Arriben els milers

Amb una mitjana de 50 dianes per curs, el Barça va trigar 20 campionats a afegir un zero més al seu número de gols en la lliga. I és que el gol blaugrana 1.000 va arribar el 22 d’octubre de 1950, a les Corts, en el primer derbi contra el Lleida de la història (6-1). El Barça de Daucik, molt superior, es va avançar abans del primer minut de joc, gràcies a l’argentí Marcos Aurelio, que d’aquesta manera es va convertir en l’autor del gol 1.000 del Barça en la lliga. Òbviament, a mesura que van anar passant les temporades, les xifres d’anotacions del conjunt blaugrana van anar augmentant, i van ser César (1.100), Moreno (1.200), Tejada (1.300), Segarra (1.400 i 1.600), Basora (1.500), Czibor (1.700), Luis Suárez (1.800) i Vergés (1.900) els protagonistes dels següents gols rodons del Barça en la lliga.

El 2.000, però, no el va fer cap gran golejador de la història blaugrana, ja que l’autor en va ser Pedro Zaballa, que en les sis temporades que va militar en el Barça només va marcar 28 dianes. El gol 2.000, en un duel al Camp Nou contra el València (4-0), de fet, va ser el primer que el cantàbric va fer amb la samarreta del Barça. Curiosament, les dianes 1.999 i 2.001 les va marcar Zaldúa, que d’aquesta manera es va quedar amb la mel als llavis de passar a la història del club. Sis cursos després, però, el davanter basc es va treure part de l’espina en fer el gol 2.300, i el relleu el van agafar Rexach (2.400), Sotil (2.500), Asensi (2.600 i 2.800), Johan Cruyff (2.700) i Schuster (2.900). Tot va quedar a punt, doncs, perquè un altre jugador del FC Barcelona entrés amb lletres d’or en la seva història, i el davanter que ho va aconseguir no podia haver estat cap altre que el Brujo Quini. “L’última cosa en què penses quan estàs a punt de marcar un gol és que marcaràs un gol, i encara menys, en quin número de gol serà en la lliga. En aquells moments no sabia que era el gol 3.000, i per això em va sobtar que comencés a sonar per la megafonia del Camp Nou l’himne del Barça. Va ser un moment molt bonic”, va recordar anys després Quini. Concretament, la diana, que l’asturià va fer amb una rematada amb el cap, va servir perquè els blaugrana s’imposessin a un combatiu Castelló (4-3).

Després de Quini, va ser el torn de Carrasco (3.100), Migueli (3.200), Víctor (3.300), Bakero (3.400 i 3.500), Julio Salinas (3.600), Stòitxkov (3.700) i Romário (3.800 i 3.900), però com en el cas de Zaballa la glòria del 4.000 va anar a parar a un altre jugador poc acostumat a marcar gols, Guillermo Amor. Malauradament, aquella diana només va servir perquè el Barça de Johan Cruyff, en plena fase de desintegració, salvés en part l’honor contra el València de Luis Aragonés, que es va imposar per un rotund 4-1 (95/96). Després d’Amor, els següents gols rodons els van fer Pizzi (4.100), Jofre (4.200), Kluivert (4.300 i 4.500), Abelardo (4.400), Ronaldinho (4.600), Giuly (4.700) i Xavi (4.800 i 4.900), un repartiment força equitatiu que es va acabar quan va aparèixer en escena Leo Messi. L’astre argentí, òbviament, va ser l’encarregat de fer el gol número 5.000 del Barça en la lliga (08/09), una diana preciosa, amb un xut des de la frontal amb la cama dreta que va servir perquè l’equip de Pep Guardiola capgirés un 1-0 inicial contra el Racing de Santander. Messi, però, no es va quedar aquí, ja que de les seves botes també van sortir els gols 5.100, 5.300, 5.400 i 5.900. Sembla, però, que l’argentí difícilment podrà fer diumenge el 6.000, ja que s’espera que, com ja va passar a València, el 10 blaugrana descansi.

89 anys, 87 temporades i 2.800 partits després, el Barça és a només dos gols d’assolir la seva diana número 6.000 en la lliga. Potser sí que es tracta només d’un fet anecdòtic, però seria una bonica manera de tancar el curs, a banda que ben segur que els deu jugadors de camp que esculli Ernesto Valverde per enfrontar-se a la Real Sociedad no veuran amb mals ulls poder entrar en la història del club amb una xifra tan rodona i històrica.