Al 2014 ningú podia imaginar ni pilotes d’or ni fites d’aquest tipus. Segurament, tampoc érem capaços de visualitzar finals de Champions amb aquesta continuïtat. Però, evidentment, sempre hem sigut conscients del talent que hi ha a Catalunya i del nivell de jugadores que he tingut la sort d’entrenar. Ho veus perquè marquen les diferències a la seva generació i quan van amb la selecció espanyola ho continuen fent o tenen la capacitat d’imposar el seu talent. Vas dimensionant i veient que tenen un valor diferencial. Moltes estan fent carrera en equips top, d’altres han tingut experiències a fora i d’altres són importants a primera. Això sí que ho podíem veure perquè era un context d’una certa professionalització als principals clubs de Catalunya. Calia mantenir-ho i que elles tinguessin constància. Deixaven entreveure que tenien ambició i ganes de fer carrera i això és el que ha acabat marcant les diferències de forma destacada.

Des del principi donava mostres de ser una jugadora diferent i diferencial. Tenia una velocitat d’execució diferent a la resta que li permetia resoldre tots els contextos amb encert per capacitat tècnica i per comprensió del joc. Era una futbolista que jugava a un ritme diferent. Feia les coses amb una intensitat superior a la resta i tenia una màgia i una creativitat per desequilibrar i inventar jugades que era pur talent. Era ella. Ho portava de sèrie. Tenia també aquesta mentalitat exigent i guanyadora que li feia donar més. Era inconformista i això és clau en aquestes jugadores per trobar continuïtat i entendre el dia a dia. La genialitat que tenen necessita sacrifici i treball. Això, l’Aitana sempre ho ha tingut. Amb energia, caràcter i personalitat. Des del principi que la vaig tenir, se li veia aquell tarannà diferent. De no comprar qualsevol discurs, d’haver-la de convèncer i de tenir les idees clares. Sempre ha tingut un puntet de maduresa diferent.

En coses que es guanyen amb el temps i que són difícils de tenir amb 16, 17 o 18 anys, com aquesta paciència i capacitat de moderar el temperament o l’energia i el fet d’anar al 100% en totes les accions. Recordo una expulsió delicada amb la selecció espanyola en unes semifinals per doble groga per una falta quan el partit estava calent. Era la típica acció en què havies de ser més cerebral i freda i no voler robar la pilota ni ser tan ambiciosa. Això ho ha guanyat a base de cops. És més pausada en això. Troba la manera de seguir sent intensa i fidel als seus principis, però prenent decisions més moderades. Ha trobat paciència futbolísticament. S’impacientava si el joc no passava pels seus peus. Però a mesura que va entenent el joc en globalitat, comprèn que a vegades la jugada no la de fer participar de primeres, sinó que la trobarà al final de l’acció o allunyant-se dels espais on en teoria ha de passar el joc. La riquesa que ha anat guanyant és absoluta. Ha anat entenent les coses de manera més adulta.

Després dels partits contra ella, sempre m’he trobat una Aitana dialogant i amb ganes de parlar del partit. Recordo que fa dues temporades em va donar canya dient que havíem de jugar sempre així, que li havíem posat les coses molt difícils al Barça i això que ens havien guanyat. Sempre he sentit aquest afecte. Li agraeixo molt. L’altre dia comentàvem situacions del partit, com les veia a ella i a l’Ona, etc. Són jugadores especials perquè les he tingut en edats sensibles i he vist que han pres decisions valentes i celebro que els hagi anat bé. És aquesta mena de tutoria en què m’atreveixo a parlar. Però sempre m’he trobat una Aitana molt respectuosa i recordant amb estima l’etapa que hem viscut juntes. És bonic trobar-te amb aquests diàlegs.

Intueixo que per ella serà preguntar-se quin és el següent pas o objectiu. Això no l’aturarà. No és el final del camí ni culminar res, és seguir consolidant un itinerari. Felicitar-la i animar-la, a veure quina següent versió, encara millorada, ens regalarà. Que ho celebri molt, que li ha costat. No afluixarà. A partir d’aquí, que amb les coses que li passin externes al futbol, pugui seguir trobant un equilibri que no la descentri i ens segueixi generant accions de joc fantàstiques, creatives i ofensives, que als que ens agrada el futbol és el que més gaudim d’ella.