a Valverde. Parles amb jugadors que va tenir en la seva també doble etapa a l’Olympiacòs i tot són bones paraules. Ernesto és d’aquelles persones que si les coneixes amb profunditat és impossible no apreciar-les. D’aquells entrenadors que deixa empremta dins d’un vestidor i a qui es guarda estima també al carrer. L’èxit ajuda, cert, però la proposta futbolística, el tarannà i el caràcter també. Valverde et guanya des del discurs i des de la persona. Difícil trobar una sola veu discordant en tot Bilbao. Als bars, als taxis, a la recepció de l’hotel... L’accent delata en qualsevol conversa, i quan un s’identifica com a periodista, el nom de Valverde apareix a escena amb facilitat. No és un recurs forçat a la recerca d’empatia. Flueix amb naturalitat. Ernesto entrena ara el Barça, però a Bilbao encara se’l senten com a propi. Allà no obliden els seus dotze anys al club. Hi va donar molt com a jugador i hi va donar molt com a entrenador. Ahir a San Mamés, gran ovació. Setmana gran per al de Viandar de la Vera. Retorn a la Catedral i al Georgios Karaiskakis en quatre dies de diferència.

El d’ahir va ser sens dubte un partit especial per a Ernesto. Coneix cada racó d’aquest estadi. En sap tots els secrets. Segur que se li deuria fer estranya la xerrada tècnica al vestidor visitant i bellugar-se per l’àrea tècnica de l’equip rival, però segur que la gran diferència va radicar en el factor Messi. De patir-lo des de l’admiració a gaudir-lo sense patiment. No és el mateix. Coses d’entrenar-lo. La diferència entre haver-lo de frenar i haver-lo de dirigir. Acostumat en el passat a veure com et castigava a còpia de gols i genialitats, ahir Valverde el va poder gaudir a San Mamés des d’una òptica més amable.

Sempre Messi. El factor diferencial. Leo va guiar el Barça en un partit feixuc en què l’Athletic no va donar l’esquena en cap moment a la seva filosofia. D’aquells equips que es deixen l’ànima a la gespa. Amb Valverde abans i amb Ziganda ara. L’Athletic tot cor. Messi tot talent. Transcendent en totes les accions de perill del Barça. Per emmarcar per exemple l’acció del 0-1. Jordi Alba va aprofundir fins a la línia de fons, la va posar enrere, André Gomes va arrossegar Unai Núñez, i Messi, lliure de marca i arribant des del darrere, va definir de primeres al fons de la xarxa de la porteria defensada per Kepa (36’). Clàssica connexió ja del Barça. Alba-Messi. Abans el mateix Messi ja havia deixat una acció per a la videoteca, amb una connexió Paulinho-Suárez-Messi que l’argentí va finalitzar estavellant a la fusta després de la retallada a Kepa (20’). No va ser l’únic pal del Barça ahir. Paulinho també va topar amb el travesser abans del descans després de culminar una bona acció entre Rakitic i Messi.

Partit físic però amb força oportunitats de gol. També per a l’Athletic, que beneïa cada acció a pilota aturada. Raúl García i Aduriz són un perill constant en el joc aeri i ahir en van tornar a fer gala. Raúl García també va estavellar una pilota al travesser en una rematada de cap francament perillosa (52’). La rematada del futbolista de l’Athletic va fer pujar de revolucions el so ambiental de San Mamés en uns dies en què Bilbao viu submergida acústicament al ritme del BIME, un dels festivals de música més importants de la ciutat. A la graderia càntics a favors de l’Athletic i a favor de la independència de Catalunya en un partit amb clara càrrega política després de la proclamació de la República Catalana de divendres. I a la gespa, la música la van posar ahir Messi i Ter Stegen. La victòria del Barça ahir a Bilbao no s’entén sense la figura també de l’alemany. Senzillament immens. Aduriz haurà somiat aquesta nit amb ell. Marc-André va estar incommensurable. En la primera meitat va posar una mà prodigiosa en una acció d’un contra un amb Aritz relativament fàcil de resoldre per al 20 de l’Athletic (18’) i en el segon temps va tornar a aparèixer. Primer, en el minut 77 i, després, en el 84 per fer una altra aturada davant el davanter basc.

Ter Stegen va mantenir viu el Barça contra un Athletic que sempre va creure en la reacció, però ja amb el temps afegit va arribar la sentència definitiva. Ràpid contraatac del Barça amb superioritat i 0-2. Messi la va conduir, va cedir a Luis Suárez, Kepa es va lluir per desfer la rematada de l’uruguaià i Paulinho atent al refús va resoldre. La fam del brasiler per trepitjar àrea es fa palesa partit rere partit.

Partit d’ofici del Barça i tres punts importantíssims per continuar somiant. Amb el triomf treballat d’ahir a San Mamés, l’equip acumula ja 28 punts de 30 possibles. Impecable.