Rodejat dels 32 trofeus que ha guanyat al Barça –4 Champions, 9 lligues, 6 copes del rei, 7 supercopes d’Espanya, 3 supercopes d’Europa i 3 mundials de clubs–, però sobretot, dels seus, Andrés Iniesta va començar a acomiadar-se ahir del Camp Nou, casa seva, en espera del que serà el seu últim partit com a blaugrana, demà contra la Real Sociedad. El d’ahir va ser més que un adeu institucional. Va ser un adeu de màxima emotivitat per al capità blaugrana i tots els presents. Una nit inoblidable per a un mite, com a jugador i com a persona, que va estar envoltat de moltes de les figures que l’han acompanyat al llarg d’aquest gairebé quart de segle, des d’aquell llunyà 16 de setembre del 1996, en què va arribar a la Masia des de Fuentealbilla, amb només 12 anys, acompanyat pels seus pares i pel seu avi.

El periodista Jordi Évole va ser l’encarregat de conduir l’acte, que va començar amb un vídeo dels seus millors moments, introductori de tot el que vindria. Només un jugador com Iniesta, aclamat per quasi totes les aficions, és capaç de reunir algunes de les més grans personalitats del món del futbol, que, en un altre vídeo del tot emotiu, van anar destacant la seva qualitat sobre el camp i com a persona, i li van donar les “gràcies infinites”. El manxec no va poder evitar les llàgrimes. No era per menys, veient algunes de les figures que van anar apareixent. Entre les blaugrana, Van Gaal, Rijkaard, Guardiola, Luis Enrique, Puyol, Ronaldinho o Víctor Valdés.

Tot seguit, també van acompanyar el capità, ja en persona, alguns dels companys que ha tingut o té, per repassar alguns dels moments viscuts al seu costat. El primer a fer acte de presència en escena va ser Samuel Eto’o, que va recordar el primer moment que va viure amb el manxec: “Va ser el que més em va impressionar. Ho feia tot fàcil.” A més del camerunès, també Xavi Hernández, Busquets, Jordi Alba i Piqué van tenir el seu protagonisme, tots parlant d’aquesta relació que han tingut plegats. “L’Andrés és el clar exemple del que significa la Masia. Un jugador que va venir de lluny i que s’ha format aquí com a jugador i com a persona”, va destacar Piqué. El gol a Stamford Bridge o la final a París del 2006 –tant Xavi com Eto’o van coincidir en el fet que va ser Iniesta qui va canviar aquella final–, van ser els moments icònics de la llarga trajectòria d’Iniesta amb què es van quedar els companys. Ell prefereix escollir el seu debut i l’última final de copa. Davant de tot plegat, no és estrany que el mateix Iniesta assegurés que “com a persona i com a esportista això és el més maco que em puc emportar, més enllà de tots aquests títols. És com ho sento. És molt difícil aconseguir l’estima i el respecte de la gent i això no té preu”. El president, Josep Maria Bartomeu, va voler afegir que “Iniesta marxa però no és un adeu, és un fins aviat perquè sap que té un contracte per a tota la vida i això és un parèntesi, ja que tornarà al Camp Nou i tornarà al Barça”. Per acabar, amb un discurs en què no es va voler oblidar de ningú, Iniesta va fer un emotiu discurs, en què com ell va dir, no va voler parlar “de títols, sinó d’agraïments”. Especialment, per a la seva família: “Teníem un somni, i l’hem aconseguit, amb escreix.”