Ernesto Valverde ja sap per fi què és guanyar Zinédine Zidane com a entrenador. No ho havia fet amb l’Athletic i no ho havia fet tampoc en el cara a cara del mes d’agost en la supercopa. Ahir, 0-3 i cap a casa. Victòria incontestable al Bernabéu i el Real Madrid a 14 punts de distància. Però ni tan sols això va fer sortir Valverde del seu habitual guió elegant, el mateix discurs que en la prèvia. Per ell queda encara lliga: “No dono la lliga per sentenciada. Tenim un bon avantatge, però calma. Sumar punts costa molt, però perdre’ls es pot fer a tota pastilla. Tranquil·litat. Mai donem per liquidat el Madrid.”

Pel que fa a l’anàlisi del partit, Valverde va admetre les dificultats que va tenir l’equip en el primer temps amb la pressió alta del Madrid i va destacar com a factor clau la manera com l’equip va saber cuidar la pilota en la segona part: “Ells han plantejat un partit per evitar que sortíssim jugant des del darrere amb comoditat. Ens obligaven a jugar en llarg. No sabíem si Kovacic faria un marcatge a l’home o si tan sols buscaven reforçar el mig del camp. Però teníem preparades totes les opcions. En el segon temps hem aconseguit tenir més la pilota i tenir més control i jugar més a prop de la seva porteria. Amb deu homes ja ha estat una altra història. Lògicament estem molt satisfets per la victòria. Hem guanyat un gran equip al seu camp.”

A Ernesto Valverde també se li va preguntar pel bon partit sota pals de Ter Stegen una vegada més i per l’aportació d’homes com Paulinho i Thomas Vermaelen: “Marc és fonamental per a nosaltres, per tot el que atura i perquè és el primer de generar joc en la sortida de la pilota. Tots estem nerviosos però ell sempre té aquest punt de pausa i de calma. Amb Paulinho també estem encantats. És un jugador clau per la seva arribada a l’àrea. Sempre sorprèn des del darrere. Amb Vermaelen em passa una cosa. Sempre em feu preguntes sobre ell com si hagués de passar alguna cosa estranya, però jo només li veig coses positives. No ho sé... A vegades penso que aquí a Barcelona sempre tenim tendència a posar-nos la vena abans de la ferida: amb Paulinho abans que fitxés, amb Vermaelen...”