RICKY RUBIO
BASE DELS MINNESOTA TIMBERWOLVES
“És l'any per fer un salt”
“Compliré 27 anys i ja n'acumulo sis d'experiència en l'NBA. Sento que ho haig d'aprofitar, però també em cal tenir un rol important”
“Allà soc feliç, però el tema és el futur, si volen créixer amb mi”
La carta d'equip jove és per un any, i ja en fa dos o tres que la fem servir. No hem de buscar excuses i ens hem d'exigir més
Vaig començar sense alegria i, a poc a poc, he trobat el meu millor joc, no només en l'NBA, sinó de la meva carrera
No ha estat una temporada gens fàcil per a Ricky Rubio (el Masnou, 21-10-1990). Al final, i malgrat continuar sense tastar el play-off amb els TWolves, ha acabat rendint a un altíssim nivell, amb sostres de punts (11,1), assistències (9,1) i tirs de camp (40,2%) de la seva carrera. Ara es troba a Catalunya ultimant els preparatius dels seus campus. Enguany, a banda de l'habitual al Collell (Pla de l'Estany), del 2 al 8 de juliol, en farà un altre a Madrid.
Han tancat el curs amb 31-51, tan sols dues victòries més que l'anterior i a deu del ‘play-off'. Quina sensació li queda?
La paraula seria frustrat, per bé que la distància final respecte al vuitè [els Blazers, 41-41] és una mica enganyosa. Si traiem el mal inici i la desinflada final, que va coincidir amb la lesió de Nemanja Bjelica, hauríem estat en dinàmica de play-off, lluitant fins al final. Però tampoc podem posar-hi excuses. Hem tornat a quedar-ne fora i això significa que no hem rendit al nivell exigible per ser-hi.
Tom Thibodeau s'ha estrenat a la banqueta. Adaptar-se al seu mètode va costar?
Sempre hi ha d'haver aquest període d'adaptació a idees noves, i més si arriba algú amb tant poder perquè també és el director d'operacions. Es tracta d'un projecte a llarg termini, no immediat. Som un equip jove, però també hem de començar a donar resultats. La carta d'equip jove no es pot fer servir més d'un any i ja en fa dos o tres que l'utilitzem. No ens hem de submergir en una dinàmica de donar poca importància als resultats. Ens hem d'exigir més.
Fa més mal estar encallats quan franquícies que estaven igual fa quatre anys, com els Celtics, han revifat?
Al contrari. Això ens dona esperança per pensar que l'NBA és una qüestió de dinàmiques i que, tard o d'hora, agafarem la nostra. Però subratllo que el record final, deixant-nos anar quan ja no teníem possibilitats de play-off, no fa justícia al global de la temporada. Hi ha hagut fases de molt bon joc.
Què li cal a l'equip per ser més regular i accedir al ‘play-off'?
Principalment, veterania. Ja se sap que la línia entre l'èxit i el fracàs és molt fina. Hem perdut molts partits en què hem acabat desaprofitant avantatges de deu o quinze punts. No és que no tinguem talent o jugadors guanyadors, però en certes fases dels partits ens cal tranquil·litat, un punt de pausa. I això t'ho donen jugadors amb experiència.
Vostè va anar de menys a més, i va acabar de manera espectacular. A què atribueix el canvi?
No t'ho sabria dir amb exactitud. Vaig començar la temporada amb desconfiança, sense alegria. Però, a poc a poc i amb el suport de la meva família i dels amics, vaig trobar la força per tirar endavant [la seva mare, Tona, va morir de càncer fa un any]. Em vaig anar trobant còmode a la pista i vaig aconseguir desplegar el millor joc, no només des que soc en l'NBA, sinó de tota la meva carrera. Espero que això suposi un punt d'inflexió per anar cap amunt.
En quin sentit?
Estic en el moment més important de la meva carrera. Faré 27 anys i ja acumulo sis anys d'experiència en l'NBA. Sento que ho haig d'aprofitar. Aquest any haig de fer el pas per ser un jugador top, de nivell all-star. Per això, però, haig de ser un dels jugadors importants de l'equip.
Té dubtes de no ser-ho?
Home, quan draftegen un base [Kris Dunn] i hi ha tants rumors de traspàs, et planteges si realment ets important per a l'equip. Sí que és veritat que he acabat tenint un paper rellevant, amb minuts, però el tema no és ara, sinó el futur. Que l'equip vulgui créixer amb tu.
La relació de confiança entre vostè i els TWolves s'ha esquerdat pel que ha passat?
Quan arribes a l'NBA, ja saps què t'hi trobaràs. És un negoci i realment tu no pots decidir el teu futur. Per tant, no t'ho has de prendre com una cosa personal. Però també s'ha de tenir en compte que som persones i tenim sentiments i, en certa manera, estava dolgut.
I aquesta confiança mútua és recuperable?
Sí, i tant! Jo estic feliç de pertànyer als TWolves, però tot s'ha de demostrar amb fets, amb un projecte on comptin amb mi i em donin un paper important.
El canvi d'agent [ha deixat Dan Fegan per Jeff Schwartz] està motivat per incentivar un canvi cap a una altra franquícia?
No, en absolut. No hi té res a veure. Fegan va tenir problemes amb la seva empresa, així que vaig decidir canviar d'agent. I, després de reunir-me amb uns quants, Schwartz és qui millor s'adapta a la meva forma de veure les coses.
El seu final de temporada li ha permès guanyar-se definitivament el respecte de l'NBA?
Allà, el respecte s'ha de guanyar any rere any. I, per molt que ho hagis fet bé o malament en el passat, el que importa és l'ara, el partit a partit. A mi, però, segur que em reforça la confiança.
Té previst potenciar el treball en algun aspecte, físic o de joc?
Tinc coses al cap, com per exemple entrenar amb jugadors que han estat professionals.
Què hi busca?
Anar més enllà d'un entrenament típic. Per exemple, està molt bé aprendre a tirar, però el que vull és que m'ensenyin a generar-me els meus tirs, com fer-ho per treure avantatges. De fet, si ara m'agafés a mi fa sis anys, em podria ensenyar moltes i moltes coses.
Què li sembla que la FIBA hagi introduït finestres de seleccions durant la temporada?
Potser trencarà dinàmiques d'equip, no ho sé. És veritat que en futbol fa temps que ho fan i hi estan adaptats. A vegades, canviar no és sinònim de millorar. Veurem, tot i que els que juguem en l'NBA no hi serem.
Entendria que, per exemple, l'Eurolliga seguís la línia decidida per l'NBA?
Sí, ho entendria.
Com ha arrencat el seu projecte per ajudar a la investigació en la lluita contra el càncer?
És una cosa que tenia a dins, i en parlava molt amb la meva mare. Estic en una situació privilegiada des del punt de vista econòmic i ho vull utilitzar per ajudar famílies que passin el mateix que vaig passar jo. I, alhora, honorar el nom de la meva mare. Per això, col·laboro en la fundació A Breath of Hope, de Minnesota. La idea és recollir 150.000 dòlars per a la investigació de la cura del càncer.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dijous,25 abril 2024