Messi torna demà al Bernabéu. Del 23-A al 23-D. Vuit mesos exactes. Ha plogut molt des de l’última visita del Barça a Chamartín, però cap culer –tampoc cap madridista– ha oblidat l’últim Sant Jordi. Impossible fer-ho. Aquell gol. Aquella fotografia. La fotografia. Aquella dolça victòria per 2-3 i la catarsi final amb el gol de Messi en l’afegit. Pur deliri. La serenor de Piqué i Busquets en l’origen de l’acció, la verticalitat i el desplegament físic de Sergi Roberto evitant la doble entrada de Modric i Marcelo i superant posteriorment el brasiler en la cursa, la contemporització d’André Gomes, la incorporació per banda i la passada enrere de Jordi Alba i l’aparició de Leo a la frontal per acabar definint amb l’esquerra i batre Keylor. La clàssica connexió Alba-Messi i la clàssica rosca magistral de Leo. Una jugada col·lectiva magnífica. Futbol. 17 segons màgics. I a partir d’aquí, simplement Messi. L’argentí es va treure la samarreta i la va mostrar a la grada. Una imatge per a la història. Fins i tot a Alejandro José Hernández Hernández li deuria fer vergonya mostrar-li la groga. Messi va deixar dues imatges icòniques la temporada passada. Una, la seva celebració amb el puny alçat, fonent-se amb l’afició culer en la celebració eufòrica de la remuntada contra el PSG; l’altra, la fotografia del Bernabéu. Al final, aquell gol no va servir per guanyar la lliga, però hi ha moments en el futbol que es recorden per a la posteritat. Aquell n’és un.

Allà al Santiago Bernabéu Messi va signar els seus gols número 499 i 500 amb la samarreta del Barça. Demà vol continuar engrandint la seva llegenda. El Barça arriba al clàssic en una situació molt diferent de la de la temporada passada. La possibilitat de deixar el Real Madrid a 14 punts de marge és única. I 14 són precisament els gols que ha marcat Messi al Bernabéu en 18 visites. 14 són també els gols que suma Messi en la lliga després de setze jornades. Catorze, un número carregat de mística en l’imaginari barcelonista.

Messi és el futbolista que més gols ha marcat al Madrid a casa seva. És el seu escenari favorit després, lògicament, del Camp Nou. Allà hi ha viscut grans nits. Difícil d’escollir-ne una. El 2-3 de la temporada passada, l’exhibició del 2-6, aquell 0-2 en les semifinals de la Champions del 2011... Sempre Leo Messi. El Sevilla és el seu rival predilecte (29 gols), però el Bernabéu és el seu estadi ideal.

L’astre blaugrana arriba a la cita després d’haver fallat un penal i xutat tres vegades al pal en l’últim partit de lliga contra el Dépor. Es va guardar el gol per al Madrid-Barça. Aquest serà el seu clàssic número 37, els mateixos que Andrés Iniesta, i Hierro, Raúl i Casillas. Lluny encara dels 42 de Xavi, el blaugrana que n’ha jugat més. Menys n’ha jugat Cristiano Ronaldo. Però des del 2009 els Madrid-Barça o Barça-Madrid s’han convertit precisament en un cara a cara apassionant entre el crac argentí i el crac portuguès. Un clàssic dins del clàssic. L’eterna lluita. L’eterna comparativa. Messi-Cristiano, Cristiano-Messi. Cinc Pilotes d’Or l’un; cinc guardons l’altre. Empatats a trofeus i empatats a 53 gols aquest 2017. Qui més gols marqui en el clàssic de demà serà qui tanqui l’any amb major nombre de gols. 42 gols amb el Madrid i 11 amb Portugal ha fet Cristiano, i 49 gols amb el Barça i 4 amb l’Argentina ha fet Messi. L’estadística els equilibra, el futbol els separa. Cristiano és un rematador, Messi és el futbolista total. Quan la bufanda et deixa ser objectiu, no hi ha dubte. Messi és el millor del món i per a molts, el millor de la història.

Cristiano arriba al partit després de ser protagonista en la final del mundial de clubs contra el Grêmio, però en la lliga només ha marcat 4 gols, els mateixos que Benzema i Isco. Deu més en suma un Messi que aspira a repetir la Bota d’Or. El portuguès, per cert, va tornar tocat d’Abu Dabi. De les tres sessions que havia programat Zinedine Zidane fins avui, en les dues primeres va fer treball al gimnàs, i ahir va trepitjar ja per fi la gespa però va tornar a fer treball en solitari amb pilota i sense. El madridisme confia veure’l avui treballar amb el grup, i la veritat és que ara mateix resulta impensable que Ronaldo no jugui aquest partit.

La dolçor de Messi en els últims clàssics jugats al Bernabéu contrasta amb els números discrets de Ronaldo actuant de local. És cert que el portuguès va veure porteria en l’1-3 del Camp Nou en l’anada de la supercopa d’Espanya del mes d’agost, però l’afició madridista no el veu celebrar un gol al Bernabéu contra el Barça des de fa més de tres anys, en aquell 3-1 del 2014. Dels 17 gols que ha marcat Cristiano contra el Barça, només cinc han estat al Bernabéu. Cinc en tretze partits, i cinc d’aquests, tres de penal.

El Barça viatja a Madrid disposat a rematar definitivament el conjunt blanc, però per fer-ho haurà de trencar una estadística que diu que els blaugrana mai han guanyat tres partits de forma consecutiva al Bernabéu. Fa dos anys l’equip va guanyar 0-4 i el curs passat ho va fer per 2-3 amb Luis Enrique. Demà, amb Valverde, més. Leo Messi té la paraula.

53

gols

cadascun el 2017

14

gols

al Bernabéu ha fet Leo