Luis Enrique Martínez quedarà per sempre més lligat a la història del PSG per haver estat l’entrenador que va regalar la primera Champions al club parisenc. El seu recent botí a Múnic el situa com el tècnic de moda del futbol europeu. El 31 de maig del 2025 figura ja escrit amb lletres d’or en el seu llibre de grans èxits, al costat d’una altra gran data per al record com és la del 6 de juny del 2015. No és una data qualsevol per al barcelonisme ni per a Luis Enrique. El 20 de maig va fer trenta-tres anys de Wembley 92. La primera. I avui és el desè aniversari de la Champions de Berlín. L’última. Tan present i tan llunyà. Aquell dia el Barça tocava per última vegada el cel d’Europa. Aquell 1-3 contra aquell Juventus de Buffon, Pirlo, Pogba, Bonucci i Tévez és l’última gran alegria europea del barcelonisme. Del golàs de falta de Ronald Koeman a Pagliuca per tombar la Sampdoria, als gols de Rakitic, Luis Suárez i Neymar en la nit màgica contra la Juve. Del dream team, al Barça de Luis Enrique. Era el Barça de la MLS. Aquella Champions va ser el final somiat per a Xavi Hernández després de tota una vida en el Barça. Xavi no va ser titular però va rebre l’orelluda de les mans de Michel Platini i va ser ell qui la va aixecar cap al cel de Berlín. La seva quarta Champions i el seu vint-i-cinquè títol com a blaugrana. El millor adeu possible a una llegenda.

Berlín 2015 forma part de la història daurada del barcelonisme, però des d’aleshores el club ha estat incapaç de tornar a aixecar una altra Champions. S’hi ha acostat i ha fet mèrits en aquest primer any amb Hansi Flick a la banqueta. Un maleït minut el va separar de la final de Múnic. El Barça ha tornat a mostrar múscul a Europa i ha estat un dels equips que més han lluït amb la seva idea futbolística però no ha pogut superar el mur de les semifinals.

Des de l’èxit de Berlín el Barça ha tastat l’amargor de Torí, Roma, Anfield i Lisboa. Eliminacions, totes, molt sonades. El Barça de Valverde quedarà per sempre vinculat als drames de Liverpool (2019) i Roma (2018). Els noms d’Origi i Wijnaldum s’han convertit en tabú. També el d’Alexander-Arnold. Ningú ha oblidat encara aquell córner de la vergonya que va originar el quart gol del Liverpool. L’any abans, la Roma ja havia marcat el camí als britànics amb aquell gol de Manolas. El Liverpool va ser capaç de remuntar un 3-0 i la Roma, un 4-1. Les dues grans taques del Barça de Valverde. També el Barça de Luis Enrique va naufragar en la seva última temporada europea. El 2017, dos gols de Dybala i un altre de Chiellini a Torí deixaven el Barça fora de la Champions en els quarts de final. Els blaugrana no passarien del 0-0 en la tornada. La gesta èpica del 6-1 contra el PSG en l’eliminatòria dels vuitens, en una de les nits més boges de la història del Camp Nou, quedaria sepultada per una altra nit negra a Itàlia.