Nélson Semedo, Paulinho, Gerard Deulofeu i Ousmane Dembélé. Aquests van ser els fitxatges que el Barça va fer a l’estiu i pels quals va pagar un total de 187 milions d’euros, variables a banda. Poc més de dos mesos després del tancament del mercat, i tot i les múltiples crítiques que va rebre la secretaria tècnica blaugrana en matèria de reforços, es pot dir que les incorporacions fetes estan convencent i, fins i tot en algun cas, estan rendint a un nivell superior al que molts pensaven. Amb l’excepció, això sí, de Dembélé –el fitxatge estrella que va venir per ocupar el buit deixat per Neymar–, que es va lesionar de gravetat poc després del debut i no reapareixerà fins a final de desembre o fins al mes de gener. Una situació, si més no, força diferent a la de la temporada passada, en què les sis cares noves, amb la gran excepció d’Umtiti, van aportar en general poca cosa i es van acabar convertint en jugadors molt secundaris al llarg de tot el curs.

De moment, no es pot dir encara que cap dels fitxatges d’enguany sigui titular indiscutible, i en alguns casos no serà fàcil que acabi sent així, però sí que estan sent importants i estan ajudant, de manera més o menys decisiva, en la gran arrencada de temporada dels d’Ernesto Valverde. En aquest sentit, en l’última assemblea de compromissaris, el secretari tècnic, Robert Fernández, va posar fre a moltes de les acusacions que de què van ser objecte a l’estiu, que assenyalaven sobretot la indefinició del pla per reforçar l’equip, i va voler defensar la feina feta tant per ell com pels seus col·laboradors: “S’ha parlat molt de la gestió i s’ha dit que no sabíem cap on anàvem. Però no és cert. Ni el president ni jo podem sortir cada tres dies a fer un comunicat. Ara sí que és un bon moment. La gestió ha estat correcta.”

Semedo, fitxat a mitjan de juliol, és fins ara qui més s’ha consolidat a l’onze blaugrana d’entre les incorporacions. De fet, s’ha anat alternant la titularitat amb Sergi Roberto –ara lesionat–, però el portuguès ja ha jugat un total de dotze partits, nou d’aquests duels d’inici, és a dir, la meitat dels divuit disputats per l’equip aquesta temporada entre totes les competicions. Fitxat per 30 milions d’euros, tot i que l’operació es pot acabar elevant molt més en funció de les variables, el portuguès està demostrant que és un lateral més que fiable, tant en defensa –on s’està mostrant molt segur, gràcies en bona part a la seva velocitat, que li permet corregir algun error– com també en atac, encara que la seva aportació ofensiva està lluny de la que donava Dani Alves o de la de Jordi Alba al lateral esquerre. La seva joventut –el 16 de novembre farà 24 anys i aquesta va ser una de les qualitats que recentment més va destacar Robert de Semedo– fa que el seu marge de progressió encara sigui gran per confiar que, a poc a poc, pot ser un jugador encara més valuós.

També Deulofeu, que va ser la primera incorporació per a aquesta temporada després que el club fes efectiva l’opció de recompra que tenia, pagant 12 milions d’euros a l’Everton, ha anat entrant amb força freqüència en els plans de Valverde, ja sigui d’inici –8 titularitats– o entrant en les segones parts, en què també ha aportat desequilibri i arribada, com es va veure, per exemple, al Wanda Metropolitano. El de Riudarenes, a més, a qui sempre s’havia acusat de poc treballador –es va dir que aquesta va ser una de les causes que no tingués un lloc a la plantilla amb Luis Enrique–, s’està mostrant com un jugador més madur i quan ha fet falta, també s’ha posat la granota de treball. Després d’uns partits sense sort de cara a porteria, no fa gaire, contra el Màlaga, també va poder celebrar el seu primer gol en partit oficial amb la samarreta vlaugrana, i tres dies després, va repetir, en la copa a Múrcia, on va donar una de les dues assistències que ha repartit aquest curs. Sense Dembélé, Deulofeu està sent un dels jugadors que està tenint més oportunitats de cara a l’intent de suplir la baixa del francès sempre que Valverde ha apostat per jugar amb tres atacants, i el seu somni de triomfar com a blaugrana, que persegueix des que va arribar a la Masia amb 9 anys, es comença a complir.

Alguns dels més escèptics amb Deulofeu ja el veuen com una opció més que profitosa, i el mateix s’ha de dir de Paulinho, un fitxatge que va aixecar polseguera al seu moment, i no només pel seu cost, de 40 milions d’euros. “Estic content que molta gent hagi canviat d’opinió. Necessitàvem un jugador amb una sèrie de condicions, té una gran capacitat física, obre el camp en partits difícils i té experiència. M’agradaria que tingués 24 anys, però té l’edat que té”, va dir Robert Fernández, gran valedor del brasiler, de 29 anys, que tot i estar encara en clara fase d’adaptació al joc del Barça, està sent decisiu fent gala de les seves característiques, com la potència i l’arribada a l’àrea, com així ho demostren els tres gols que ja ha marcat –també suma una assistència–, un d’aquests del tot decisiu per sumar els tres punts, al camp del Getafe. Fins ara, només ha estat titular en sis partits, però és un dels jugadors a qui més està recorrent Valverde quan busca aire fresc a la banqueta, des d’on ha entrat en vuit partits. Haver fitxat a mitjan del mes d’agost, i quan la temporada ja havia començat, no li ha impedit, doncs, haver participat en gairebé tots els partits del conjunt blaugrana. Només s’ha perdut els dos de la supercopa d’Espanya, el de la primera jornada contra el Betis, per problemes burocràtics, i el de copa, a la Nueva Condomina.