El partit arriba en un bon moment per als dos equips. El Real Madrid acaba de ser campió del món. És cert que en les semifinals no va brillar, però en la final crec que va estar prou bé i que va mostrar el seu potencial, ja que va ser molt superior al Grêmio. I el Barça està fent una competició de lliga molt bona, està sent molt regular. Sabem, és clar, que aquests partits són especials, i que moltes vegades de poc serveix el rendiment que els equips hagin mostrat abans, però m’imagino un partit molt disputat i, segur, un molt bon espectacle.

Amb tanta lliga encara al davant, cap resultat serà definitiu, però és evident que en el cas d’una victòria del Barça el Real Madrid quedarà una mica despenjat. Del que no hi ha dubtes és que, passi el que passi, el prisma amb què analitzarem la lliga canviarà una vegada l’àrbitre xiuli el final del partit.

La marxa de Neymar al PSG va semblar la fi del món, però el Barça ha aconseguit transformar-se en un equip més compacte, en el qual les individualitats ja no són tan importants com abans. Valverde, amb la seva manera de ser basada en el sentit comú, ha construït un equip que juga com un equip.

Com era d’esperar, no ha fet cap variació radical. Valverde, per exemple, no aposta clarament per jugar amb un únic mig centre, ja que Rakitic i Paulinho protegeixen més Sergio Busquets. També crec que s’ha millorat l’aspecte defensiu, ja que ara l’equip sembla que es posiciona millor i que mesura molt bé les distàncies entre les diferents línies. I a tot això cal afegir l’encaix en la manera de jugar de Leo Messi, el gran catalitzador del futbol del Barça.

Un entrenador sempre té una idea particular de joc, i l’ha de defensar, però també ha de ser realista i buscar quina és la millor manera de jugar amb els futbolistes de què disposa. Jo tenia Busquets i Xabi Alonso, i vaig buscar la manera de fer-los jugar junts. Crec que Valverde ha fet el mateix, ha analitzat la plantilla i ha buscat la manera de treure rèdits a la marxa de Neymar. Com? Doncs, per exemple, donant molta més profunditat als dos laterals, especialment a Alba.

Sí, hi ho segueixo pensant. És un jugador d’equip, solidari, que sempre està pendent de tot. És l’entrenador dins del camp. Per mi, aquest tipus de futbolista té una vàlua incalculable, és fonamental, i crec que amb el temps tothom del món futbol ha reconegut la qualitat i la importància de Busquets.

Neymar és un futbolista extraordinari, boníssim, però cap equip depèn d’un únic jugador. El mèrit del Barça és que s’ha tret la por que li va provocar la pèrdua de Neymar.

És un futbolista fantàstic que entén molt bé el joc i que fa que els companys l’entenguin a ell. És un jugador que atrau la pilota, els rivals i els companys, que saben que si alguna cosa no va bé tenen en Messi un refugi constant. Crea, distribueix, finalitza i, de vegades, fins i tot defensa.

No, i prendrà la decisió que consideri millor. Zidane ha fet una tasca excel·lent a l’hora de gestionar la plantilla, ja que ha dosificat molt bé els minuts dels menys habituals fins a aconseguir que tots se sentin partícips dels èxits. Al Madrid, encara que hagi perdut punts, el veig molt bé, ja que quan miro un partit sempre tinc la sensació que l’acabarà guanyant.

La manera de fer del Madrid la trobo molt encertada, ja que s’ha dedicat a buscar nois joves, o relativament joves, que estaven destacant en la lliga, i a la majoria els ha fitxat per uns preus força raonables. Aquests jugadors estan sent els complements perfectes per als valors que van pujant del planter. Això no vol dir, però, que s’hagin d’oblidar d’intentar fitxar grans estrelles, ja que el futbol també és espectacle, i el Madrid no es pot quedar fora d’aquest circuit.

No vull semblar el defensor de ningú, i Piqué sap defensar-se tot sol. Jo només parlo del que he viscut, i amb nosaltres Piqué va demostrar un enorme compromís amb la selecció espanyola, va ser un noi cordial amb tothom. Ell segueix sent un dels nostres herois.

Cadascú ho veu d’una manera diferent, però jo, si em poso en la pell dels directius del Barça, entenc que és una situació molt difícil per a ells. Jo només espero que tot s’acabi solucionant de la millor manera possible, que hi hagi una bona convivència entre tots. Hem de saber escoltar-nos més els uns als altres.

Crec que el sorteig va ser perfecte per poder gaudir d’un gran espectacle, ja que no hi ha cap grup de la mort, però tampoc cap d’exageradament fàcil. Ens ho passarem bé.

L’eliminació d’Itàlia no em va sorprendre en absolut. Les fases de classificació no són cap rutina, i Itàlia no es mereixia disputar el mundial. Va patir contra tots els rivals i al final se’n va quedar fora.

Ara estem en l’era de Messi, i també en la de Cristiano, i per això crec que l’Argentina i Portugal són favorites, perquè tots dos poden decidir un torneig curt com un mundial per si mateixos. També és l’època d’Alemanya, que ha guanyat tornejos en totes les categories inferiors i que és la vigent campiona del món. Per això crec que tenen tant mèrit els èxits que vam assolir amb la selecció espanyola, perquè vam ser capaços de guanyar títols en l’era de Messi, de Cristiano i d’una Alemanya extraordinària.

No sé si s’han fet algunes coses malament, i si ha estat així els jutges ho diran i prendran les mesures pertinents, però el que sí que sé és que s’han fet moltes coses bé i m’emprenya que no es reconeguin. La selecció ha aconseguit títols, els clubs de la lliga fa anys que estan al capdavant del futbol europeu, hi ha entrenadors i jugadors triomfant en totes les lligues importants, hi ha escoles de futbol, grans preparadors físics i metges de l’esport... Tot això s’ha aconseguit en els últims anys i jo prefereixo quedar-me amb aquests temes. El cert és que imaginar un mundial 2018 sense Espanya, que s’ha guanyat el bitllet per mèrits esportius, seria un autèntic desastre.

No ho crec, ja que no tinc cap nostàlgia. Segueixo veient el mateix futbol que veia abans, i amb molta passió, però no trobo a faltar aquell dia a dia més intens d’haver de preparar els partits o les convocatòries. Ja em va passar quan vaig penjar les botes, que ni tan sols vaig jugar partits de veterans.