Em va sorprendre que es recollissin tantes signatures, però és un símptoma del fort descontentament que hi ha. És una mostra que la situació és excepcional i haurem d’anar a votar.

Perquè és el primer vot de censura que es presenta a una junta que ja ha convocat les eleccions. Per això no el veig necessari. També perquè fer acabar a la junta el seu mandat abans d’hora portarà una sèrie de problemes que al Barça ja hem viscut, com aquells vuit famosos dies de Laporta que van ser considerats un any, que va fer que assumissin els 63 milions de pèrdues de Gaspart que després van formar part de l’acció civil de responsabilitat. Voler repetir allò és no haver après res. Un altre argument és que el Barça sempre és notícia al món i un vot de censura és una mala notícia, que mostra un símptoma de feblesa i que pot afectar en els contractes de patrocini. És un tret al peu. Possiblement qui hagi promogut el vot de censura té un objectiu. El meu és l’estabilitat del club i que no ens fem mal entre nosaltres.

Espero que arribi a les urnes. No m’agrada gens que s’avorti un procés democràtic, com van fer en l’assemblea amb la votació del canvi d’escut. No hem de tenir por de la democràcia. La dimissió la veuria com un acte de covardia. És cert que 20.000 signatures són moltes, però els 80.000 socis que no han signat també són molts.

Sí. Té una personalitat que li permet estar en situacions límit amb una certa tranquil·litat.

Que és a tots els nivells. Han marxat sis directius en plena pandèmia i això no és esportiu. Que hi hagi una investigació penal sobre els fets que provoquen aquestes dimissions tampoc és esportiu. Que et faci vuit gols el Bayern, sí que és un problema esportiu. Que Messi et digui que vol marxar, també és un tema esportiu. Però en conjunt no és només una crisi esportiva.

Malament. Perquè s’ha fet una mala gestió i, a més, ha arribat una pandèmia que afecta a tothom. S’ha tancat un exercici amb pèrdues importants i el d’aquest curs també serà de pèrdues.

Crec que no estem tan malament com reflecteix el 2-8 de Lisboa. Les sensacions per a aquesta temporada són bones. Koeman està exercint el seu lideratge. Ha canviat coses. S’ha començat bé, els jugadors joves que han arribat formen una bona barreja amb els veterans. Crec que hi ha camí per recórrer, sempre canviant l’obsessió per portar els jugadors cars dels nostres competidors. Veig un projecte continuador del Barça que ha guanyat vuit lligues de les últimes dotze.

Perquè crec que no feia falta pagar una oferta tan desorbitant com volia el City per un jugador que acaba el contracte i l’any que ve pot venir gratis. Eren uns diners que no corresponia pagar.

M’estan intentant penjar aquesta etiqueta per dos motius. Primer, perquè aquí ens agrada molt jugar al joc dels -ismes i el més fàcil és penjar-me aquesta a mi perquè vaig estar amb alguns d’aquests directius a la junta anterior. Si penso malament, puc pensar que alguns dels meus rivals em volen perjudicar. És una etiqueta que és molt fàcil de desvirtuar. Bartomeu em va fer cessar com a secretari i em vaig presentar a les passades eleccions amb idees contràries a les seves fa cinc anys. Tenint una relació correcta, no he tingut cap contacte amb ells des de fa cinc anys. Soc independent. No tinc influència ni de la junta actual, ni d’expresidents que volen influir, ni de grups mediàtics, ni de partits polítics. Soc un soci.

Primer he de dir que no m’agrada trinxar un president que marxa, per respecte. A ell i a la institució. És com aquest vot de censura, que pretén tallar-li el cap a la plaça pública. Suárez i Rakitic s’han acomiadat envoltats de copes. I s’han guanyat sota la presidència de Bartomeu. També ha aparegut Ansu Fati. Alguna cosa es deu haver fet bé a la part esportiva. Amb això continuarem. Es van arribar a facturar 1.000 milions d’euros.

Vull posar fi al presidencialisme. Vaig lluitar per això i no ho vaig aconseguir ni amb Rosell ni amb Bartomeu. El problema d’I3Ventures és un símptoma clar de presidencialisme. Els teus companys de junta no han de servir només per aplaudir-te i anar a la llotja. T’han d’acompanyar en el projecte. Els directius han d’acompanyar els executius en el dia a dia del club.

El resultat va ser un cop molt fort. No l’entenia per les sensacions que tenia i els comentaris que m’arribaven. Crec que va ser fruit del vot útil. La sensació és que vam fer una bona campanya i això ens motiva a tornar a intentar-ho, perquè tenim un projecte interessant.

M’agrada. Per algun motiu ni Rosell ni Bartomeu em van voler mai a l’àrea esportiva. El meu perfil dins del club als ulls del soci era més institucional i jurídic, amb un cert to fred i contundent. Des del 2015, la gent ha anat descobrint més el meu perfil futbolístic. S’ha descobert la realitat que abans estava oculta.

Hem de ser fidels a la idea de joc que ens ha donat èxits. La pilota ha de ser la protagonista, dominar el futbol des de la pilota. Amb planter treballat per generar talent. Segur que podem treure un Xavi, un Iniesta, un Piqué, un Puyol. I jugadors de fora que siguin descoberts pel departament de recerca abans que ho facin els nostres rivals. I alguna estrella.

És una conseqüència de l’esportiu. Els ingressos els generes si la política esportiva és bona. Si gestiones bé esportivament, guanyes títols, guanyes prestigi, guanyes més diners. No hi pot haver aquesta obsessió per vendre entrades a turistes. Facturarem menys, sí, però tindrem un estadi més barcelonista.

Soc cruyffista futbolísticament, però no soc gens cruyffista si parlem de l’entorn cruyffista. Si parlem de futbol, convido qualsevol cruyffista a asseure’s a una taula amb mi i veurà que el cruyffista soc jo. De tots els que ens presentarem, el cruyffista seré jo. I ja es veurà quan se sàpiga el nom de les persones que m’acompanyaran. Ara, del seu entorn no participo. Soc cruyffista com Jordi Cruyff, que és el seu fill. I respecte a la insígnia, convido a tothom que escolti el que vaig dir. I si després continuen pensant que jo li vaig fer tornar la insígnia, és que tenen un problema de comprensió.

Sí. Ara hi ha molts moviments, moltes trobades. He parlat amb ell, amb Font, amb Benedito. Fins i tot amb Laporta.

Va acabar bé i fa poc va fer unes declaracions en què demanava unitat, declaracions que subscric al cent per cent. Ara necessita tranquil·litat. I estic segur que si soc president i Messi decideix marxar, no serà perquè el meu projecte no l’il·lusiona.

Em genera rebuig. Notícies com aquesta, com quan es parla d’espionatges, són d’un altre món. No em genera cap confiança ni el tema ni com s’ha tancat.

Mentre duri la pandèmia i tinguem la situació econòmica que tenim no serà fàcil fer-lo, però s’ha de poder fer de seguida que es pugui. Si guanyo, no aparcaré el projecte. És necessari.

L’Espai Barça s’ha de fer i necessita un finançament. L’avantatge d’aquest pla és que no vincula garanties reals sobre el patrimoni, el que vincula són guanys futurs. Deixant de banda els 1.200 milions d’euros que pugui costar, crec que és un pla ajustat al mercat, però nosaltres estarem en disposició de millorar-lo.