Han passat dos mesos i mig des del 25 de setembre, quan el Cadí la Seu va deixar amb un pam de nas l'Spar Citylift Girona atonyinant-lo sense miraments en l'últim quart de la final de la Lliga Catalana (71-57). Avui, mateix escenari, mateixes protagonistes –el canvi que ha fet el Cadí de Courtney Williams en el lloc de Laura Aliaga té poca incidència– però trajectòries, objectius i urgències diferents.

La victòria convé a tothom, sempre. A l'Uni, per mantenir la pressió a l'Avenida. Contestant a la pregunta de com s'ho faria per motivar l'equip, Èric Surís definia el tall de la copa com “una meta volant” d'una cursa que s'acaba a l'abril. Doncs justament aquest tall és el que amoïna el Cadí, que fa tan sols dues setmanes ho veia tot més clar abans de rebre el Gernika i ara, amb dues derrotes al coll, pateix per passar el tall entre els sis primers llocs.

I ja s'ho mereix de tornar a la copa l'equip alturgellenc, que no hi ha participat mai des que es disputa en el format actual, en un cap de setmana. Fa dues temporades va acabar la primera volta quart i hi hauria tingut dret però la FEB, tard i malament com és habitual en aquesta competició, va designar Torrejón de Ardoz com a seu per segon any consecutiu, una tria insòlita que no perseguia res més que colar-hi el Rivas, exequip d'elit que n'havia quedat fora i que al final del curs s'acomiadaria de la LLF.