En el clàssic del rock-and-roll, Jude Bellingham va aixafar la guitarra al Barça. I és que el migcampista anglès, que està tenint un impacte descomunal en el Real Madrid des del seu aterratge, va decidir l’enfrontament amb dos gols en la segona meitat, el segon en el minut 92, que van culminar la remuntada blanca. En res, doncs, van quedar el gol inicial de Gündogan pel Barça i uns convincents primers 60 minuts de l’equip que orienta Xavi Hernández, perquè la victòria (1-2) va ser madridista i ara els culers queden a quatre punts del lideratge, ocupat pel Real Madrid i pel Girona, i podrien finalitzar la jornada en quarta posició si l’Atlético guanya avui.

I això que la tarda a Montjuïc pintava de meravella. Ambient de gala al Lluís Companys, que estava ple de gom a gom –50.112 espectadors–, com mai fins ara des que el Barça s’hi va traslladar; atmosfera rockera, diferent i amena, amb els Rolling Stones omnipresents –tant a la samarreta amb l’icònic logotip i al mosaic, on també va aparèixer l’emblema, com amb la seva música, que no va parar de sonar fins que va començar el partit, i també personalment a la llotja, on van ser per presenciar el matx–; i, després, futbolísticament, l’equip blaugrana també semblava acompanyar. La realitat és que els de Xavi van ser superiors al Madrid gran part del matx, però no van ser capaços de lligar-ho i el desenllaç va ser el pitjor de tots.

Encara sense mig equip teòricament titular, el tècnic culer va fer un plantejament interessant i que li va resultar. Va tornar a apostar per Araujo al lateral dret, que una vegada més va assecar completament Vinícius, amb Christensen i Iñigo a l’eix de la defensa, amb Balde per l’esquerra; al mig del camp va ajuntar Gündogan i Gavi, amb Fermín i João Félix al davant fent un quadrat; i a dalt, Ferran Torres a la punta de llança amb Cancelo, obrint el camp per banda dreta. Els esdeveniments, a més, també li van anar a favor, ja que només de començar Gündogan (6’) va aprofitar un mal refús de Tchouaméni per fer l’1-0. Des d’aleshores, el joc va ser culer. Gündogan dirigia amb suficiència, Gavi es menjava tots els rivals i Fermín i João Félix lluïen entre línies. Tot i això, els va faltar encert als últims metres, als jugadors blaugrana, per plasmar la superioritat en el marcador. Balde en diverses ocasions no va estar fi en l’última passada, tampoc va afinar João Félix dins de l’àrea i Fermín, amb un xut al pal, també hauria pogut obrir escletxa.

L’equip entrenat per Carlo Ancelotti, mentrestant, es mostrava completament inofensiu. En el contraatac, només tenia Vinícius com a argument i el brasiler, ben controlat, no va aconseguir generar res, mentre que quan va desplegar-se a camp rival, amb el Barça ben endreçat, no va fer tampoc gens de perill. El més destacable dels madridistes en la primera part va ser un xut des de 35 metres de Rüdiger que va anar a fora.

Tampoc va canviar gaire l’entrellat just després del descans. De fet, el Barça va estar a punt, de nou, de marcar el segon amb un cop de cap d’Iñigo Martínez al pal i una rematada, en el refús, d’Araujo que va aturar Kepa. Amb el pas dels minuts, però, el Barça es va anar desdibuixant, va perdre l’ordre en atac que havia tingut en la primera part, fet que el va partir, i va permetre córrer endavant el Madrid, que va començar a trepitjar l’àrea de Ter Stegen. I en una d’aquestes jugades, quan el duel ja entrava en la recta final, Bellingham (68’), amb un xut des de fora de l’àrea, en què Ter Stegen segurament podria haver fet alguna cosa més, va fer l’empat.

I, a partir d’aquí, sí que ja no es va tornar a veure el Barça que havia dominat el Madrid abans. No van ajudar tampoc els canvis a tot plegat; Lewandowski i Raphinha, que van tornar d’una lesió, van estar molt malament, protagonistes d’accions molt poc eficients per a l’equip, i van palesar que encara els queda per acostar-se a la millor versió. Oriol Romeu tampoc va estar fi en el pivot defensiu, i va tenir alguna pèrdua temerària una altra vegada; mentre que Lamine Yamal ja ha deixat clar que on és més punyent és a la banda dreta, i no a l’esquerra, on va jugar. Així, el joc va descontrolar-se, va anar d’una àrea a l’altra, context amb què el Madrid se sent més còmode que el Barça, i, al final, Bellingham (92’) va tornar a emergir. El jugador de 20 anys va caçar una passada de Modric dins de l’àrea petita per marcar el seu tretzè gol en la temporada i propiciar que el Madrid, sense fer gran cosa, es converteixi en el primer equip a guanyar el Barça a l’estadi olímpic.