Aterren tard al Nou Congost. I no hauria de ser així, i menys amb l'equip complet. La indolència va durar massa. I al final, quan va arribar la reacció, no hi va haver temps. A punt va estar de remuntar l'ICL 17 punts amb agressivitat i empenta, però Mumbrú i Bamforth ho van evitar al final.

La posada en escena no va ser dolenta: Tomàs controlant Mumbrú, el boss dels homes de negre –ahir de blanc–, i l'equip amb cert punt d'exigència a darrere. Només amb això i amb un excel·lent control del tempo per part de Machado va ser suficient per aguantar l'intercanvi de cistelles i competir en un primer quart igualat, tot i el 5/7 en triples basc.

Això sí, el Bilbao sempre va controlar el rebot (10 més al descans) i l'ICL va començar a esmicolar-se en l'equador del segon quart. Amb 34-36 (triple de Suggs), la maquinària visitant va començar a funcionar. Tot, a partir del pick and roll. Després, generant avantatges –aprofitant els espais– i amb passades extra, els bascos sempre trobaven el triple alliberat. Ni més ni menys. I a sobre, els locals, sense duresa. Ibon Navarro lamentava a crits aquest problema d'actitud en els temps morts (cinc faltes en només 17 minuts). La primera meitat es tancava amb un 4-11 (38-47).

La sagnia es va allargar (38-55). La 1-2-2 local no va alterar res i Mumbrú ja feia calaix des del tir lliure. Va arribar la reacció amb els punts de Suggs, Çakarun i Trapani, tancant el tercer quart (58-69). Es van sumar a la causa des de 6,75 Costa i Cvetkovic. Un triple del base serbi posava el 73-75 (35'). Tot era possible, encara, tot i que els manresans ja eren en bonus des del minut 34. Les faltes i els cops havien arribat. Però sense ordre ni concert, la qual cosa va provocar que el RETAbet anés al tir lliure massa sovint. Bamforth en va anotar vuit de gairebé seguits i Mumbrú va sentenciar amb un triple (77-83). Quarta derrota seguida. Hi ha menys temps.