La victòria del juvenil del Barça a la Youth League ha deixat una certesa i ha obert, alhora, un debat. Per una banda, amb la temporada encara per acabar –els blaugrana poden completar el pòquer de títols si guanyen la copa de campions i la copa–, el Barça ha tornat a palesar que el seu futbol formatiu segueix sent una referència tant a l’Estat com a Europa; de l’altra, el títol ha reobert de nou els dubtes sobre si la victòria servirà per ajudar aquests futbolistes a fer-se un lloc, en un futur, en el primer equip del Barça.

L’únic precedent, tot sigui dit, no és gaire encoratjador. Dels campions que van guanyar la màxima competició europea de juvenils ara fa quatre anys, només Munir, la gran estrella d’aquell equip, va aconseguir assentar-se dues temporades en el primer equip i ara és una de les figures de l’Alavés, cedit pel conjunt blaugrana. De la resta, curiosament, l’únic que juga a primera divisió és el tercer porter d’aquell equip: André Onana, que és titular indiscutible a les files de l’Ajax d’Amsterdam, i Palencia i Tarín, els dos únics jugadors que segueixen a l’entitat blaugrana a les files del filial a segona divisió A. Altres com Kaptoum, Godswill o Quintillà van arribar al Barça B, però no s’hi van consolidar. Un cas a part és el d’Adama Traoré, un altre dels jugadors clau d’aquella generació; es va convertir també en un dels homes clau del filial però va fer les maletes cap a Anglaterra quan va veure que les portes del primer equip entrenat per Luis Enrique continuaven tancades.