Poques entrades amb la temporada en dansa es recorden al Palau Blaugrana tan poc traumàtiques com la que ha tingut Alex Renfroe (1,91 m, 1986).

Important en el seu debut en l'enfrontament contra el Panathinaikòs (Calathes i James) i decisiu contra l'Herbalife (McCalebb i Oliver), el jugador de Tennessee ha entrat amb naturalitat en l'engranatge de l'equip, transmetent bones sensacions des del primer moment i sense veure's en cap moment tenallat per la situació. L'elogi de Bartzokas aquest diumenge arrodonia els primers sis dies de Renfroe com a blaugrana. Fent palesa la seva intel·ligència, el base ha interpretat perfectament la realitat en la qual ha anat a parar.

Ofensivament, Renfroe sap que la principal tasca que ha de portar a terme és ordenar la disposició dels companys i fer-ho a través de la passada, amb el joc per parelles entès com a situació per involucrar més que no pas per finalitzar. Jugant amb escortes i alers al costat o compartint pista amb Tyrese Rice, no ha forçat i ha anotat quan n'ha tingut oportunitat. De mica en mica assumirà més riscos, més tirs, però ara no toca. Defensivament, l'actitud i la velocitat de mans i cames compensen les seves mancances de cos i l'exuberància en l'esforç dóna recorregut al seu joc de rereguarda i exemplifica la consciència dels propis límits –“sempre em deien que era massa petit i que no era prou bo. Ara em paguen per fer el que estimo”, resumeix en el seu compte de Twitter.

Tot està per fer, però el punt de partida de l'associació és ferm.