Des de l’arribada d’Ernesto Valverde a la banqueta del Barça hi ha una imatge que s’ha repetit fins a divuit vegades entre la supercopa (1), la lliga (13) i la Champions (4). Es tracta de la substitució d’Andrés Iniesta al terreny de joc. Una mesura que reflecteix la cura que està tenint el tècnic blaugrana a l’hora de dosificar els esforços del migcampista manxec i poder disposar del seu millor rendiment. I la recepta funciona.

Amb 33 anys, Iniesta es troba en un gran moment de forma, tal com es va poder observar en el clàssic de dissabte al Santiago Bernabéu. La seva capacitat a l’hora de posar el ritme més idoni al joc, així com el talent per desequilibrar quan la jugada ho requereix, va ser molt important a l’hora de gestar el gran triomf blaugrana al feu blanc. Quan va deixar el terreny de joc en el minut 76 –Semedo el va rellevar–, el marcador ja reflectia un 0-2 favorable als blaugrana. La feina ja estava feta i era el moment de donar-li descans, seguint la pauta marcada des que va arrencar la temporada.

Valverde no és pas l’únic tècnic que ha mirat de dosificar els minuts d’Iniesta, conscient de la seva incidència en el joc blaugrana. També ho va fer Luis Enrique, tot i que l’entrenador asturià era més propens a fer-lo entrar al camp ja en la segona part dels partits. Així ho va fer en 10 dels 23 partits que va disputar el de Fuentealbilla en el passat campionat de lliga. Enguany, Valverde ha optat per girar el plantejament, fer-lo sortir d’inici sempre que ha estat en condicions i substituir-lo en la segona part. Així ha estat en les divuit vegades esmentades. Una xifra que pren més significat si es té en compte que en total ha jugat dinou partits oficials amb el Barça, que suposa el 70% des que va arrencar la temporada. O sigui, ha estat substituït en tots els partits a excepció d’un.

Cal remuntar-se al 21 d’octubre per trobar l’únic partit del curs que el capità blaugrana ha completat des que va arrencar la temporada (a banda del duel del combinat espanyol contra Liechtenstein). Va coincidir amb el Barça-Màlaga de 9a jornada de lliga (2-0), i Iniesta va ser l’autor del segon gol de la nit. Tres dies després, Valverde el va incloure en la nombrosa llista de titulars absents per a l’anada dels setzens de la copa contra el Múrcia. El tècnic també el va reservar un mes després per al duel de tornada al Camp Nou, mentre que en sis ocasions no ha pogut comptar amb el manxec per alguna molèstia física.

En la lliga és on s’observa millor la intensa dosificació del migcampista. Dels catorze partits que acumula en el campionat ha estat substituït en tretze, i s’ha erigit, juntament amb Ndiaye (Getafe), en el futbolista del campionat que més n’acumula en les disset jornades disputades. En aquest context, a Valverde no li ha tremolat el pols a l’hora de rellevar-lo en alguns escenaris de primer ordre, com ara el Wanda Metropolitano, Mestalla o sense anar més lluny dissabte passat al Santiago Bernabéu. Valverde tampoc ha dubtat en moments compromesos que calia donar un aire més bregador a l’equip, com ara al camp del Getafe. Una política que ha beneficiat l’objectiu de veure la millor versió d’Iniesta, a qui Valverde ha definit com “un jugador especial i diferent”, a banda d’una “assegurança” per a l’equip.

La dosificació de minuts també ha estat beneficiosa a l’hora d’evitar possibles lesions. De fet, des que va arrencar el curs n’ha tingut un parell, però de poca incidència. Un escenari molt més propici que el de l’any passat, quan en el primer tram de curs del manxec va estar marcat per una successió de lesions. La més severa –conseqüència d’una dura entrada de l’argentí Enzo Pérez–, va ser al lligament lateral extern del genoll dret i el va mantenir de baixa un mes i mig (des del 22 d’octubre al 2 de desembre). D’aquesta manera, ha arribat a l’aturada de Nadal amb 1.300 minuts disputats, de manera que s’ha erigit en el vuitè futbolista blaugrana més emprat en la lliga.

18

cops

substituït en 19 partits