Barça

ROSE LAVELLE

JUGADORA DEL MANCHESTER CITY

“El futbol ha de ser divertit o no té sentit”

“Serà molt difícil, perquè el Barça té un gran equip, amb jugadores molt bones. He jugat contra elles amb la selecció”

Rose Lavelle (Cincinnati, 1995) és probablement la cua de cavall més famosa en la final d’un mundial. Perquè el seu gol, el 2-0 de la final del 2019, va esdevenir històric, i es va convertir en la jugadora més jove a marcar en la final d’un mundial. La petita jugadora del City, que avui s’enfronta amb el Barça en els quarts de final de la Champions, representa talent i lideratge en el canvi generacional de la selecció dels Estats Units, campiona del món a Lió fa dos anys. Lavelle va formar part de l’onze ideal d’aquell mundial, amb només 25 anys. Ara vesteix de blau cel, en un nou repte en la seva carrera. Simpàtica, amable i generosa, si el Barça aconsegueix frenar-la avui, hi tindrà molt de guanyat.

En la seva vida hi ha un abans i un després d’aquell gol contra Holanda en la final del mundial del 2019?
Un abans, segur. Abans hi va haver moltes coses. La il·lusió per jugar quan era petita, el repte davant la possibilitat d’arribar a complir els somnis, veure com aconseguia arribar a jugar amb les millors… I al final, el mundial. Després va venir el gol, però això no va ser sinó la conseqüència del treball de l’equip. El vaig marcar jo, però moltes coses van incidir en la jugada. Sam Mewis treballa per obrir-me espai, Alex Morgan es va ocupar de les centrals, i al final vaig tenir un camí. Em vaig dir: “Endavant.” Vaig xutar. I gol
I ho va celebrar amb la banqueta. Per què?
Es necessita molta gent per guanyar un mundial. I vaig voler compartir aquell moment amb les persones que ens havien ajudat a ser allà, amb tot el personal, i també amb les companyes que no estaven jugant i no havien pogut marcar aquell gol, però que havien ajudat sempre. Érem un equip, així ho vaig sentir. Van treballar intensament per aconseguir-ho i els vaig voler agrair la seva ajuda en aquell feliç moment.
Si es tracta de guanyar, en el futbol cal treballar de valent?
Crec que exigeix un compromís i un esforç, però per sobre de tot ha de ser divertit, o no té gaire sentit. Perquè jugar a futbol és divertit. No ho entenc d’una altra manera; no tindria sentit, per a mi, jugar a futbol si no m’hi divertís.
He llegit en alguna entrevista seva que això li ho va ensenyar Neil Bradford, un entrenador que va tenir a la base. És així?
La veritat és que vaig començar a jugar molt aviat; era una nena de cinc anys i, a poc a poc, allò es va convertir en una obsessió. I sí, va aparèixer en Neil i ho va fer tot molt més divertit. Cada entrenament, cada partit, amb ell, era divertit. I crec que ha de ser així, competeixis en el nivell que competeixis; sempre vols guanyar, però és més fàcil si t’ho passes bé. Sempre em pregunto per què ho faig. I la resposta continua sent: perquè em diverteix, m’ho passo bé. És cert, hi ha pressió, és competitiu, però t’hi has de divertir.
Es diverteix a Manchester?
Tenint en compte la situació de pandèmia, la veritat és que és difícil. La ciutat està confinada, no he pogut fer gaires coses. Només això ja implica tot un canvi respecte al que coneixia. A més, no estic gaire acostumada a viure al centre d’una ciutat; abans anava amb cotxe a tot arreu i ara, no. És un canvi en tots els sentits, però no està malament.
Per què va fitxar pel City?
Tenia dues companyes de selecció aquí i em van parlar molt bé del club i de la ciutat. Tenia ganes de jugar a Europa, així que vaig venir. La llàstima és no poder gaudir de la ciutat.
Vostè va ser número 1 del ‘draft’ el 2017 i dos anys després era campiona del món, Pilota de Bronze del mundial i sisena millor jugadora del planeta. Juga a Anglaterra… Què li queda per fer?
Molt, en clau personal, de club i de selecció, sento que em queden moltes coses per fer. Crec que per a un esportista el següent pas sempre és el mateix: “Què em queda per fer?” Aconsegueixes un objectiu i el següent que et planteges és: “Objectiu complert, i ara?” Jo així ho sento. M’il·lusiona anar als Jocs Olímpics, en la Premier estem lluitant amb el Chelsea i vull aquest títol i, evidentment, la Champions és un repte molt important.
Què n’espera, de l’eliminatòria contra el Barça?
És un gran equip, sens dubte. Així que espero una eliminatòria difícil. He jugat contra algunes de les seves jugadores amb la selecció. Són molt bones. Tenen molt nivell, així que serà difícil, un partit dur, però és el que més em motiva. No és fàcil jugar contra futbolistes com Jenni Hermoso, per exemple, que és molt bona, té molta qualitat.
Si parlem de qualitat, parlem de vostè. A Barcelona la comparen amb Iniesta! Què li sembla?
Ostres, això és cosa seriosa!
Però es va fixar en ell?
Al principi el meu referent sempre va ser Mia Hamm, però després vaig intentar aprendre de molts. Al final, sempre miro d’aprendre per millorar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)