222 milions d’euros. Una quantitat desorbitada que semblava impossible d’assumir per cap club a l’hora de fitxar un futbolista fins que el 3 d’agost els advocats de Neymar van presentar-se a les oficines del Barça i van entregar el xec per aquest valor per fer efectiva la clàusula de rescissió del contracte del jugador amb el Barça. Era el desenllaç d’un serial que va sacsejar la pretemporada blaugrana, tant esportivament com institucional.

Els rumors sobre l’acostament del PSG – amb els milions qatarians al darrere– a l’entorn de Neymar van anar en augment des de mitjan juliol i van condicionar la gira que va fer l’equip pels Estats Units. Des del club es va transmetre un discurs de tranquil·litat amb relació a la continuïtat del davanter fins al punt que el 18 de juliol, coincidint amb la presentació del nou organigrama tècnic del club, Jordi Mestre, vicepresident esportiu, va afirmar que estava segur “en un 200%” que es quedaria. Unes paraules que dues setmanes més tard quedarien en evidència.

El silenci de Neymar i el seu entorn durant la gira americana de l’equip va fer créixer les sospites que l’acord amb el PSG ja era un fet. Però la desorientació sobre el futur del jugador va viure un nou episodi quan el 23 de juliol Gerard Piqué va piular “es queda” a Twitter i va acompanyar el missatge amb una foto seva i amb el crac brasiler. Unes setmanes més tard, però, el central va explicar les raons que el van portar a fer aquella piulada: “Uns quants jugadors vam intentar convèncer-lo perquè es quedés, però vaig fer la piulada sabent al cent per cent que marxava. Ho vaig fer per intentar que es quedés.”

Finalment, Neymar va posar fi a la seva trajectòria de cinc anys com a blaugrana –del 2013 al 2017– i va posar rumb a París, on el 4 d’agost va ser presentat com a flamant reforç del PSG. “Ha estat la decisió més difícil, ja que estava ben adaptat al Barça i tenia amics al club. Hi ha hagut moltes tensions i havia de pensar-ho bé. En el futbol la vida va molt de pressa i jo sentia que havia de canviar”, va declarar aquell dia.

La fugida de Neymar va provocar un terratrèmol al club blaugrana. Institucionalment, les crítiques van dirigir-se tant a la directiva com a la secretaria tècnica per no haver reaccionat a temps per desactivar els moviments del PSG. I esportivament, la marxa de Neymar suposava perdre el jugador escollit per agafar el relleu de Leo Messi com a futur líder de l’equip. Una aposta que també va costar un enorme embolic judicial provocat per la complexa operació per fitxar-lo.