Depèn. Quan en parlo em venen al cap moltes coses i sentiments emotius perquè va ser un gran dia per a mi, per a l’equip, per al club i per a la meva família. Però ja fa un mes! El temps passa volant. Som uns privilegiats. Hem de gaudir de les victòries i de les coses quan s’aconsegueixen, perquè a vegades ens convertim en funcionaris de l’elit.

Sí, normalment és així. El Barça fa temps que és una referència a tot el món per com s’estan fent les coses. Quan venen èpoques en què no tens tant d’èxit en l’aspecte esportiu, dones més valor al que vas aconseguir. Ara estem en un moment únic, i per moments irrepetible, perquè hem fet coses de rècord, i això parla molt bé de la feina de les jugadores, de l’staff, de la inversió del club i, evidentment, del suport de tota l’afició.

Va ser molt bonic. Era impossible que sortís millor, perquè la meva parella sortia de comptes el dia 29 i el Cíes va néixer el 26. Volia ser a la final d’Eindhoven. Després del naixement, tant la mare com ell es trobaven molt bé i van decidir venir en unes condicions de viatge molt còmodes. Poder gaudir amb la família em va emocionar perquè són sentiments difícils de descriure, i quan creixi li ho podré explicar.

Sí, sobretot després del naixement. Ella va poder treballar fins a la setmana 38 per les condicions i la feina que té, i també per la seva fortalesa. Va poder fer-ho fins al final. Per sort, vaig tenir pràcticament un mes de preparació i tenia molta feina avançada, a més de comptar amb una estructura de staff que em va donar suport en els moments més importants en què potser no podia estar al 100%. En la setmana final tots vam fer un esforç extra i va ser molt important per a nosaltres. Amb tot el que ha passat i el que vam aconseguir, dones per suposat que ha estat un moment únic i que tornaria a repetir.

Suposo que són moltes emocions que no tenen a veure només amb la part esportiva. Portàvem gairebé 200 sessions d’entrenament, són 10 mesos de preparació per arribar en aquell punt i aconseguir l’objectiu, que no només depèn de tu. A vegades el futbol és capritxós i no s’aconsegueix tot el que vols. Per com va anar el partit, va reforçar la idea, la fortalesa mental i el creixement que hem tingut com a equip, especialment aquesta última temporada. S’hi afegia el component emocional amb la família i el naixement. Quan marxes de casa tan pocs dies després, sense poder ajudar al 100%, és delicat. La nostra professió és així.

Fem molta pedagogia, anàlisi de vídeo i treball per compartir situacions de partit que s’han donat en el passat i al llarg de la temporada. Hem tingut experiències molt bones aquest any, sobretot en la supercopa contra el Madrid, quan amb una jugadora menys durant una hora vam ser capaces de guanyar. També es tracta de saber què has de fer en l’aspecte futbolístic i emocional quan domines 70 minuts, però en tens 20 en què el rival té una dinàmica positiva. El creixement és aquí. En l’entrenament hem pogut treballar aquests escenaris per arribar en millors condicions als partits més importants, com les semifinals contra el Chelsea i, sobretot, la remuntada contra el Wolfsburg.

Sí, és així. A vegades no és només crear ocasions sinó tenir finor en els últims metres i la sensació en els primers cinc minuts de la segona part va ser que vam tenir-ne quatre de clares i vam marcar dos gols. Tenia alguna opció per fer canvis si la cosa no anava bé, però havia d’aprofitar aquesta dinàmica perquè era el moment clau. Després del 3-2 vam fer una gestió molt bona dels últims minuts. La primera part també va ser bona malgrat el resultat. Guanyar així magnifica molt més la victòria i la Champions.

Aquest és el missatge. Tot el que passa al voltant no depèn de nosaltres, però sí que en depèn el fet de respectar el nostre model de joc, entendre el pla de partit i saber quin rol té cadascuna. Cal posar tota l’atenció en això, independentment del soroll extern que sempre hi haurà, sobretot en el Barça, perquè l’exigència és màxima. Hem tingut situacions molt complicades: el problema de les àrbitres, l’eliminació en la copa, el conflicte de la selecció espanyola, lesions... Això fa que en l’aspecte mental hagis de donar la teva millor versió i no posar excuses, perquè segurament els altres equips també tenen les seves adversitats. Depèn de tu com gestiones tot això.

