Justícia i llibertat

El Camp Nou va tornar a ser un clam per la llibertat. Ja ho havia estat en partits anteriors reclamant la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, líders de l’ANC i Òmnium, respectivament, empresonats des del passat 16 d’octubre, però ni la pluja va impedir, ahir, una nova reivindicació a l’estadi barcelonista. Va ploure durant tot el partit i això va fer que l’entrada superés per poc els 70.000 espectadors, però el crit de llibertat es va fer sentir de valent.

Després de l’empresonament, el passat dijous, del vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i set consellers, el Barça es va sumar a les reivindicacions que hi ha hagut per tot el país. La junta directiva es va deixar estar, ahir, de diàleg i va decidir desplegar una lona al lateral del Camp Nou quan els jugadors del Barça i el Sevilla van saltar al terreny de joc. Una senyera gegant i al costat dues lones més petites amb la paraula justícia, una en anglès. Les mateixes paraules es podien veure als videomarcadors de l’estadi. Poc després, el públic del Camp Nou va esclatar en crits de llibertat per als vuit membres del govern i els Jordis.

Com havien anunciat, els diferents grups que formen l’Espai d’Animació van deixar tota la primera graderia del gol nord buida en senyal de protesta. Havien explicat que no entrarien al camp fins al minut 10. Poc abans, alguns membres d’aquests grups d’animació van fer entrar dues pancartes reivindicatives, totes dues en anglès. Una d’elles deia “llibertat presos polítics”. La segona feia referència a l’actitud que està tenint Europa amb el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol i s’hi podia llegir: “Europa, avergonyeix-te”. La zona de l’Espai d’Animació es va omplir poc després, just en el minut 10. Els seus membres van entrar amb estelades, cartells repartits a l’exterior de l’estadi en què es reclamava la llibertat dels presos polítics i crits de llibertat. Aquests crits van ser seguits per la majoria de seguidors que estaven veient el partit.

Ja diuen que les protestes han de ser imaginatives i la següent que es va fer, ahir, al Camp Nou va mirar de donar continuïtat a la que s’havia fet divendres al Palau Blaugrana, quan el públic es va mantenir en un silenci sepulcral durant els primers cinc minuts del primer quart del partit de bàsquet entre el Barça i l’Olympiacòs. S’havien proposat cinc minuts de silenci després del ja mític 17.14. Quan el rellotge va marcar un minut que ja és reivindicatiu al Camp Nou des de fa anys, hi va haver crits d’independència, per passar, poc després, a demanar silenci. Mantenir-lo al Camp Nou és més difícil que al Palau. La majoria de seguidors el van respectar, tot i que alguns el van trencar amb crits de “Barça, Barça”, probablement socis que no deuen estar d’acord amb la independència de Catalunya. El silenci, però, va ser seguit per la majoria, que sí va aplaudir, durant els cinc minuts, alguna jugada d’atac de l’equip d’Ernesto Valverde.

Reivindicacions organitzades a banda, van ser diverses les vegades durant el partit que els seguidors del Barça van cridar i demanar la llibertat dels membres del govern empresonats i també de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. En alguns moments de la segona part i sobretot en els últims minuts del partit, van tornar els càntics, de manera més forta quan l’àrbitre castellà José Luis González González va indicar el final del partit.