A poc més de tres setmanes de la disputa de la final de la copa del Rei entre el Barça i el Sevilla del dia 21 d’abril al Wanda Metropolitano, tornem a tenir sidral muntat, gentilesa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Un altre ingredient a l’olla en consonància amb l’estat de setge actual. El TSJM s’ha encarregat ja d’escalfar l’ambient de la final després de confirmar ahir la decisió del jutjat contenciós administratiu número 15 de Madrid de no admetre a tràmit el recurs del Barça contra la decisió de la delegació del govern espanyol a Madrid de prohibir l’entrada d’estelades en la final de copa del 2016, precisament també un Barça-Sevilla (2-0), al Vicente Calderón. Dos anys després, altre cop una final amb els mateixos actors protagonistes, escenari similar i mateixa urticària encara des de certs sectors polítics i jurídics de l’Estat envers una bandera.

La sentència ratifica la desestimació del recurs que va ser presentat pel Barça en considerar que el club blaugrana no està legitimitat per recórrer contra aquest tipus de decisions, amb el pretext que els estatuts de l’entitat no protegeixen el dret dels seus socis a portar banderes de determinades tendències polítiques. En el recurs, el Barça, recordem-ho, argumentava que s’havia vulnerat el dret a la llibertat d’expressió dels socis.

L’origen de l’incendi en la polèmica originada ara fa dos anys va portar nom i cognom: Concepción Dancausa. La delegació del govern espanyol va pixar un cop més fora de test prohibint l’exhibició de banderes independentistes a l’antic estadi de l’Atlético, en considerar que lluir aquestes banderes o altres símbols podia incitar a comportaments violents o de menyspreu entres les persones participants en l’espectacle esportiu. El Barça i l’associació de juristes Drets van al·legar i van presentar recurs sol·licitant la suspensió cautelar, i el jutge Jesús Torres va dictaminar finalment a favor només del recurs presentat per Drets. Va ser l’entitat presidida per Sergi Blàzquez la que va guanyar aquella batalla, i finalment els aficionats blaugrana van poder anar al Calderón amb total normalitat i van poder lluir una bandera, recordem-ho, reconeguda pel Parlament de Catalunya com un anhel i un símbol de llibertat, justícia i democràcia. En la resolució, el jutge va apreciar que “en cap cas ha resultat provat que l’exhibició de l’estelada pugui incitar a la violència, el racisme, la xenofòbia o qualsevol altra forma de discriminació que atempti contra la dignitat humana”. També exposava que la prohibició més aviat generava “un dany al recurrent, ja que impedeix, de manera pacífica, manifestar i expressar la seva ideologia política sense que concorrin raons i motius amb l’entitat suficients per poder restringir l’ús d’un dret fonamental”. El jutge Jesús Torres es va inhibir en el recurs del Barça presentat en un altre jutjat. Va ser únicament el recurs de Drets el que va prosperar.

Ara, davant d’aquesta ratificació del TSJM, el Barça es planteja tornar a presentar recurs i anar al Constitucional. La sentència deslegitima el Barça en aquest assumpte, però en cap cas impedeix l’entrada d’estelades al Wanda Metropolitano. Els aficionats culers que assisteixin a la final del 21-A sí que podran lluir banderes independentistes, malgrat algunes informacions que deien el contrari.

La sentència en què es deslegitima al FC Barcelona arriba en ple debat en l’entorn blaugrana sobre com s’hauria d’afrontar la final de copa en el context actual de repressió de l’Estat contra l’independentisme, les institucions i els càrrecs electes i amb Felip de Borbó presumiblement presidint el partit.