Amb normalitat. Mai prendré cap decisió pel que diguin els altres, si no, estaria molt equivocat. Primer he de prendre decisions que beneficiïn l’equip. Quan les prenc és perquè també beneficien algunes jugadores en concret. Vaig parlar amb l’Alèxia, li vaig explicar la situació i què necessitàvem d’ella. Ho va respectar i ho va fer molt bé, no només dins del camp, sinó també a fora, que és igual o més important. Tenim una plantilla de 27 jugadores i en juguen 11. N’hi ha 16 que han de fer alguna cosa per remar en la mateixa direcció. Aquest soroll extern ens va ajudar a tenir més ambient en la tornada de les semifinals contra el Chelsea i també en la final, quan va sortir a escalfar-se. Per sort, va tenir la possibilitat de debutar i d’aixecar la copa.

Hi ha informació que no tinc. El que sí que et dic és que hem de ser molt curosos amb la càrrega de treball en entrenaments i competició. Fa temps que va tornar de la lesió i ha d’estar disponible al 100% per donar la seva millor versió i anar a poc a poc, però amb confiança. Ella és prou adulta per entendre la situació i com es troba. A partir d’aquí, ha d’anar cap a la direcció que toqui, que és millorar el seu rendiment i ajudar la selecció espanyola.

Sí. A totes els vam donar un mes de vacances i després del mundial tenen deu dies des del moment en què tornen. És temps suficient per desconnectar i preparar la nova temporada. Tenim un pla de readaptació i de tornada a la competició. Hem d’anar de mica en mica, millorant la versió individual de cadascuna sense assumir riscos per una possible lesió. Veurem com arriben, tant de bo tornin totes sanes i disponibles per ajudar en l’inici de temporada.

Tinc algunes idees futbolístiques en l’àmbit col·lectiu de poder canviar el rol d’algunes jugadores, noves estratègies defensives, i també en l’estructura de joc amb pilota. Hi ha coses interessants. Amb la incorporació de l’Ona podem tenir més recursos a la banda dreta. Estem en un moment en què hem d’evolucionar, estimular les jugadores per continuar creixent i no estancar-nos. Aquesta serà la intenció.

Pot jugar tant a la dreta com a l’esquerra i tant per dins com per fora. Això és molt important, perquè en diferents formats de partit no has de canviar les jugadores, sinó el rol d’alguna en concret. Vaig treballar amb ella quan vaig arribar a la federació i llavors estava a l’esquerra. Hem de mirar en els entrenaments què ens pot oferir, però té recursos per ajudar-nos.

La nostra missió és estar atents al mercat per les oportunitats que puguin aparèixer tant d’entrada com de sortida. Fins a l’últim dia veurem què hi ha. Sabem que en l’aspecte pressupostari hi ha coses que són difícils ara mateix per la situació del club, però la nostra obligació és estar pendents de qualsevol incorporació i sortida que pugui haver-hi per millorar la plantilla.

En el cas de la Vicky, estic molt content amb la seva primera temporada. Té 16 anys i un talent bestial. L’hem d’ajudar. Ha estat gairebé quatre mesos fora perquè ha jugat altres competicions amb les seleccions inferiors. Estem treballant amb ella perquè pugui continuar creixent físicament. Viu a la Masia, està en dinàmica de primer equip i hem d’anar a poc a poc per millorar la seva versió. Ara mateix no em plantejo cap opció de fer-la sortir cedida perquè encara té molt marge de millora i és al millor lloc per fer-ho.

Soc una persona molt competitiva. M’agrada competir per tot. L’entrenament és un espai on competir: sempre ha d’haver-hi algun equip que guanya perquè neixen comportaments diferents quan guanyes o perds. A la final d’Eindhoven, si tu no vius aquesta experiència prèvia en l’entrenament mai pots revertir la situació de forma aïllada. Sí, em considero una persona competitiva en la vida i a qualsevol lloc. De fet, per desconnectar el que intento és competir en una altra cosa. Desconnectar del futbol jugant a les cartes o a un altre esport. És l’única manera.

Enhorabona per tota la feina feta, no només en el futbol, sinó en la vida. Li diria què ha de fer en una ciutat nova, amb un idioma diferent que no domines ni entens, on no coneixes ningú i només tens la teva parella. Què ha de fer per poder viure del que més t’agrada, a vegades treballant en coses que no són la teva especialitat i on no et guanyaràs la vida, sinó que només sobreviuràs. I li diria que ha valgut la pena.

Tinc total confiança, transparència, credibilitat, respecte i generositat per part del club. Estic molt tranquil. No crec que sigui un tema prioritari. Hi ha moltes jugadores que acaben contracte i hem d’anar a poc a poc. Els passos que decideixi el club seran benvinguts. No soc un funcionari de la banqueta. He d’estar en un lloc on se’m valori i on creguin que puc ajudar l’equip, i jo també he de sentir aquesta necessitat d’estar-hi més temps. Ara estic molt content per la possibilitat que he tingut dins del club, i estic molt agraït per l’oportunitat. De cara al futur, ja ho veurem, però no crec que toqui parlar d’això.