Bàsquet ACB

Bàsquet

Lliga Endesa

Euromed València-Barcelona

Lliga Endesa. El Barça Lassa arriba a un acord amb Pierre Oriola perquè reforci el joc interior blaugrana, però el València no vol negociar i el targarí haurà de pagar la clàusula de rescissió

El fitxatge de Pierre Oriola pel Barça Lassa és qüestió d’hores. En el seu cas no hi ha un dia en concret que s’acabi el termini per fitxar, ni tampoc està subjecte al dret de tempteig perquè no acaba contracte. Al targarí li queda un any més de contracte i el seu fitxatge pel club blaugrana només té dues vies de solució: acord amb el València pel traspàs, cosa que Juan Roig, president i propietari de Mercadona, no vol ni sentir a parlar –com va passar amb Guillem Vives–, o pagar la clàusula de rescissió i marxar. La xifra –un milió d’euros– que s’ha publicat és sensiblement inferior. En tot cas Oriola, que estava cobrant al voltant d’uns 200.000 euros bruts, tampoc devia pensar al seu moment en la importància de la clàusula de rescissió sinó en el contracte fantàstic que havia signat. Inicialment Oriola va rebutjar la idea de marxar de València per jugar al Barça perquè considera, i realment és lògic, que amb 24 anys aquest curs a l’equip valencià jugant Eurolliga li aniria molt bé per progressar. Però la proposta blaugrana és positiva tant econòmicament com esportiva –se li ofereix un contracte llarg– i sortint del Barça sempre pot tornar al València, i a l’inrevés, una mala temporada amb l’equip valencià difícilment li obriria la porta del Barça el curs vinent. Ara el València, sense Oriola ni Sikma (Alba Berlín), haurà de veure com respondrà aquesta temporada Dubljevic. L’MVP ha estat brillant però acabava contracte i ara, amb un nou contracte de tres anys, la tendència a abaixar la guàrdia pot ser un problema greu.

Els jugadors de formació

Entre d’altres, una de les situacions que ha d’estudiar el Barça Lassa a l’hora de confeccionar la plantilla –de 14 jugadors, segons va dir Sito Alonso en la presentació– són els jugadors de formació. En un equip amb dotze fitxes –en cas de ser onze han de ser quatre– hi ha d’haver inscrits en acta un mínim de cinc jugadors de formació. A hores d’ara hi ha Juan Carlos Navarro, Pau Ribas, Víctor Claver, Moussa Diagné –que segurament no continuarà– i Rodions Kurucs. Ara bé, en el cas del letó no tindrà la condició de jugador de formació fins al gener, no es preveu que Claver rebi l’alta mèdica fins a final d’octubre o principi de novembre, s’ha de veure com torna Pau Ribas de la lesió al tendó d’Aquil·les i com acaba Navarro l’europeu amb la selecció espanyola. A tot això, la idea és que el tercer base sigui o Ludde Hakanson o Stefan Peno. En tots dos casos, són jugadors de formació però només un farà el salt.

Per què és impossible el fitxatge d’Othello Hunter?

En el mercat de fitxatges de l’estiu els rumors estan a l’ordre del dia, i més en clubs del nivell del Barça. Un dels noms que ha sonat per reforçar el joc interior és el d’Othello Hunter, un jugador (31 anys i 2,03 m) que no ha estat a l’altura del que s’esperava d’ell (6 punts i 4 rebots) sobretot en partits decisius. I arran de la possibilitat que sortís del Madrid, amb qui, però, té contracte, s’especulava que podria fitxar-lo Sito Alonso. En aquest cas és un fitxatge impossible. Quan va signar el contracte amb el Madrid, provinent de l’Olympiacòs, el club blanc va establir una clàusula segons la qual si en prescindien el primer o segon any defensant la samarreta del Madrid –ara estaria en aquest supòsit– Hunter no podria fitxar per cap equip de l’ACB. Això vol dir que seguirà al Madrid? No, però el que és segur és que no podrà jugar al Barça. Veurem què decideix fer Laso.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.