Bàsquet ACB

A tocar de l'heroïcitat

La copa. Superba actuació del MoraBanc, que acaba sucumbint en la pròrroga després de portar el Madrid al límit. Albicy va tenir un tir per guanyar en l'últim segon, després que els blancs rebessin un cop de mà arbitral clau

El Madrid fa gairebé quatre anys que no perd cap partit de copa i el MoraBanc feia més de dues dècades que no la disputava, però l'encís d'aquesta cita radica en això. Fer possible el que a priori no es veu de cap manera.

Ahir, el campió va estar a la lona i, si es va aixecar, va ser pel seu talent per definir, però també pel cop de mà arbitral, no xiulant un camp enrere claríssim de Llull, abans que Randolph anotés el triple que empatava (86-86) i que va fer que el partit desemboqués en la pròrroga, ja que Albicy no va aprofitar l'última possessió per evitar-la. I allà, l'equip andorrà ja estava entregat.

L'inici somiat

Si bé l'equip va sortir revolucionat –va malmetre alguna transició franca–, el Madrid va sortir pitjor, no traient cap suc en els seus sis primers atacs (0/5 tirs i una pèrdua). I el pas de minuts i les rotacions de Laso no permetien als blancs localitzar el ritme ofensiu de sempre. El MoraBanc, que començava a trobar Shermadini en atac, va anar-se trobant a gust a la pista i el control del rebot a la seva anella li van donar seguretat en el que feia. Això i el fet que el Madrid no va poder castigar cap de les poques pilotes perdudes (només dues en el primer parcial) van traduir-se en el resultat (13-21, 9').

Amb Rudy apareixent i subsistint a cop de tirs lliure, no s'anava enlloc. La injecció de múscul a la pista –Hunter i Randolph– buscava apujar línies, endurir més el joc. Però els andorrans anaven llançats i si no era David Navarro, apareixia Shermadini, valent sota els cèrcols. Tant era així que la diferència es va estirar fins al +16 (21-37, 16'), i amb els blancs en bonus. Que no ho veia clar Laso ho demostrava l'aposta per la intendència –Draper i Nocioni van saltar a la pista i ja llavors havia utilitzat els dotze efectius– i va donar-li fruits, si bé el MoraBanc va resistir l'increment del nivell defensiu blanc a mitja part (33-43). Això sí, a Albicy i Antetokounmpo van xiular-los la tercera falta a la recta final de segon parcial.

Serrant les dents

Obligats a preservar Albicy, els de Peñarroya es van recolzar en la incidència a la zona de Shermadini per contenir la sortida del Madrid en el tercer quart. No tenia fluïdesa i el rival, carregant el rebot d'atac i trobant per fi Ayón en situacions a prop de cistella, va anar-li llimant el terreny, fins que va posar-se a davant per primer cop, amb un triple de Llull, que ja començava a notar la inspiració (56-54, 29').

Però, lluny de rendir-se, el MoraBanc va treure l'orgull i tot el que tenia a dins. Tant és així que no només responia a les fuetades des de l'arc blanques, sinó que quan va trobar una escletxa, s'hi va tirar de caps. I, una antiesportiva de Rudy li va permetre fer embogir el pavelló, tot bolcat amb els andorrans excepte el reduït sector d'aficionats blancs (64-71, 33'). No es descompondria ni quan el canell de Randolph estava traient fum de calent, i va tenir el partit en franquícia després d'un triple de Schreiner (75-82 a 2:09 de la fi). Però el Madrid hi va persistir i, quan ja semblava perdut, va trobar-se un triple de Randolph a 4,7 segons (86-86). Llull, uns pocs segons abans, havia fet un camp enrere que els àrbitres no van veure. I el cop, ara sí, va ser massa fort com per tornar-se a aixecar en la pròrroga.

El partit ja l'heu vist. Més que valorar, el que vull dir és que em sento orgullós de l'equip. Ara, és clar, estem molt fotuts
Joan Peñarroya

LES DADES

6/26
en tirs
tenia el Madrid (23,1%) quan el MoraBanc va aconseguir el màxim avantatge (21-37, 16').
1/10
tirs de camp
del MoraBanc en la pròrroga. L'equip mentalment i físicament ja estava fos.
No podem analitzar-ho tot. Si ha estat camp enrere, ho reconeixeré, però el partit no es decideix per això
Pablo Laso
La nostra opció era no deixar el triple. Llull ho fa bé, però sembla que trepitja. No ho he vist, però m'ho han dit
Joan Peñarroya
Se'ns ha escapat una oportunitat important. Era una il·lusió molt gran. Esperem que això ens faci molt més forts pel futur
Joan Peñarroya
La confiança del triple final de Randolph ha fet que arribéssim molt diferent després en la pròrroga
Pablo Laso
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.