Encert i defensa

Els primers compassos del partit no auguraven res de bo. Dubljevic es feia lloc a la pintura –Diagne, titular ahir, va deixar el lloc aviat a Tomic– i l'equip abusava del bot, sobretot Rice, i no movia prou la pilota. Quan la va fer circular amb velocitat, va trobar millors situacions i el seu joc va deixar de ser previsible. La presència de Tomic hi va tenir molt a veure en la millora (13-11, 7'). El rival, però, també tenia recursos i Bartzokas va haver de recórrer a Claver en el lloc d'Eriksson per tallar la sagnia de San Emeterio (10 punts sense error en el primer quart). Així i tot, el València mantenia la iniciativa (14-19, 9').

L'equip sustentava tota la seva aportació ofensiva en l'encert de l'arc (5/9 en l'inici de segon quart), però de mica en mica ho va equilibrar i va trobar punts també a prop del cèrcol. A més, va fer entrar en col·lapse l'atac taronja, que, a més de fluïdesa, també havia perdut efectivitat. L'estructura de tres petits al perímetre, obligat per les baixes, li va funcionar a Bartzokas i el seu equip va obrir forat en una fase en la qual van coincidir sobre el parquet Munford, Peno i Koponen (33-22, 16'). Pedro Martínez movia la banqueta, però no endevinava la tecla, si bé la irrupció d'Oriola li va permetre tallar gairebé set minuts sense fer ni un tir de camp. Dues accions de Tomic en el tram final del segon quart –un 2+1 i una cistella després d'un rebot d'atac– van propiciar que els blaugrana encara mantinguessin un coixí considerable en el temps de descans (38-29).

Canvi d'escenari

Que el València tornaria a mossegar era més que previsible i, amb Sikma i Oriola de parella interior, la seva dosi d'energia es va multiplicar i va fer recular el Barça Lassa (0/5 en tirs de camp en els primers atacs de quart). Entre això, l'encert de Rafa Martínez des de l'arc i els contraatacs arribats de pilotes recuperades o del control del rebot defensiu, la dinàmica es va girar del tot (parcial de 3-19 i 41-48, 26'). Koponen va entrar per Rice, erràtic i ahir molt desencertat, i el seu canell va ser profitós, però únicament perquè el duel no quedés ja esquinçat del tot en el tercer parcial. Mentre els blaugrana s'aferraven al que fos –Tomic i el canell del finlandès sobretot–, el València tenia en Vives l'amo i senyor del ritme, i en Kravtsov un element de rotació que estripava el resultat, amb 7 punts seguits a l'inici del darrer quart (56-68, 34'). L'equip no va tirar la tovallola i va continuar, amb el cor, buscant un impossible, però ja no hi ha havia cames. I al rival tampoc li va entrar el pànic.