Barça

Un final tristíssim

El Barça es deixa remuntar el gol inicial de Messi amb un doblet de Santi Mina per tancar la lliga al Camp Nou de la manera més trista

En una setmana en què s’ha parlat massa de futur, ara ja toca prendre decisions

barça 1 celta 2

CELTA:Iván Villar; Kevin, Domínguez, Néstor, Aarón, Fran Beltrán, (Sotelo, 90’), Denis Suárez, Brais Méndez, Nolito, (Solari, 69’), Santi Mina i Aspas (Baeza, 78’). BARÇA:Ter Stegen; Araujo, Piqué, Lenglet, Dembélé (Trincão, 70’), Alba, Busquets, Pedri, (Riqui Puig, 46’), Ilaix Moriba, Messi i Griezmann (Braithwaite, 70’). GOLS:1-0 Messi (27’), 1-1 Santi Mina (38’), 1-2 Santi Mina (88’).ÀRBITRE:De Burgos Bengoetxea.Targetes:A Domínguez, Riqui Puig i LengletVermella:A Lenglet

De molt trist es pot qualificar el final de temporada protagonitzat pel Barça. Possiblement en la ment dels jugadors ja es van veure derrotats i sense possibilitats el dia de la desfeta contra el Granada i el que s’ha estat vivint aquestes últimes jornades ha estat una mena de via crucis de molt difícil digestió per als barcelonistes. Cinc punts dels últims quinze quan l’equip s’ho jugava tot. El que es va viure contra el Celta va ser com la cançó de l’enfadós. En un primer temps de suficient, l’equip es va avançar gràcies a Messi, qui si no, però en la primera arribada del Celta es va deixar empatar i després de la represa es va tornar a viure un equip sense esma, fe, dignitat ni recursos per com a mínim acabar amb un triomf l’últim duel a casa.

Ha estat una setmana estranya en el Barça. Pels esdeveniments que s’han viscut no semblava pas que l’equip encara tingués possibilitats matemàtiques per guanyar la lliga. Però les tenia. Els números no enganyen. Però gairebé s’ha parlat més de futur. A dins i a fora. El dinar entre el president i l’entrenador va semblar més una trobada per fer balanç i en clau de futur, igual les informacions sobre un acostament entre Laporta i Xavi Hernández i la possible arribada de fitxatges. L’únic que semblava centrat en el present ha estat Ronald Koeman. A la sala de premsa i al camp.

Perquè va sortir sense fer cap concessió. Amb el que podríem definir el seu onze de gala exceptuant la presència d’Ilaix pel sancionat De Jong, i Dembélé va repetir de carriler per la dreta en el lloc de Dest. El Barça no va tardar a aconseguir el domini del partit, amb un Celta que preferia resguardar-se al seu camp i que en comptades ocasions va anar a pressionar amunt. Com ha estat la tònica aquesta temporada, als blaugrana els ha costat Déu i ajuda convertir en gols el domini aclaparador que van tenir sobre la gespa. Sense ser una allau d’ocasions, sí que se’n van crear suficients per marcar. Pedri en va tenir una, però el seu xut amb l’esquerra va anar als núvols i Griezmann va perdonar quan va voler passar la pilota per sota de les cames de Villar després d’haver rebut una gran passada de Messi. Dembélé també va posar a prova el porter dels gallecs, però va xutar fluix després d’una cavalcada per la dreta. El Barça treballava el gol i aquest va arribar després de dos primers avisos de Messi. En el tercer va clavar-la a dins. Passada mil·limètrica de Busquets al cap de l’argentí, que va sorprendre Villar a contrapeu.

No semblava que als de Koeman se’ls poguessin complicar les coses perquè el Celta no havia fet res rellevant fins aleshores però en una de les poques ocasions en què va superar el mig del camp va aconseguir empatar. Inexplicable. Santi Mina va rebre tot sol a la frontal de l’àrea, amb Piqué molt lluny d’ell i a sobre va tapar la visió a Ter Stegen, que es va quedar fent l’estàtua. Primera arribada i gol en contra. Com ja ha passat en tantes ocasions en els últims partits. Com el dia del Granada, a València o contra el Llevant. Els rivals no necessiten fer res per castigar un Barça sense defensa. I així difícilment es pot aspirar a guanyar res. Amb poca efectivitat al davant i tendresa al darrere. Desesperant.

Koeman, acusat de tardar a fer els canvis, en aquesta ocasió no es va esperar i va fer entrar Riqui Puig per un Pedri que ha arribat a final de temporada amb el dipòsit buit, i poc després feia entrar Dest per Piqué per passar a jugar amb un 4-3-3. Un canvi per anar a buscar el partit, amb un Celta amb una mica més de ganes de mirar endavant. El Barça, de crear perill, tampoc va anar sobrat, amb una rematada d’Araujo a la sortida d’un córner com l’ocasió més clara. Koeman va continuar movent peces i va fer entrar Braithwaite i Trincão per Griezmann i Dembélé i poc després l’equip es quedaria amb un de menys per l’expulsió de Lenglet. Pjanic va sortir del seu ostracisme per jugar els últims cinc minuts en el lloc d’Ilaix, qui sap si els últims al Camp Nou.

Però res d’això va servir. Ans al contrari. Solari va estar a punt d’avançar el Celta en una rematada sorprenent, just després Braithwaite n’enviava una de molt clara a fora des de dins de l’àrea petita i, en la següent, Santi Mina certificava el trist final de lliga del Barça fent el segon. Ni van saber acomiadar la lliga a casa dignament. Sense possibilitats, ara ja toca prendre decisions.

ELS VESTIDORS

Esperem que no hagi estat l’últim partit de Messi al Camp Nou. Encara és el millor del món. És impossible jugar sense ell
Nosaltres no hem fet mèrits per ser campions. Ja vam desaprofitar l’ocasió contra el Granada i avui ha estat un partit similar
Si continuaré? No és una pregunta per a mi. No en parlaré més, ja he dit el que penso sobre això
Ronald Koeman
Esperem que no sigui l’últim partit de Messi al Camp Nou. No sé quina decisió prendrà, però que no sigui l’últim
Jordi Alba
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)