Grans alegries però també tristeses a un Stamford Bridge que no li prova gaire, al Barça. En set visites anteriors, tan sols una victòria. I tots els enfrontaments tenen un mateix denominador comú: els blaugrana dominen el matx i el Chelsea fa mal al contraatac i en les accions de pilota aturada. Ronaldinho, Eto’o, Drogba, Mourinho, Ovrebo... Molts noms propis en un escenari on s’han lliurat mil batalles i on regna Andrés Iniesta. El seu espectacular xut en el minut 93 de la tornada de les semifinals de la Champions 2008/09 és un dels moments més recordats pels culers. L’esclat de bogeria i alegria que va suposar aquell gol és indescriptible. Amb l’empat a zero de l’anada, el Barça tenia un repte difícil a Londres. La situació del duel era crítica pel matiner gol d’Essien (10’) i per l’expulsió d’Abidal (66’). Però, com va dir després Joan Laporta, “el futbol estima el futbol i això és la sort de la justícia”. La perseverança dels de Guardiola va tenir premi gros gràcies a la genialitat del manxec, i l’accés a la final de Roma va ser totalment merescut, tot i les queixes del conjunt blue per l’arbitratge del noruec Obrevo. “Hi vam insistir i, quan ningú ho imaginava, va arribar el gol. És un dels meus millors moments com a futbolista i quedarà per sempre en la història del club. El destí va voler que la pilota entrés”, va assenyalar Iniesta fa uns quants dies a Barça TV. La sort va estar al costat del millor equip. I així ho van demostrar en la final superant el Manchester United.

L’altra gran alegria blaugrana a Stamford Bridge va arribar la temporada 2005/06 amb el primer i únic triomf del Barça a domicili (1-2). Ni el mal estat de la gespa ni el joc brusc dels de Mourinho van aturar els de Rijkaard, que van igualar forces al mig del camp i es van encomanar a la màgia de Messi, Ronaldinho i Eto’o per encarrilar els vuitens de final. L’argentí es va doctorar a Europa amb un partit per emmarcar, en el qual va provocar l’expulsió de Del Horno en rebre una entrada molt dura del lateral al córner. La rematada de cap d’Eto’o va desfer l’empat que hi havia en el marcador gràcies als gols de Motta i Terry, tots dos en pròpia porteria. Aquell dia es va començar a gestar la segona copa d’Europa i l’animadversió de Mourinho. “Catalunya és un país amb una cultura fantàstica. Messi ha fet teatre del bo”, va etzibar el portuguès.

La resta, cinc derrotes a l’estadi anglès que més cops ha visitat el Barça, i que més se li resisteix. La primera va arribar fa cinquanta anys, en la tornada de les semifinals (2-0) de la copa de Fires del 1966. Ja en el nou segle (2000), un solitari gol de Luís Figo va mantenir les esperances de remuntar del Barça (3-1) quan els quarts de final semblaven tenyits de color blue amb el 3-0 de la primera meitat de l’anada. El factor Camp Nou va ser clau per superar l’eliminatòria en la tornada (5-1). Les estadístiques a The Bridge no són positives, però, en canvi, el Barça ha superat quatre de les sis eliminatòries que ha disputat contra el Chelsea. No ho va poder fer en les edicions del 2005 i 2012.

En la primera, la màgia de Ronaldinho –2 gols en la tornada– no va ser suficient per corregir el mal inici de partit, en el qual el Barça es va deixar encaixar tres gols en vint minuts. El 4-2 definitiu de John Terry en el servei d’un córner –amb una clara falta prèvia de Carvalho sobre Valdés no assenyalada per Collina– va capgirar el 2-1 del Camp Nou i el Barça va quedar fora dels quarts, eliminat per Mourinho. I en l’última visita blaugrana a l’estadi del Chelsea, el mur dissenyat per Di Matteo i la qualitat de Drogba van derrotar (1-0) un Barça molt superior que va topar amb els pals i amb Petr Cech. “La pilota no va voler entrar. Vam tenir moltes ocasions i vam ser superiors. Amb un contraatac ells en van tenir prou. Va ser molt injust. Han canviat els jugadors, però l’estil és el mateix”, recordava Busquets a Barça TV. En la tornada, el Chelsea va arrencar un empat a dos del Camp Nou i van ser ells els classificats per a la final del 2012. L’altra derrota (1-0), menys decisiva, va arribar en la fase de grups del 2007. En la vuitena visita cal començar a capgirar la història i mirar cap als quarts de final.