El Divina Joventut es va tornar a quedar a les portes de la victòria. Un dia més. I ja en són molts. Va plantar cara al potent València fent mitja hora de fantasia però es va tornar a quedar sense premi. Hauria estat una recompensa merescuda després de desplegar un joc excel·lent els tres primers quarts, en què va descol·locar el rival amb defenses d'ajudes i trobant bones situacions de tir. Però quan semblava que podia fer saltar la banca de Juan Roig –propietari de Mercadona i del València– va aparèixer el potencial valencià. L'alegria va durar poc perquè després d'un triple inesperat de Stutz (52-62) el Joventut va encaixar un parcial incontestable de 15-0 que va engegar a rodar la renda que tenien els verd-i-negres i sobretot la confiança que havien demostrat fins llavors. Es va arribar, això sí, un dia més a un final ajustat (75-72) en què primer el jove Dimitrijevic –va jugar els últims minuts, amb Albert Sàbat a la banqueta–, que va enviar una pilota directament a la graderia, i després unes passes d'Abalde en la penetració van acabar d'esvair la sorpresa de la Penya. Una llàstima.

Els de Diego Ocampo, tot i ser conscients que el partit en què no poden fallar és diumenge vinent al Palau Olímpic contra l'Estudiantes, va saltar a la Font de Sant Lluís amb els valencians molt estudiats. Els quinze dies que havien tingut per espiar els valencians van donar fruit i el València va topar una vegada rere l'altra amb una defensa fantàstica dels verd-i-negres. Els valencians estaven ofegats i la Penya trobava en Bogdanovic i Jordan els referents. En el descans, sorpresa (28-37).

En la sortida del vestidor la Penya va agafar una diferència màxima de 13 punts (28-41). La renda es va reduir (36-41) però de nou el Joventut va obrir forat a nou minuts del final (52-62). Llavors un 15-0 (67-62) va generar dubtes i va fer aparèixer els fantasmes de tots els partits perduts en finals igualats. I un dia més es va repetir la història.