Un canvi total

Guardat en un bagul el que es feia fins ara –24 equips, amb la primera fase de deu jornades i el Top 16 de catorze–, el nou format ja no permet cap anàlisi subjectiva sobre la sort o l'infortuni d'un sorteig. Ara tots se les hauran contra tots, en una fase regular que constarà de 30 jornades, i ha limitat el nombre d'equips per fer-la viable, tancant-la en setze. Si bé la majoria partien amb bitllet garantit ja des de mitjan curs passat, és inqüestionable que el torneig reuneix la crème de la crème europea. Hi ha vuit campions de lliga (Endesa, Turquia, Grècia, Alemanya, Itàlia, Lituània, la VTB i l'adriàtica), i els que no ho són han assolit la final o, com a poc, les semifinals.

Es pot posar en qüestió la pèrdua de tensió que suposa eliminar el tall per accedir al Top 16, però també és cert que, excepte casos molt comptats, la primera fase era de tempteig per als aspirants, i alguns partits resultaven insulsos pel poc nivell dels rivals. Ara, i des del dia 1, hi haurà enfrontaments de gamma alta i tots tindran el seu efecte. Això sí, el calendari és comprimit i hi haurà fins a cinc setmanes amb doble jornada, amb tot el desgast que això suposa. Els vuit primers de la lligueta accediran al play-off –els quatre primers, amb el factor pista–, a un màxim de cinc partits, previ pas a la final a quatre.

En paral·lel, el departament d'arbitratge va consensuar a l'estiu amb tots els tècnics la revisió de criteris per no frenar l'espectacle i incentiva una major fluïdesa del joc. En aquest sentit, hi sobresurt, per fi, el tractament de les faltes tàctiques, que aturin contraatacs, que s'han de considerar sempre com a antiesportives. El mateix que, per exemple, es pretén fer en la Lliga Endesa.

Candidats

Per potencial, el CSKA i el Fenerbahçe, campió i subcampió vigents, es troben ara per damunt de la resta. Mantenen els tècnics, bloc i pals de paller –la seducció de l'NBA, en el seu cas, no ha tingut efecte–, i això els dóna un plus respecte d'altres que encara estan buscant la seva identitat. A tot això, han injectat matisos de qualitat al roster i, en el cas rus, ha arribat el reforç temporal d'Ayres, en espera de Freeland, que hauria de tornar de la lesió a l'inici de 2017. Qui més es podria acostar a aquest binomi és el Madrid. També ha apostat fort per la continuïtat, i ha ampliat de manera substancial el fons d'armari, en especial a la pintura. Ni la pèrdua d'un referent, com Sergio Rodríguez, el pot castigar veient l'evolució de Doncic i tenint al darrere el saber fer de Draper.

El Barça Lassa té també les mires a Istanbul i, en espera que Bartzokas acabi de teixir la cohesió col·lectiva i recuperar tots els lesionats, els ingredients hi són. Però, també en disposen d'altres equips, gairebé tots amb recursos econòmics i capacitat d'atracció de talent individual. És el cas, per citar-ne alguns, de l'Olympiacòs, el Panathinaikòs –reforços de qualitat per fer front a l'adéu de Diamantidis, si bé la lesió de Mike James suposa un contratemps–, l'Efes o el Maccabi, també delmat pels problemes físics (Sonny Weems). I, encara que no tingui tradició, compte amb el Darussafaka de David Blatt.