Es fa llarg

Inicialment, el necessari desgast en l'execució de les accions per entrar bé en el partit no va donar els rèdits esperats i les primeres pilotes perdudes, set en sis minuts, van obligar Navarro a parar el partit (15-8, 6'). La reacció va ser contundent, amb tres triples seguits de Tomàs (15-17) i els punts a camp obert de Trapani (20-25). Tot, des de la determinació defensiva. Després, en plena dinàmica de rotacions, el desencert va minar la qualitat de l'atac i les enormes dificultats per tancar el rebot defensiu –en la cistella pròpia, set per a l'ICL i deu per a l'Unicaja en el descans– van capgirar el resultat (32-27, 16'). Les espurnes d'encert d'Aranitovic i Suggs van aturar momentàniament l'hemorràgia (35-34), però els locals van rematar el quart amb set punts sense resposta (42-34).

Tornant, va ser magnífica la posada en marxa de l'equip, buscant la cistella sense especulacions i trobant encert des de tots els angles. De nou, amb Tomàs aixecant la veu. Adobat tot amb un gran treball en les ajudes defensives, el Manresa va igualar a 50 (25'). Però Fogg va aparèixer, fatalment, amb tres triples i una assistència per un 2+1 (64-55) i, per postres, amb un quart triple en desequilibri en l'últim segon de quart (67-55). Massa càstig per a la feina feta i, en aquest precís moment de la temporada, un escenari mentalment de digestió impossible.