El Barça ja sap què és guanyar a Stamford Bridge i ho haurà de tornar a fer d’aquí set dies. Hi ha vida. Un exercici de fe. El 0-1 de la temporada passada allà amb gol de Carol Graham Hansen, també a les semifinals, marca el camí, perquè aquell resultat permetria a l’actual campió de la Champions igualar almenys ara una eliminatòria que, en efecte, s’ha posat molt lletja després que el Chelsea assaltés Montjuïc amb un gol de la capitana Cuthbert. Resultat i guió no esperats en l’imaginari culer. Ara caldrà abraçar-se a l’èpica. L’espontani càntic del “Yes we can! Yes we can!” entonat (i adaptat) de manera unànime des la grada al final del partit pels més de 30.000 culers aplegats ahir al Lluís Companys ha de ser el missatge que aquest vestidor ha de repetir-se una vegada i una altra durant tota la setmana, i interioritzar, perquè els aficionats creuen en aquestes jugadores i ja han triat la banda sonora de la remuntada. Bilbao està una mica més lluny que fa vint-i-quatre hores, però si alguna cosa té aquest equip és crèdit. Mentalitat guanyadora.

Després de la bufetada de realisme viscuda dimarts contra el PSG en la Champions masculina en aquest mateix escenari, ahir la destrempada va arribar amb el Barça femení. Montjuïc sembla haver perdut màgia. Alexia va tenir a les seves botes el gol de l’empat en l’última jugada del partit (90’+10’) però no va trobar porteria quan el més fàcil hauria estat posar-la a dins. Ni ella mateixa hi trobava una explicació. La seva cara de decepció en la conversa amb Vicky López, quan totes dues enfilaven cap al túnel de vestidors parlava per si sola.

El Barça hauria pogut anar a Londres amb un millor resultat si la rematada d’Alexia, i també abans Salma (85’), haguessin trobat un millor destí, però també és cert que la ferida hauria pogut ser més profunda, perquè el Chelsea va marcar un gol però també hauria pogut castigar més el Barça si Mayra Ramírez hagués trobat la xarxa en una acció en què després de guanyar l’acció per potència física davant Paredes i Patri, va acabar retallant dins l’àrea i xutant massa alt (75’). L’acció va ser claríssima. Tant com la d’Alexia. També va tenir fortuna el Barça en un més que possible penal de Paredes sobre la mateixa Mayra (62’). La central, en l’intent de refús, no va colpejar la pilota i sí la cama de la colombiana, però ni la francesa Stéphanie Frappart ni el VAR van considerar que fos suficient. Si s’hagués assenyalat pena màxima, tampoc hi hauria hagut res a dir perquè el contacte va existir. Sí va ser determinant el VAR a l’hora d’anul·lar un penal per mans de Buchanan (50’). Patri va xutar des de fora l’àrea, la pilota va tocar al braç de la central del Chelsea i Frappart va assenyalar el punt de penal. Però la francesa, a instàncies del VAR, va haver de recollir cable perquè Salma, que estava en posició antireglamentària, va tenir incidència en l’acció perquè estava en la trajectòria del xut de Patri i a més va disputar la posició amb Buchanan. Acció perfectament arbitrada, com el mateix Jonatan Giráldez va admetre.

El Chelsea venia de perdre les semifinals de la FA contra el United i de perdre la final de la League Cup contra l’Arsenal, però ahir va saber plantejar un partit molt incòmode al Barça. Va ser un Chelsea molt tàctic, que va saber pressionar a dalt quan va caldre, sobretot es va saber defensar sense pilota i va jugar amb el cronòmetre com i quan va voler. Emma Hayes i el seu equip van demostrar ofici. El pla de partit els va sortir a la perfecció. Moltes interrupcions i poc futbol.

Una ràpida transició d’Aitana des de camp propi, que Salma no va saber culminar, va ser el millor en atac que va fer el Barça fins al gol del Chelsea. Graham Hansen va estar més pendent de les vigilàncies a Lawrence que d’atacar, i l’equip se’n va ressentir. Al Barça li va faltar fluïdesa, claredat i sobretot paciència, calma i tranquil·litat.

El gol del Chelsea va néixer d’una pressió avançada de l’equip anglès. Paredes no va rebutjar bé, el Chelsea va reciclar la jugada, la pilota va acabar als peus de Nüsken, que va fer una gran maniobra dins l’àrea davant la mateixa Paredes i Walsh, va cedir la pilota a la seva capitana i l’escocesa Cuthbert va connectar un xut que després de fregar en Engen, va anar a la xarxa (40’). El gol va silenciar Montjuïc i aquí van començar els problemes de veritat per al Barça, perquè amb el gol a favor el Chelsea va jugar amb el nerviosisme blaugrana. Giráldez va provar de trobar solucions amb la doble entrada d’Alexia i Bronze per Engen i Ona. Això va ressituar Patri com a central i el remei encara va ser pitjor que la malaltia perquè l’heroïna d’Eindhoven va patir moltíssim per controlar Mayra Ramírez.

A Londres caldrà una millor versió del Barça en l’aspecte col·lectiu i individual. Operació remuntada en marxa.