Què tenen en comú Giovanni Silva, Rivaldo, Éric Abidal, Touré Yayá i Ibrahim Afellay? La resposta l’hem d’anar a buscar al seu palmarès. Tots cinc saben què és guanyar la lliga i la copa amb el Barça i també amb l’Olympiacòs. Glòria eterna al Camp Nou i glòria al Georgios Karaiskakis.

Ells són cinc d’alguns dels casos més significatius de futbolistes que han vestit la samarreta blaugrana i també la samarreta del club grec. En la llista, molts noms propis. Fins a onze jugadors de la història relativament recent de can Barça han jugat també al Pireu des de l’any 2000. L’últim, Alberto Botía. El central murcià, format al planter del Barça i ara a l’Olympiacòs des de fa quatre temporades, on hi va arribar procedent de l’Elx, va visitar fa una setmana i mitja el Camp Nou en la tercera jornada de la fase prèvia de la Champions (3-1) i demà repetirà titularitat en el conjunt de Takis Lemonis. Botía altra vegada contra el seu Barça i Ernesto Valverde contra el seu Olympiacòs. Dies emotius per al de Viandar de la Vera. Dissabte, el tècnic del FC Barcelona va retrobar-se amb vells amics en la visita de lliga a San Mamés i demà, retorn a Grècia. Allà, en les seves dues etapes a l’Olympiacòs, va guanyar tres lligues i dues copes. Ernesto és un ídol al Pireu.

Valverde va tocar l’èxit a Grècia. També Giovanni Silva. És l’exblaugrana que ha conquerit més títols amb l’Olympiacòs. Fins a cinc superlligues i una copa grega va guanyar el brasiler en les sis temporades que hi va jugar (1999-2005). Més que en la seva etapa al Barça (dues lligues, dues copes i una supercopa). Giovanni és el futbolista que més títols ha aixecat al futbol grec de tots els que han vestit la samarreta del Barça i de l’Olympiacòs, i Éric Abidal és de tots ells qui més trofeus ha guanyat com a blaugrana. Doblet de lliga i copa per al francès la temporada 2014/15 i quinze títols com a blaugrana: quatre lligues, dues copes, tres supercopes d’Espanya, dues Champions, dos mundials de clubs i dues supercopes d’Europa.

El porter Urko Pardo, Dani García Lara, Javier Saviola, Javito i Haruna Babangida són alguns dels altres cromos que surten a tots dos àlbums. El viatge Barcelona-Atenes ha estat habitual en els últims anys. De fet, de tots aquesta casos, només un ha fet el viatge a la inversa. És Touré Yayá. L’internacional ivorià és l’únic que va jugar primer a l’Olympiacòs (2005-06) i posteriorment al Barça (2007-10), amb el parèntesi entremig de la seva escala a Mònaco (2006/07).

Curiosament, aglutinant tots aquests noms sortiria un onze prou ben vestit, amb Urko Pardo sota els pals, defensa de tres amb Botía, Abidal i Touré Yayá actuant a l’eix com en aquella final de copa contra l’Athletic, parella d’atac formada per Dani i Saviola, i per darrera línia de tres amb Rivaldo a la mitja punta i Javito i Babangida oberts a la banda. Afellay i Giovanni completarien el mig del camp actuant en una posició menys habitual per ells.