Sergi Samper no deixa de repetir-se que és “o ara o mai”. El migcampista de Barcelona, de 23 anys, està davant la seva gran oportunitat. El club, el cos tècnic i ell mateix van decidir fa unes setmanes que lluiria el dorsal 16 aquesta temporada com a membre del primer equip del Barça. I el jugador del planter no vol desaprofitar la confiança que se li ha donat i que li ha permès complir el somni de la seva vida. “És el que sempre he somiat. Tinc moltes ganes d’aprofitar cada moment i millorar”, explica el jugador.

La decisió va ser la notícia més positiva de l’estiu per a Samper, que va veure com no podia viatjar als Estats Units per fer la gira de pretemporada el mateix dia que s’havia de pujar a l’avió. Tot per unes molèsties al turmell esquerre que encara fan que estigui de baixa, però de les quals espera estar recuperat després d’aquesta aturada de seleccions.

La decisió del club és un premi al treball fet per Samper abans de l’inici de la pretemporada. El jugador va treballar fort i de valent, en solitari, abans que comencessin els entrenaments a les ordres d’Ernesto Valverde. Samper volia estar totalment recuperat de la greu lesió que es va fer la temporada passada. El català no havia tingut precisament un bon regal el dia de Reis. El 6 de gener, sent jugador de la UD Las Palmas i jugant contra l’Eibar, es va trencar el lligament lateral intern del turmell, amb afectació del peroné. Va tornar a Barcelona per ser operat i fer tota la recuperació, i va rebre l’alta mèdica el 12 de juliol. Unes molèsties a la mateixa zona el van deixar fora de la gira i el mantenen encara de baixa, tot i que aviat rebrà novament l’alta.

“Tinc una altra oportunitat i sé que no en tindré gaires més. Soc jugador del Barça i ho vull aprofitar. Em vull guanyar la confiança de l’entrenador i demostrar que tinc nivell”, explica un futbolista que sempre ha pensat en blaugrana, culer al cent per cent, que va refusar una oferta d’Arsène Wenger per fitxar per l’Arsenal, rebuda com tants altres jugadors de la Masia. Un futbolista que va debutar en el primer equip el 17 de setembre del 2014 en un partit de Champions contra l’Apoel de Nicòsia i que es va estrenar en la lliga el 12 de març del 2016 contra el Getafe, amb Luis Enrique a la banqueta, i es va convertir en el segon jugador de la història, després de Martí Riverola, que arribava al primer equip després de passar per tots els equips de les categories inferiors del club.

A Samper, un “4” típic de la Masia, sempre se l’havia considerat una aposta segura per al primer equip, però després de debutar ara ja fa més de dos anys, no ha acabat de tenir oportunitats; ha estat cedit les dues últimes temporades. Totes dues, amb més que mala sort. El migcampista va renovar el contracte l’estiu del 2016 –va signar fins al 30 de juny del 2019, amb un any més opcional–, però aquell mateix estiu va ser cedit al Granada. Luis Enrique i el club li van aconsellar la cessió perquè guanyés experiència en la màxima categoria i tingués minuts. El jugador va apostar pel Granada perquè el seu entrenador, Paco Jémez, confiava en ell i l’estil de joc que practiquen els equips del tècnic andalús d’origen canari li anava bé. Però va durar poc en el càrrec i els continus canvis de tècnic no el van beneficiar, i va tornar a Barcelona després de jugar 23 partits.

Samper va fer l’estiu del 2017 la pretemporada a les ordres de Valverde, i va ser un dels destacats en la gira que també es va fer pels Estats Units, però l’arribada de Paulinho li va acabar tancant les portes del primer equip. L’entrenador estava disposat a donar-li una oportunitat, però la negativa d’Arda Turan a deixar l’equip va deixar Samper sense fitxa. Va haver de tornar a marxar, i va escollir la UD Las Palmas perquè allà hi havia l’entrenador català Manolo Márquez, però va tornar a tenir mala sort. Márquez va dimitir després de sis jornades. Samper no va tenir la confiança del nou tècnic i quan va aconseguir la titularitat es va lesionar. “Samper és un jugador made in Barça. Un clàssic organitzador que sempre s’ofereix per donar continuïtat al joc. Té molta precisió en la passada, els seus controls orientats són excel·lents, típics de l’escola del Barça”, diu Márquez, ara entrenador de l’NK Istra, equip de la primera divisió croata. “Per la qualitat que té, per com creu en el joc de l’equip, pel seu ADN Barça i perquè és més culer que ningú, mereix una oportunitat en el primer equip”, hi afegeix l’entrenador català.

El desig de Manolo Márquez és el desig de Samper. De moment, Ernesto Valverde li ha donat aquesta oportunitat. El tècnic va estar en contacte amb ell mentre va durar la recuperació; quan era futbolista havia tingut una lesió molt semblant. Va estar molt pendent del migcampista barceloní, li va donar ànims i esperança, com també el president del club, Josep Maria Bartomeu, que li va assegurar que faria la pretemporada amb el primer equip. No va poder ser per unes inoportunes molèsties al turmell esquerre, però el premi a l’esforç li ha arribat, a Samper, aquell nen que amb sis anys va ingressar a l’escola del Barça, en forma de dorsal 16. “El dorsal 16 em fa molta il·lusió perquè el va portar Sergio Busquets i jo també el vaig portar en el B”, diu el jugador.