Després de cinc anys veient com el Real Madrid aconseguia la copa d'Europa, els aficionats del FC Barcelona van celebrar de valent el seu pas a quarts de final de la competició europea. No només per la satisfacció pròpia, sinó perquè a més ho feies eliminant el vigent campió i alhora rival històric. Aquells vuitens de final van ser el detonant de la Penya Blaugrana del Principat d'Andorra. L'alegria dels culers andorrans va ser tan gran que l'optimisme rajava de les fonts. “Aquest any guanyem la primera copa d'Europa”, es podia sentir en veu alta en els cercles barcelonistes. Un grup d'amics culers que vivien al país dels Pirineus van creure que aquell triomf del Barça mereixia una penya, i així ho van fer. Paral·lelament, els homes d'Enrique Orizaola anaven fent camí a Europa i es van plantar a la final de Berna. Famosa final, que el Barça va acabar perdent contra el Benfica. La coneguda com a final dels pals. La decepció de Suïssa no va fer tirar enrere la decisió dels culers de fundar la penya, i així va néixer, el 1961, l'agrupació.

Deu anys després de la seva creació, un català nascut a Col de Nargó, a la província de Lleida, va anar a viure a Andorra. Jaume Puig es va endur el seu barcelonisme, conreat a base d'anar cada quinze dies al camp de les Corts amb el seu oncle, cap al país dels Pirineus. No va ser fins al 1983 que va aconseguir entrar a la penya i, des de llavors, Puig no n'ha sortit. La legislació andorrana no permetia que un ciutadà no andorrà presidís una associació; després de 25 anys vivint a Andorra, però, Jaume Puig va obtenir la residència i des de fa cinc anys va accedir al càrrec més alt de la PB Principat d'Andorra. A 200 quilòmetres del Camp Nou, l'agrupació que presideix Jaume Puig també fa barcelonisme. La dinàmica dels penyistes varia si els de Tata Martino juguen a casa o lluny del Camp Nou, i també per quin canal es pot veure el matx. “En un partit important, com ara el de l'Atlético, que a més es feia en una plataforma de pagament, ens reunim una seixantena de persones”, explica Puig. Quan el matx és al Camp Nou, diversos membres de la penya baixen fins a Barcelona, però no els suficients per organitzar un autocar. On no fallen mai és a les finals. “Vam anar a València, en l'última final contra el Madrid, i aquell dia sí que vam organitzar un autocar des d'Andorra”, explica Puig. El viatge, però, no va ser directe. “Com que no omplien, van anar passant per tots els pobles que hi ha des d'Andorra la Vella fins a Lleida i anàvem recollint culers”, comenta el president.

Jaume Puig és feliç a Andorra, i assegura que hi ha “més culers que madridistes, tot i que quan guanya el Madrid sempre en surten de sota les pedres”, confessa rient. I explica com celebren els barcelonistes els grans triomfs blaugrana: “Quan el Barça guanya algun títol, surt a les carreteres una caravana de cotxes que va voltant per tots els pobles d'Andorra i va fent sonar els clàxons.” Diferent, això sí, a la “colònia de portuguesos que viuen aquí, que celebren tots els triomfs de la seva selecció. Cada cop que guanyen un partit, se n'assabenta tot el país”, diu irònic el president de l'agrupació, que, des del país veí, segueix l'actualitat del club blaugrana.