Sense res en joc, el partit contra la Real Sociedad serà sempre recordat per ser l’últim d’Andrés Iniesta amb la samarreta del Barça. Poca emoció i molta emotivitat al Camp Nou. Ja des d’abans de començar a rodar la pilota. Amb un mosaic espectacular dedicat al capità i amb càntics constants des de la graderia. Difícil devia ser per a Iniesta centrar-se en el joc, però va ser ell qui va protagonitzar les primeres jugades de perill del Barça, deixant la sensació que encara podria oferir al club de la seva vida més partits grans, com tots els que ha donat al club des que va arribar fa 22 anys des d’Albacete per viure a la Masia.

Després d’una rematada de cap de Willian José que va aturar sense problemes Ter Stegen, va ser Iniesta el primer a buscar la porteria de Moyà amb un xut que va tocar el lateral de la xarxa. Minuts després va excel·lir amb una passada marca de la casa buscant Dembélé. El francès, amb Messi a la banqueta, va acompanyar Luis Suárez i Coutinho a la davantera. Caldrà veure què acaba decidint el Barça aquest estiu i si des de la direcció esportiva es té paciència amb ell, però Dembélé va tornar a demostrar que és un dels millors extrems que hi ha. És ràpid, descarat, juga bé amb les dues cames. És cert que no sempre pren la decisió correcta en els últims metres, però això té solució. Té només 21 anys i, amb paciència, Valverde pot treure molt d’ell. Les seves penetracions per la dreta van ser les jugades de més perill creades pel Barça en la primera part, amb bones centrades que va estar a punt d’aprofitar Rakitic. Era tanta la superioritat del francès amb la defensa de la Real, que només va ser aturat amb una entrada molt lletja quan s’estava a punt d’arribar al descans, impròpia d’un partit en què no hi havia res en joc i d’un company de professió. Raúl Navas, xiulat des d’aquell moment fins al final, va tallar una cursa del francès amb una entrada al turmell que podria haver deixat perfectament sense mundial Dembélé.

Amb el francès amb el turmell adolorit i sent substituït només de començar la segona part, Coutinho va ser l’encarregat de brindar els millors minuts després del descans. El brasiler no és Iniesta, però és el futbolista fitxat pel club per fer les funcions de capità sobre el terreny de joc. Si en una cosa és superior Coutinho a Iniesta és en el gol. Ja va fer tres gols diumenge passat a València contra el Llevant i ahir va fer el primer del Barça amb un gran xut ajustat al pal. El brasiler, que va arribar en el mercat d’hivern, ha fet deu gols, i ha estat el tercer millor realitzador de l’equip al darrere de Messi i Suárez.

El gol del brasiler era el 5.999 del Barça en la lliga. Una bona manera d’acabar la temporada podria haver estat fent el 6.000. L’autor del 5.000 havia estat Leo Messi i l’argentí va entrar al camp en el lloc de Coutinho amb possibilitats de fer també el 6.000. Per això és el millor golejador del futbol europeu una temporada més. 34 gols ha fet aquest curs l’argentí en la lliga, que ha guanyat per cinquena vegada la Bota d’Or. Tot i estar pensant ja en el mundial, ganes hi va posar i va poder marcar en una rematada de cap, com també ho va poder fer Denis Suárez amb un xut creuat. No va ser possible. El gol 6.000 haurà d’esperar fins a la temporada vinent. Ves a saber qui el fa. Potser el marca Griezmann. No el podrà fer Iniesta, que després de deixar uns quants detalls del gran jugador que és, va marxar del camp en el minut 36 de la segona part. Amb tot el camp dempeus agraint-li tot el que ha donat al club. Emocionat, el capità va veure els últims minuts des de la banqueta, uns últims minuts en què només el seu nom se sentia des de la graderia. Allà, va viure els seus últims instants com a jugador del Barça després de 22 anys en el club. Després va recollir el trofeu de la lliga i es va acomiadar del club de la seva vida. Ho va fer recollint tota l’estima de la seva afició i també dels seus companys. Ho va fer amb un doblet, amb 32 títols.

Com va dir Xavi Hernández, un altre dels grans d’aquest club i d’aquest esport, en el comiat institucional de divendres, Iniesta ja és llegenda.