Quina creu que va ser la clau de la remuntada?

El moment clau va ser el segon gol. Era el minut 64. En aquell moment semblava que ens quedàvem sense forces, l’equip no era capaç de crear ocasions de gol i l’afició, que havia estat meravellosa, veia com l’equip no donava més. Aquest gol ho canvia tot radicalment. Els jugadors i l’afició van tornar a creure-hi. A més, va coincidir que el tercer gol va arribar molt ràpidament.

Quan va ser conscient del que havia fet?

Vaig tardar. L’endemà va ser portada en la majoria dels diaris catalans i, fins i tot, en algun de francès. També vaig rebre mil trucades a casa de gent que habitualment no em trucava per res. Però la veritable dimensió del que has fet la veus amb el pas del temps i t’adones de la importància que té.

Sí, sens dubte. Jo era un jugador que habitualment no era titular i se’m recordarà sempre per aquests tres gols. Hi ha jugadors que han jugat molts més partits i han fet moltes més coses al Barça i, en canvi, no se’ls recorda. Encara ara hi ha gent que em para pel carrer per dir-me que aquell dia eren al Camp Nou i que és un dels millors records que tenen.

L’ambient va ser espectacular.

Sí, pensàvem que podria ajudar a intimidar un equip que no era professional i que no estava habituat a jugar davant 90.000 persones. Però no es van deixar intimidar. Veient el partit, és un miracle el que vam fer.

Creu que és la remuntada més important de la història del Barça?

No crec que sigui la més important. Ho hauria estat si haguéssim guanyat la copa d’Europa. Però, en no guanyar-la, la importància queda molt relativitzada. Hauríem passat de ser un equip quasi odiat, després de perdre la final, a ser els herois que guanyaven la primera copa d’Europa en tota la història del Barça.