Barça

Centenari virtuós

Guardiola arribarà demà als cent partits de lliga com a tècnic del Barça

Sota la seva batuta els blaugrana s'han convertit en dominadors del torneig

Una tirania a còpia de bon futbol amb predomini de l'estètica i l'excel·lència

Guardiola assolirà aquest diumenge contra l'Athletic Club els cent partits de lliga a la banqueta del Barça. L'arribada d'aquesta fita és un moment òptim per calibrar l'excel·lent trajectòria del tècnic de Santpedor des que va agafar les regnes de l'equip l'estiu del 2008. Guardiola agafava un equip moribund, sense rumb determinat, exhaust per la ressaca d'èxits i embriagat per l'excés de confiança d'homes determinants com ara Ronaldinho i Deco. Tots dos van ser el pal de paller sobre el qual Frank Rijkaard va bastir aquell Barcelona que es va emportar la Champions del 2006, la segona de la història blaugrana. Aquell va ser el clímax de l'equip liderat pel brasiler del somriure etern. Aquell mateix any es va aconseguir la lliga. Un doblet per a la història que va precedir dues temporades en blanc. Dos cursos en què el Barça va morir víctima de les seves misèries i va donar vida al seu etern rival: el Madrid. Aquest va ser el Barça que recollia Pep Guardiola. Un club sense esma en què s'havia instal·lat l'anarquia al vestidor. Els referents de la plantilla estaven més pendents de les seves sortides nocturnes que de concentrar-se en el seu rendiment al terreny de joc. El de Santpedor va tallar de soca-rel aquesta situació i el primer que va anunciar en la seva roda de premsa de presentació és que no comptava amb Deco, Ronaldinho i Eto'o. Al final, en el cas del davanter camerunès, va fer una excepció que va durar un any. Volia gent compromesa amb el seu nou projecte i no permetria cap ingerència disciplinària. Construïa un grup hermètic, diàfan i entregat a la feina. Ell els retornaria el sacrifici amb títols. «Figures? Les tinc a l'equip: Iniesta, Xavi i Messi», va ser una de les respostes de Guardiola quan li preguntaven sobre els arguments de descartar cracks com ara Deco i Ronaldinho, referents fa només dos anys i mig del futbol mundial.

El temps li ha donat la raó, però els inicis no van ser del tot fàcils per a Guardiola. El de Santpedor, coneixedor de la idiosincràsia del club, sabia perfectament que el seu viatge per la banqueta del Barça podria ser un tot o res. I a punt va estar de convertir-se en un viatge fugaç. Els primers passos per la banqueta eren un qüestionament constant a la figura de Pep. El seu bagatge com a tècnic es resumia en dues temporades en el filial i, de cop, feia al salt a una banqueta d'alta exigència com la del Barça. L'aposta era arriscada, i gran part del mèrit va ser d'Evarist Murtra i del llavors president, Joan Laporta, que va decidir fer el pas per donar-li l'alternativa. La lliga era l'escenari per calibrar les sensacions diàries de l'equip. Precisament, el torneig de la regularitat és al que Guardiola ha donat sempre més importància des que va arribar com a tècnic. «És la competició que marca el nostre nivell de joc, les nostres sensacions i com estem», ha dit múltiples vegades. El seu inici en la lliga no va poder ser més pessimista: una derrota al camp del Numància per la mínima amb un gol de Barkero de falta directa. Els dubtes es disparaven i la figura del nou entrenador blaugrana perdia adeptes amb la mateixa velocitat que es desgasta una goma d'esborrar d'un nen de parvulari. Més encara quan es va empatar al Camp Nou amb el Racing de Santander. La màquina de futbol es va engegar en la tercera jornada de lliga amb una golejada a El Molinón (1-6), curiosament, on va empatar en la jornada passada.

Allà va començar a enlairar-se una màquina imparable de fer futbol. Un equip que aquell primer curs amb Guardiola va assolir el triplet. Era l'inici del Barça dels rècords. D'un equip que domina la lliga i també Europa, i en aquest tercer any vol continuar engrandint l'imperi blaugrana amb un futbol exquisit i amb un gust predominant per l'estètica: el futbol total. Ara el partit número cent serà contra un històric: l'Athletic Club de Bilbao. Un rival perfecte per celebrar la fita de Pep Guardiola en la lliga; l'únic equip, juntament amb el Barça i el Madrid, que ha jugat tota la vida a primera divisió. Moltes coses han canviat des d'aquell 31 d'agost de 2008. Ara el de Santpedor és el pal de paller que sustenta la filosofia de joc del Barça. Qui ho havia de dir després de perdre contra el Numància. Ara els dubtes ja estan al calaix de l'oblit i l'únic que importa és fins quan continuarà el noi de Santpedor fent història amb el Barça.


Guardiola va tenir un inici carregat de dubtes, però ara tot s'ha transformat en lloances sense fi

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)