L’exjugador del Barça i l’Sporting de Gijón, Enrique Castro González, Quini, va morir ahir a la nit a Gijón, víctima d’un infart. Quini estava molt a prop del seu domicili i, en ple carrer, les assistències mèdiques van intentar reanimar-lo abans de ser traslladat en ambulància a un centre hospitalari, tot i que no van poder evitar la tràgica notícia. Després d’haver superat un càncer, Quini, nascut fa 68 anys a Oviedo, havia estat delegat de l’Sporting, on igual que al Barça, i també en tot el futbol estatal, va deixar una gran empremta, tant per la seva exitosa trajectòria, com per la seva qualitat humana, com així ho reflectien habitualment els que el coneixien. Com era d’esperar, les mostres de condolences de clubs, futbolistes i excompanys no es van fer esperar i van ser una constant al llarg de tota la nit.

Quini, conegut també com el Brujo va aterrar al club blaugrana el 1980, amb Kubala com a entrenador, i consolidat ja com un dels millors davanters del futbol estatal. De fet, ja era un fix amb la selecció espanyola durant la dècada dels setanta. El Barça ja feia anys que perseguia el seu fitxatge i després de diversos intents, el va aconseguir per 82 milions de pessetes. Com a blaugrana, va jugar quatre temporades i va guanyar diversos títols. Entre ells, una recopa, contra l’Standard de Lieja el 1982 amb gols de Simonsen i un seu, el que va servir per obtenir el triomf. També dues copes del Rei (1981 i 1983), una d’aquestes contra el seu exequip i amb dos gols seus, una copa de la lliga i una supercopa d’Espanya, a més de dos Pichichis (1981 i 1982). Un trofeu que ja havia obtingut tres cops a primera amb el conjunt asturià i també dues vegades a segona divisió. No és d’estranyar, doncs, que fos ell l’autor del gol número 3.000 de la història del Barça, en un duel contra el Castelló, deixant d’aquesta manera el seu nom gravat amb lletres d’or en les estadístiques del club.

Com a blaugrana, també va viure un dels pitjors episodis de la seva vida, ja que l’1 de març del 1981, va ser segrestat, un fet que van commocionar tot el barcelonisme i el món de l’esport. Després de 25 dies de captiveri, va ser posat en llibertat per la policia a Saragossa. Un trist capítol que va ser decisiu perquè el Barça no guanyés aquella lliga. Durant el segrest, la federació s’havia negat a ajornar els partits de l’equip blaugrana, que amb el cap en un altre lloc, va anar perdent la distància que tenia en la classificació i va veure com se li escapava el títol. Anys més tard, el 1993, Quini també va haver de viure la tràgica mort del seu germà Jesús Castro, exporter de l’Sporting, que es va ofegar en una platja intentant salvar un nen.

Ja el 1984, Quini va arribar a anunciar la seva retirada i fins i tot se li va fer un partit d’homenatge en què van participar diversos jugadors del Barça i altres companys de professió, però un mes després s’ho va repensar, tot i que sí que va posar fi a la seva etapa com a blaugrana, amb 178 partits jugats i 112 gols marcats. Va tornar a l’Sporting, on havia començat a jugar l’any 1968 procedent de l’Ensidesa, un equip de la ciutat d’Avilés, i ja amb 37 anys sí que va penjar definitivament les botes. Tot el món del futbol plora la seva mort. Fins sempre, Quini. Etern.