Barça

AQUEST ANY TAMBÉ

TONI BROSA

Grans paraules

El món és ple de nens que prometen portar-se bé i fan el trapella. És ple de persones que juren fidelitat i són adúlteres. De cristians que de dilluns a dissabte es passen per la barretina els deu manaments i diumenge, com un clau, són a missa. D'esportistes que fan el jurament olímpic i es dopen. De gent que firma una escriptura de propietat per un valor molt inferior al del preu de compra. De governants que firmen lleis que després no compleixen. Fins i tot, hi ha presidents que demanen «joc net» en unes eleccions, mentre practiquen el joc brut per frenar aquells que els pot apartar del poder.

La falsedat és tan antiga com la paraula i quasi sempre ens arriba camuflada sota grans conceptes com ara la llei, el respecte, la transparència, l'honestedat o l'ètica. No és que tothom que parli d'ètica sigui un fals, però, en general, l'ètica no s'exhibeix, ni s'anuncia, ni es promet, es practica i prou.

La nova junta directiva de Sandro Rosell acaba d'aprovar un codi ètic del FC Barcelona. Enhorabona. Si algú pensa que això immunitza el club de gestors alegres, irresponsables, tramposos, aprofitats, cacics o corruptes estan ben apanyats. Segur que tots els membres d'aquesta junta directiva són honestos i tenen un sentit de l'ètica immaculat, però un codi ètic no és més que un manual de bones intencions.

Redactar-lo, presentar-lo en societat, firmar-lo i jurar el seu compliment no els fa millors que els directius dels últims 111 anys, ni dóna cap garantia als socis del club que la gestió dels pròxims sis anys serà neta i polida. Aprovar un codi ètic no és una conquesta. La conquesta serà arribar al 2016 havent gestionat tots els afers del club, tots, posant sempre al davant l'interès general del Barça i dels seus socis, fins i tot quan això suposi ignorar els interessos, els gustos o les conveniències particulars dels seus dirigents. Tant de bo ho veiem!

Un directiu de Rosell presideix el grup empresarial que té un contracte de patrocini d'un equip que juga al Palau. Un altre alt directiu està íntimament relacionat amb un altre important patrocinador del club. La majoria de directius, començant pel president Rosell, lideren o dirigeixen empreses, algunes de les quals tenen, o poden tenir, relació (d'aliança o de competència) amb d'altres que treballen amb el Barça.

No és res anormal. No els inhabilita per ser directius, ni significa que els socis n'hagin de malfiar. Però els conflictes d'interessos apareixen quan menys t'ho esperes i normalment no es dirimeixen en públic, sinó de portes endins. Les fronteres són fines, sovint permeables i a l'hora de la veritat l'únic codi ètic que funciona el porta cadascú incorporat al seu disc dur.

El problema de les grans paraules és que no te les pots apropiar, perquè no tothom ho veu de la mateixa manera. Per exemple, la nova junta fa bandera de l'estalvi en la despesa, però algú podria pensar que aixecar la moqueta de les oficines per posar-hi parquet és una despesa prescindible.

També s'anuncien paladins de la transparència, però encara és hora que algú expliqui qui filtra a la premsa les bombes fètides de la due dilligence per acusar Joan Laporta de dilapidar el pressupost. O és que tiren la pedra i amaguen la mà? Aixecar la bandera de la transparència no garanteix que no amaguis un munt de coses, no durant sis anys de mandat, sinó durant els primers cent dies d'aquests sis anys.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)