Barça

Fallida predictible

Entre els anys 2016 i 2020, el Barça va ser el club que més va gastar: prop de 1.000 milions d’euros

Dembélé, Coutinho i Griezmann no han justificat ser els tres més cars de la història del club

Mai una matrícula d’honor havia sortit tan car. Mai una caiguda havia estat des d’un esglaó tan alt. Mai la glòria havia estat tan enverinada. “El 6 de juny del 2015 és una data inoblidable”, va dir Luis Enrique en una entrevista en recordar l’última lliga de campions aconseguida pel Barça i l’assoliment del segon triplet, però aquest èxit va venir acompanyat de la que seria la pitjor gestió de la història del club.

Josep Maria Bartomeu va arribar a la presidència del FC Barcelona com a interí arran de la dimissió de Sandro Rosell pel cas Neymar el gener del 2014 i aquell estiu, després d’una temporada sense títols (fet que no succeïa des de feia set anys), va realitzar la major inversió en fitxatges fins aleshores: 157 milions d’euros per Ter Stegen, Bravo, Rakitic, Luis Suárez, Mathieu, Vermaelen i Douglas.

A partir d’aquí, l’ull per distingir bons jugadors que poguessin adaptar-se a l’estil Barça patiria una important ceguera alhora que el seny quedaria en entredit en el moment de firmar els xecs. L’any 2015, Bartomeu aconseguia, per mèrits propis, la cadira presidencial en ser escollit a les urnes un mes després de la final de Berlín, tot i que ell no comptava sortir guanyador.

Aquell mateix curs, el club va haver d’acatar la prohibició de fitxar durant dues finestres de mercat, mesura imposada per la FIFA per incompliment de la normativa en transferències de jugadors menors d’edat. I tan bon punt va complir el càstig, la directiva va començar a tirar la casa per la finestra. El 2016 arribarien Aleix Vidal, Arda Turan, André Gomes, Paco Alcácer, Umtiti, Digne, Cillessen, Denis Suárez i Marlon. En total, 176 milions d’euros per un grapat de jugadors que gairebé mai van marcar la diferència.

Però això només era un aperitiu de la traca que vindria el 2017, un cop el PSG va pagar els 222 milions d’euros de la clàusula de rescissió de Neymar. Per fer oblidar el crac brasiler, es van invertir 105 milions per Dembélé, que ha passat més temps a la infermeria que al terreny de joc, i 120 milions per Coutinho, el fitxatge més car de la història de l’entitat, que es va convertir de la nit al dia en un autèntic bluf.

La cosa no va quedar aquí perquè el soci també va haver d’empassar-se els 40 milions per un desconegut Paulinho que jugava a la Xina; els 35 milions per Semedo, que va passar pel Barça amb més pena que glòria; els 11 milions pagats per Yerry Mina, a qui sis mesos després del seu debut el van despatxar a Anglaterra, i els 12 per recuperar un Deulofeu que va córrer la mateixa sort que el colombià.

No contenta la directiva amb els resultats, a la temporada 2018/19 van gastar 40 milions per Malcom, 31 per Arthur, 35 per Lenglet, 18 per Arturo Vidal i un milió d’euros per Todibo. I l’estiu del 2019, un altre fitxatge estel·lar: Antoine Griezmann, pel preu de 120 milions. També es van incorporar a la plantilla De Jong, Neto, Cucurella i Júnior Firpo.

En el seu darrer període al capdavant de l’entitat, Bartomeu va contractar Pjanic per 60 milions, de qui va dir que era un jugador “que es consolidarà segurament en el minut zero al primer equip”; Trincão, que en aquell moment era el millor sub-21 europeu; Braithwaite per 18 milions, i Matheus Fernandes per 7 milions, que al final només va disputar uns minuts com a blaugrana. La bona notícia va ser la incorporació de Pedri.

Si fem un repàs a la llista amb la calculadora a la mà, es pot apreciar que des del 2015 fins al 2020, el Barça va gastar prop de 1.000 milions d’euros en fitxatges, i en cap cas això es va traduir en un altre títol de lliga de campions. Encara pitjor, una bona part d’aquests diners es van mal invertir ja que la majoria de jugadors va rendir molt per sota del que s’esperava.

Tret d’un parell o tres, cap dels futbolistes es va convertir en titular indiscutible i ni Dembélé ni Coutinho ni Griezmann van justificar mai el seu valor. Sota la presidència de Bartomeu, el Barça va ser el club que més va gastar a Europa i, a més, es va convertir en un màquina d’acumular fracassos. Resulta incomprensible que ningú parés abans aquesta més que qüestionable gestió, que, sumant-hi els salaris astronòmics, ha deixat el club sense fons i amb uns deutes que tardaran anys a pagar-se.

PRESIDÈNCIA

Bartomeu va rellevar Rosell després de la dimissió d’aquest, el gener del 2014

VET DE LA FIFA

El 2015 el Barça no va poder fitxar com a sanció per haver vulnerat la normativa

CLÀUSULA NEYMAR

El club no va saber aprofitar els 222 milions que va pagar el PSG pel brasiler
El preu fix de Pedri va ser de 5 milions, el millor negoci de l’era Bartomeu

ELS FITXATGES MÉS CARS

1. Coutinho 120 ME
Hivern del 2018: 106 partits
2. Griezmann 120 ME
Estiu del 2019: 99 partits
3. Dembélé 105 ME
Estiu del 2017: 143 partits
4. Luis Suárez 81 ME
Estiu del 2014: 283 partits
5. Frenkie de Jong 75 ME
Estiu del 2019: 140 partits
6. Pjanic 60 ME
Estiu del 2020: 30 partits
7. Malcom 40 ME
Estiu del 2018: 24 partits
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)