Barça

contra el mal d’ull d’Anoeta

Malefici. El Barça encadena ja set enfrontaments de lliga sense guanyar al camp de la Real Sociedad, uns partits en què els blaugrana només han estat capaços d’obtenir dos empats

Messi i Iniesta. Aquests són els dos únics jugadors de l’actual plantilla del Barça que saben què és guanyar un partit de lliga a Anoeta. I la sensació només la van viure una vegada. Va ser a finals del curs 2006/07, amb Rijkaard a la banqueta blaugrana i Lotina a la dels txuri-urdin, i el Barça es va imposar per 0-2 a una Real Sociedad en hores molt baixes que acabaria baixant a la segona A, on s’estaria tres cursos. El 2010, els bascos van tornar a l’elit, i malgrat ser un acabat d’ascendir i de rebre un Barça imperial que encadenava 32 partits sense perdre, van ser capaços de vèncer els blaugrana per 2-1, i amb remuntada inclosa, amb gols d’Ifrán i de Xabi Prieto en el tram final. De ben segur que aquell vespre ningú podia imaginar que s’acaba d’encetar el malefici d’Anoeta, pel qual el Barça s’estaria set llargues temporades sense endur-se els tres punts del camp de la Real Sociedad. I això que hi ha hagut alguns precedents en què semblava que això acabaria sent impossible. El curs següent, per exemple, el Barça només va necessitar deu minuts per avançar-se 0-2, amb dianes de Xavi i de Cesc Fàbregas, però tot se’n va anar en orris en tres minuts bojos de la segona meitat, en què Agirretxe i Griezmann van evitar el triomf blaugrana. I encara més sagnant va ser el tercer partit del període maleït, en què el Barça no només es va posar 0-2 en 25 minuts, sinó que, a més, va passar pel damunt de la Real Sociedad amb un joc dinàmic i profund que es va traduir, per exemple, amb dos xuts al pal, de Pedro i de Messi. El Chory Castro, però, va retallar les distàncies ja ben entrada la segona meitat, un gol que, unit a l’expulsió de Piqué, va encoratjar els txuri-urdin, que amb un altre gol de l’uruguaià i amb un d’Agirretxe en el temps afegit van acabar remuntant. Molta menys història va tenir el partit de la temporada 2013/14, la de Martino, que va considerar necessari enfortir el mig del camp, situant Song en el lloc de Xavi per mirar de contrarestar la Real d’Arrasate. L’aposta, però, va ser un desastre, ja que malgrat que Messi va igualar un gol en pròpia porteria del mateix Song, els bascos van ser molt superiors, i en el segon temps van deixar el duel sentenciat amb dianes de Zurutuza i de Griezmann, per ampliar fins a quatre les temporades de durada del mal d’ull.

Punxades de crisi

Pocs partits de lliga entre la Real i el Barça han tingut unes conseqüències més bestials que les que va provocar el duel de la temporada 2014/15, la primera de Luis Enrique, que va deixar a la banqueta Messi, Neymar i Alves, que s’havien incorporat al grup més tard per l’aturada nadalenca. El duel va ser un altre nyap inexplicable dels blaugrana, que van perdre 1-0, però el gran desastre es va produir el dia següent, quan va transcendir que hi havia un fort distanciament entre Luis Enrique i Messi. Tot plegat, i després d’alguns rumors que fins i tot van situar el tècnic fora de l’equip, va acabar amb la destitució de Zubizarreta com a secretari tècnic i l’avançament d’eleccions per part de Bartomeu. A la llarga, però, aquella crisi va ser beneficiosa per a l’equip, que va signar una segona volta espectacular que va desembocar en la consecució del segon triplet de la història del club.

Tot i l’èxit assolit, el malefici va seguir vigent, i es va ampliar un any més en el partit del curs següent, que va formar part del que es va conèixer com a abril negre. I és que, després d’una campanya brillant, el Barça va quedar fora de la Champions i es va deixar 11 punts en la lliga, unes punxades que van posar en risc un títol que semblava sentenciat. I dins d’aquesta ratxa nefasta, és clar, hi havia la visita a Anoeta, en què els blaugrana van ser incapaços de reaccionar a un gol matiner d’Oyarzabal. I molt pitjor va ser l’últim precedent, el del curs passat, en què, tot i que el Barça va aconseguir salvar un punt, el cert és que l’actuació dels blaugrana va ser desesperant, ja que es va veure superat per l’equip d’Eusebio, que va merèixer guanyar amb claredat. El de demà, doncs, serà el vuitè intent del Barça de trencar d’una vegada per totes un mal d’ull que s’està allargant massa.

Temporada 2010/11 2-1
(Ifrán, 71’; Prieto, 80’ - Thiago 28’)
Temporada 2011/12 2-2
(Agirretxe, 59’; Griezmann, 61’ - Xavi, 9’; Ces Fàbregas, 10’)
Temporada 2012/13 3-2
(Chori, 40’; Chori, 63’; Agirretxe, 91’ - Messi, 6’; Pedro, 25’)
Temporada 2013/14 3-1
(Song, en p.p, 32’; Griezmann, 53’; Zurutuza, 58’ - Messi, 36’)
Temporada 2014/15 1-0
(Jordi Alba, en p.p., 2’)
Temporada 2015/16 1-0
(Oyarzabal, 4’)
Temporada 2016/17 1-1
Willian José, 53’; Messi, 59’)

Comptes saldats en la copa

A banda dels set enfrontaments de lliga disputats, en aquest període malèfic el Barça ha jugat dos partits més a Anoeta, en la copa del Rei. En el primer, corresponent a la tornada de les semifinals del curs 13/14, l’1-1 final va ser testimonial, ja que després d’un 2-0 en l’anada, els blaugrana van arribar fins al minut 87 de la tornada amb 0-1, moment en què Griezmann va evitar la derrota de la Real Sociedad des del punt de penal. El malefici, doncs, va seguir vigent, fins que la temporada passada el Barça el va trencar, en l’anada dels quarts de final, en què els blaugrana es van imposar per 0-1 gràcies a un gol de penal de Neymar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El centre d’interès

Tot i prioritzar ara la carpeta de les sortides, el Barça continua treballant de valent per mirar de reforçar el centre del camp, una posició que ha quedat coixa amb els adeus d’Iniesta i Paulinho

L’objectiu principal és Rabiot, amb el jove De Jong en la recambra, mentre que no es descarten les opcions de Thiago i de Pogba

barcelona
 

Ivan Rakitic guanya el premi de l’Agrupació Barça Jugadors

barcelona
 

Mentalitat germànica

BARCELONA
 

Ofrena de tots els títols

barcelona
 

Abans d’entrar...

barcelona
 

El problema endèmic

barcelona
 

Iniesta aixeca passions

BARCELONA
 

Thiago pressiona el Bayern i somia amb un retorn

BARCELONA
 
ARTHUR MELO
MIGCAMPISTA DEL FC BARCELONA

“El meu joc encaixa en l’estil del Barça”

barcelona